Cent anys.

Cent anys del naixement d'una persona són la mesura justa perquè aquells que l'han coneguda en tinguin un record més madur i sentin el desig de recordar-la i de parlar-ne als qui no l'han coneguda.

Sebastià Sánchez Juan, nascut a Barcelona el 10 de novembre de 1904, es distingí des de joveníssim com a poeta sota el pseudònim de "David Cristià". Va col·laborar amb Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser inclòs en el cens de professors de català a la Generalitat de Catalunya, feina que va exercir tota la vida, especialment com a "corrector d'estil", i que no va deixar ni tan sols quan, per imperatius de l'economia familiar, la seva ocupació oficial va ser la de funcionari del Ministeri d'Informació i Turisme. Va obtenir la viola d'or i argent en els Jocs Florals de Barcelona de 1936 i el primer Premi Ciutat de Barcelona de Poesia Catalana l'any 1951. El 1931 es va casar amb Maria Bosch, i en va tenir nou fills.

Tenim a les mans allò que per ell era més essencial: la seva poesia. L a poesia era tota la seva vida real: la resta eren circumstàncies passatgeres, que ell no sempre dominava, perquè  no se sentia cridat a actuar en aquest món, sinó només a contemplar-lo des d'una talaia molt alta i a contar el que veia, tan diferent del que veien els qui eren "allà baix".

No cal dir que la muller i els fills també van ser essencials en la seva vida: la muller va ser sempre el punt ferm (la "dona forta") al qual ell s'agafava en mig de grans vacil·lacions. Els fills també els estimava com a reflex de la mare i d'ell mateix: només que fèiem massa soroll, sobretot quan érem petits. Però tots nou (n'hem recollit el testimoni) vam poder gaudir, en el seu moment, d'un diàleg fructífer amb el pare.

Altres punts ferms en la seva vida van ser la fe, la ciutat de Barcelona (que altres troben tan prosaica) amb tota la seva varietat de gent, i el llenguatge com a tal, que no sols havia de "fer goig" en la poesia, sinó en tota la vida (precisament perquè no volia separar l'una de l'altra) (Jordi Sánchez Bosch)

Amb motiu del seu centenari, els fills del poeta van presentar dos volums que porten el nom de "Poesia completa".
El primer, degut a la cura de Rosa Sayós, inclou la poesia publicada entre 1924 i 1934, donant compte de les tres versions existents: la dels petits volums inicials i les dues edicions de l'Antologia Prismes (la de 1939 i la de 1957). El segon conté poesies escrites entre 1934 i 1974, l'any de la seva mort, obra que havia estat publicada en cinc volums en català (Claror, Principat del temps, Somnis i èxtasis, Seny d'amor i Escaiences) més altres dos, escrits originalment en castellà (Blanco y rosicler i Sonetos). Com en apèndix, s'hi publiquen unes pinzellades de record, escrites per cadascun dels fills. En la pàgina present incloem uns apunts del mateix poeta sobre "La meva poesia", unes mostres de la poesia que figurava en cadascun dels volums inicials (distribuïdes entre: "Poesia completa I", "Poesia completa II" i "En castellano"), un resum dels records escrits per cadascun dels fills i també uns apunts de la seva biografia.

Dibuix de J. G. Junceda pel naixement del sisè fill (el Joan)