|
|
APROXIMACIÓ: Barcelona – Andorra – Canillo – Ransol . Seguim la carretera fins al final de la Vall de Ransol, per cert, un vall superba.
Sortir de Barcelona plovent desmotiva una mica, però immediatament et recuperes si veus que a les muntanyes brilla un sol esplèndid. Això és el que ens ha passar avui. Deixem el cotxe al fons de la Vall de Ransol, a prop dels 1900 metres. Són tres quarts d'onze quant des del mateix cotxe sortim amb els esquís els peus en direcció al Pic de la Serrera. El camí de pujada al principi es molt suau i bonic i ens endinsem fins el fons de la vall. Entres a una coma on s'ha de remuntar una velleta amb uns quants sigues sagues. Seguidament i amb un flanqueig a l'esquerra deixem els estanys de Ransol per pujar per una pala força dreta que ens deixarà al coll on l'aresta ens porta directa al cim. Un paisatge increïble. Fa una tarda solejada i tranquil·la i amb un cel tot net que ens deixa contemplà perfectament tots els recons del Pirineu. Llàstima que no coneguem tots els cims, per que des de lluny es difícil distingir-los. La baixada amb neu dura la fem sense problemes fins el mateix cotxe i amb un hora i mitja. Tenim sort i trobem lloc per dormir a la Casa de Colònies Aina a Canillo. |
|