|
Resum de l'any 2009 (arxiu pdf): clica aquí per veure-ho
LA CORAL L’HARMONIA DE VALLDOREIX AL CENTRE D’EUROPA 3, 4, i 5 de juliol 2009
| La Coral l’Harmonia de Valldoreix hem fet un salt cap a Europa. Bones vibracions, amistats i tot el que cal per organitzar una trobada així, ens ha fet acostar-nos a una Coral –la Neuer Coral de Langenhain-. Ells organitzaven una meravellosa festa en què celebraven els 700 anys de la fundació del seu poble i nosaltres, hem tingut la joia de col·laborar-hi. No crec que ningú dels qui hem anat a Langenhain hàgim tingut cap decepció per la rebuda, la sensibilitat i les atencions que han tingut amb nosaltres. D’entrada, una senyera de mida ben visible en la sala d’acollida, amb tota una colla de gent a punt de rebre’ns amb uns refrescos, el seu somriure i paraules i exclamacions de benvinguda. La música escurça les distàncies però no sols la música. La festa dels 700 anys de la fundació del poble va girar entorn d’aquest número. 700 cantaires, 700 globus vermells. Es veia que els organitzadors i col·laboradors hi havia treballat de valent. Els actes es van anar succeint de la manera programada, no hi van haver ni improvisacions però tampoc no vam trobar cap mena de rigidesa. Si es mira el programa, tot es va anar acomplint amb estructura, fluïdesa i contingut, talment com passa quan una cançó surt com ha de sortir: estudi, eficàcia i passió. A l’hora de la nostra primera i principal actuació i després dels nostres respectius viatges en cotxes i en avió, no estàvem precisament frescos com una rosa, més aviat estàvem rebentats, però l’entusiasme que ja portàvem i el que ens van encomanar els nostres hostes van fer el miracle de l’equilibri que físicament no teníem. Vam cantar 22 però no amb el repartiment de veus idoni: érem 8 sopranos, 7 contralts, 4 tenors i 4 baixos i, va sonar equilibrat! I això com pot ser? La resposta és fàcil: treball, estudi i, per tant, confiança en les nostres possibilitats, d’una banda; i entrega, sensibilitat i harmonia entre tots nosaltres. La música va fluir, en cantar trobàvem els matisos, la comunicació, gairebé no calia que el director ho indiqués, entre tots expressàvem el que sentíem. És de justícia dir que no ho hem fet sols, hem tingut un bon director, un conductor, un animador, un pacient, pacientíssim Albert Santiago que hi ha posat tot el seu saber, les seves ganes, la joventut i potser trossos de la seva vida privada per ajudar-nos a aconseguir-ho. Podria explicar moltes, moltes vivències i anècdotes d’aquests dies però per no allargar-me, em quedo amb una: el moment de formar part d’un cor de gent de Valldoreix i de Langenhain cantant a veus ‘el Rossinyol’ a Langenhain, un poble considerat el centre geogràfic d’Europa, tot un símbol. Indescriptible! Elena Bosch |
|
