ALBERT EINSTEIN

ALBERT EINSTEIN

    Els primers treballs publicats, d’Einstein, al 1905 amb el nom de Zur Elektrodynamik bewegter Koper, quatre dels quals -els dedicats a l'anàlisi matemàtica del moviment brownià, a l'efecte fotoelèctric, a l'establiment de l'equivalència massa-energia i a exposar els fonaments de la teoria restringida de la relativitat- s'ocupen en especial dels temes que havien d'impulsar l'espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d'una concepció newtoniana del món físic a la fornida per la geometrització espàcio-temporal de la física moderna (concepció-mecànica relativista).

El 1921 li fou atorgat el premi Novel de física pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric.

Viatjà pels E.U.A. (on el 1921 féu una campanya pro-sionista) (a la dreta hi ha la fotografia de quan Einstein va arrivar a E.U.A., acompanyat de dos altres científics amics seus), per Europa i per Asia.

    Pel Febrer de 1923, a través de l'inginier Casimir Lana i Serrate, anà a Barcelona invitat pels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi de la Mancomunitat -portats per Rafael Campalans- i per la Universitat; dictà un curset, reservat a iniciats, sobre la seva teoria de la relativiat, a l'Institut d'Estudis Catalans, on fou presentat per Puig i Cadafalch i per Esteve Tarrades (a la fotografia de la dreta ell està al costast de Einstein), i a l'Acadèmia de Ciències. Visità Poblet i a Barcelona, la seu de la CNT, on fou rebut per Angel Pestaña; l'ajuntament li féu un homenatge al Saló de Cent.

Einstein també era músic i tocava el violí

ALGUNES DE LES TEORIES QUE VA INVENTAR:

Les seves fòrmules les explicarem en l’apartat corresponent.

Teoria de l'efecte fotoelèctric:

Teoria de la relativitat:

Segons la GEC:

Albert Einstein: (Ulm 1879 — Princeton, Nova Jersey 1955) Físic alemany. Es naturalitzà suís (1900) i, posteriorment, nordamericà (1940). Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric. No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la universitat de Zuric; el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la universitat de Berlín; dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències. Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik bewegter Korper); s’ocupen en especial dels temes que havien d’impulsar l’espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d’una concepció newtoniana del món físic a la fornida per la geometrització espàcio-temporal de la física moderna. En el decurs del decenni 1910-20 treballà per generalitzar la seva teoria relativista inicial; el 1916 publicà la famosa teoria de la "relativitat". El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de física pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric. Viatjà pels EUA (on el 1921 féu una campanya pro-sionista), per Europa i per Àsia. El 1923 anà a Barcelona; dictà un curset sobre la seva teoria de la relativitat, a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Acadèmia de Ciències. El 1933 s’hagué d’exiliar d’Alemanya, i s’instal·là a Princeton, on fou membre de l’Institute for Advanced Study. El 1939 advertí el president Roosevelt del perill que Alemanya s’anticipés als EUA sobre la investigació atòmica, cosa que originà la creació del projecte Manhattan. La personalitat d’Einstein ha ultrapassat l’àmbit merament científic per a esdevenir un símbol.

Teoria de la Relativitat: FÍS. Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del s XIX. La teoria de la relativitat fou exposada el 1905 per Einstein. La modificació dels conceptes tradicionals començà, però, amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’experiment de Michelson Morley (1881), que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter. H.Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de coordenades d’un sistema de referència a un altre que es mou amb velocitat rectilínia i uniforme respecte al primer. Lorentz suposà que tots els cossos en moviment respecte a l’èter tenien tendència a contreure’s en el sentit del moviment, hipòtesi que explicava l’experiment sense contradir la mecànica clàssica. La teoria de la relativitat dedueix la contracció de Lorentz a partir d’un replantejament dels conceptes de temps i espai de la física clàssica. A més, la massa d’un cos, que havia estat considerada constant, augmenta progressivament amb la seva velocitat, i, quan el cos ateny la velocitat de la llum, la massa és tan gran que no pot suportar cap més acceleració. La teoria de la relativitat estableix que la propagació d’una interacció no és instantània, com postula la mecànica clàssica, sinó que té un valor finit, que és el de la velocitat de la llum (2,997925·10⁸m/s), i és constant en tots els referencials d’inèrcia. En la formulació de les lleis físiques, hom passa de la mecànica relativista a la clàssica, fent tendir a infinit el valor de la velocitat de la llum que hi intervé. Segons Einstein, tot moviment és relatiu i, per tant, és impossible de trobar un sistema de referència absolut. Tots els referencials d’inèrcia són equivalents per a tots els fenòmens. La massa (m) i l’energia (E) són dues formes diferents d’una mateixa cosa: la massa pot convertir-se totalment en energia, i viceversa. La relació que hi ha és E=mc², on c és la velocitat de la llum en el buit. Cal substituir les dues lleis de conservació de la massa i de l’energia de la física clàssica per una de sola: l’energia relativista total d’un sistema aïllat és constant. Minkowski desenvolupà (1908) el formulisme matemàtic de la teoria de la relativitat i introduí el concepte d’esdeveniment. El 1916 Einstein generalitzà la teoria de la relativitat a qualsevol tipus de moviment, no solament al rectilini i uniforme.

Autor: M Minoves