|
|
APROXIMACIÓ: Barcelona – Andorra – La Massana – Ordino – El Serrat. Seguim la carretera direcció a les pistes d’Arcalís però ben aviat girem a la dreta per una carretera secundaria que s’endinsa a la Vall de Sorteny.La carretera finalitza a un aparcament on conflueixen les Valls de Sorteny i la de Rialb. Les prediccions del temps pel cap de setmana son bones, una trucada en Pedro i enllestim una sortida per les muntanyes d'Andorra. El dijous dono una passejada pel Centre però res de res, no hi ha gaire ambient. El mateix dissabte decidim anar a fer el Pic de la Serrera. Quan arribem a Andorra ens quedem bocabadats al veure que les muntanyes estan carregades de neu tardana. Són les deu i deu del matí quan amb el esquis a l'esquena fem l'aproximació fins trobar la neu al refugi de Sorteny. Seguim per l'esquerra del riu de Sorteny en direcció Nord fins arribar amb l'encreuament del riu de la Cebollera amb el de la Serrera i girem a l'oest per seguir uns cinquanta metres més amunt el curs del riu Serrera fins trobar una veleta que amb unes quantes diagonals ens deixen a la Pleta de la Serrera. Travessem la pleta al costat del contrafort del Pic de La Serrera en direcció Nord. Amb poca estona estem situats a la pala que baixa del cim i arribem els Clots de la Serrera i seguidament al cim. Un dia esplendorós amb unes vistes del Pirineu fantàstiques. Mengem, fotografies, comentaris i renoi, quina baixada ! Lliscàvem plàcidament per sobre de la neu primavera fins arribar novament al refugi. Una vegada hem baixat la pala somital, llisquem al ben mig de la Pleta de la Serrera, deixen el riu de la Serrera a la nostra dreta. Hem gaudit d'una jornada immillorable i estem molt satisfets. |
|
|