Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
Polsa damunt de la imatge per vore ampliada la portada de
la revista 18
Aquest havia de ser un número més de LA CISTERNA. Havíem decidit que el tema central fóra les publicacions de Xeresa, i d'aquesta forma fer un repàs de totes les revistes, llibres, etcètera que s'hagueren publicat al poble. Però l'enderrocament parcial de la Servana ens ha fet canviar la contraportada i alguns continguts.
Potser, aquest fet siga el reclam definitiu perquè parem atenció a allò que està passant al nostre voltant. La comarca en general ha entrat en una dinàmica de canvi profund que ja està afectant, sens dubte, la nostra forma de viure. Caldria repetir ací aquella frase de Brossa on deia que "la tradició no s'ha de repetir, sinó que s'ha de continuar". Defensar la tradició, doncs, no és defensar la misèria de fa algunes dècades, ni tindre una visió romàntica i floral del camp, ni caure en els mateixos errors comesos temps enrere. Defensar la tradició és evolucionar sense impostos morals, avançar com a persones i com a poble seguint simplement el millor camí per fer-ho, que és aquell que ens han deixat els de darrere i no aquell que ens imposen.
Deixàrem pendents a l'itinerari anterior aquelles pintades de dins del poble i aquelles que trobaríem fent una passejada per la "part oest" del casc urbà, cap a la muntanya.
Ara hi fem un passeig, adobat d'algunes consideracions que se'ns ocorrien conforme anem caminant i veient aquesta variant de l'expressió "artística" dels valencians... Perquè sempre s'ha dit que els valencians som un poble d'artistes.
Si fem un poc d'història, als grafitti hi ha hagut una evolució constant i, al meu entendre, a millor. Han millorat les grafies, les imatges, la tècnica, el contingut... Dels primers, escrits amb guix o llapis, fins els actuals amb aerògraf i a tot color, va un abisme. Del primari i escatològic "Aquí se caga/aquí se mea/quien tiene tiempo/se la menea" als filosòfics i esperançats "Hoy utopia/mañana realidad" o "El present és lluita, el futur és nostre" hi ha tot un món; del senzill i ingenu "Parlem valencià!" a l'elaborat i sarcàstic "Si torejar és art / el canibalisme és gastronomia" , ha eixit i s'ha amagat el sol moltes vegades.
Ramon Navarro
Fragment: Sendes de muntanya. En aquest article anem a endinsar-nos passejant i gaudint dels bonics racons del nostre terme creuant llomes, plans, collaos, recinglons, sospalmes i barrancs per les sendes de muntanya.
Les sendes són xicotets camins fets del xafat constant que els jornalers avantpassats empraven per a desplaçar-se d'un poble al veí, omplir les esbardes i sàries dels animals per a encendre el forn, segar un fes de garzerà als barrancs i ombries per als pescadors de sèpies del Grau; també les han recorregudes els emboscats per fugir dels guàrdies, i els caçadors i buscadors d'esclata-sangs per matar l'afició en dies de pluja i de festa.
A hores d'ara, les sendes van esborrant-se per falta de vianants, i diuen, que algunes ja s'han perdut -a la muntanya no es perd res, el que cal és trobar-ho, però sense endur-s'ho-. Els altres perills són les urbanitzacions de muntanya, per les seues vistes panoràmiques, la seua tranquil·litat i per omplir-se el sac, alguns, i les canteres d'extracció de terra i pedres. En aquestos casos les sendes no es perden, sinó més bé, les fan desaparèixer per sempre, sense més ni menys.
La presentació de les sendes seguix un ordre geogràfic de ferradura, tal
com es coneix el terme des de la carretera cap amunt. Si seguim les fites de terme,
començarem pel costat sud de Gandia, seguirem per Barx, Simat de la Valldigna i
finalitzarem pel nord-oest al terme de Xeraco, és a dir, tot el Racó de la Ferradura.Les partides que fiten amb els termes anteriorment citats són: la Creueta, el Càmping Caudeli, el Piló de Pepito, el Piló dels Beatos, la Penya Roja, la Penya del Colom, el Cingle Tancat, la Penya Negra, la Caldereta, el Coll de Rafela, el Mondúver, el Molló dels Quatre Termes, la Mallà Fonda, la Vela, el Pi Sec, el Barranc de la Codolla, el Pla Negret, les Oliveres d'Andrés de Costa, el Racó de Mestre o de Verneta, el Coll Garreta, la Pedrera, el Racó Puig, la Barcella i el Calamau.Foto de dalt: El Barranc de Pacal i al fons el Mondúver. Baix: Antonio Sales donant lliçons als membres del CEIX.
Vicent Serra
Fragment: Jovews Units i El Racó de la Ferradura 1a època
El 20 de novembre de 1975 el cap de
l'Estat, el general Franco, moria i les ànsies de canvi anaven en augment. A Xeresa els
joves estàvem farts de no tindre res per distraure'ns, perquè el poble no oferia cap
opció d'oci i tampoc era habitual disposar de cotxe per eixir fora. Aleshores,
començàrem a pensar en formar una associació i utilitzar l'antic local de
l'"OJE" per realitzar activitats d'acord amb els nostres anhels i sense la
tutela de cap adult.
En aquell temps la gent reclamava informació; per això proliferaven
les publicacions, sobretot les revistes de caire polític. A més, a l'abril del 76
aparegué el diari Avui i al mes següent El País. Aqueix any, a Xeresa, també
començaria a publicar-se una revisteta.
Al llarg del curs escolar 75-76 Vicent Moscardó, el major de tots
nosaltres i capdavanter de la idea, anava fent els tràmits pertinents per tal de
legalitzar l'associació. Jo el vaig acompanyar algunes voltes a la Delegació de la
Joventut, que era on hi calia lliurar la documentació precisa. Recorde que quan
visitàvem aquelles dependències ho fèiem amb quimera; sabíem que qui allí treballava,
necessàriament era addicte al règim; per tant, nosaltres intentàvem dissimular, com
podíem, el nostre excessiu esperit rogenc; ja que en aquells moments no era massa prudent
segons davant de qui- mostrar-se crític amb el sistema. Nosaltres ja érem sospitosos per
voler inscriure una associació amb el nom en valencià.
Vicent Bou Serralta
Fragment:
El Racó de la Ferradura 2a èpocaAgost de 1978. Reapareix la revista, que va ser abans la veu dels " Joves Units", en la seua segona època, ara com a portaveu de l' "Associació de Veïns". Em sona tan lluny i té uns ressons tan dèbils ja, que he d'escarbar molt al fons de la memòria per aconseguir reviure aquelles situacions. I no em sorprèn que la joventut d'ara desconega l'ambient de la dictadura del generalíssim, inclús ignore el significat de la paraula. Han nascut en llibertat i no noten a faltar tot allò que a nosaltres ens furtaren, tan físicament com mental. Una educació marcada per la ideologia del règim amb ressenyes importants com les d' "Imperio " , "Hispanidad", "Patria, Pan y Justicia" i un camí cap a l' endarreriment i la ignorància.
Josep Peiró Chuliá
Aquesta va ser una publicació efímera, de
només deu mesos (març-desembre) de durada i cinc números (0-4) publicats a multicopista
i/o fotocopiadora.
Comença a gestar-se quan un grup heterogeni d'habitants del poble, de
diferents edats i pensaments, es reuneix als locals provisionals de l'Associació
Cultural, - encara que la revisteta naix com independent d'aquesta entitat- i decideix
provar sort, perquè els components creuen en la possibilitat de tirar-la endavant.
Ramo Navarro
Fragment: Inventari bibliogràfic de Xeresa.
Primerament, caldria dir que al nostre poble
sovint hi ha hagut allò que se'n diu inquietud cultural -unes vegades més que altres-, i
que en algunes ocasions aquesta s'ha vist plasmada sobre el paper. Ha sigut el cas de les
diverses revistes, més o menys periòdiques, aparegudes en distintes èpoques, i també,
de l'edició d'alguns llibres els darrers anys.
Aquestes últimes publicacions han sigut editades majoritàriament pels ajuntaments. La
temàtica, tot i ser molt dispar, té com a contexts el municipi. Aquest és un inventari
sobre les publicacions fetes per xeresans o sobre Xeresa, referides al nostre poble.
Joan Ll. Mollà
Fragment: Vicent Arlandis "Traquet".
Una de les persones amb qui ja fa temps
teníem ganes de parlar és Vicent Arlandis Barbosa. Home de gran vitalitat i envejable
estat de salut als seus 88 anys, encara és recordat com a gran jugador de pilota. Amb la
pilota vam començar la nostra conversa, però també ens va contar altres vivències molt
interessants:
-Quan jo tenia 15 anys feren el trinquet del poble. El va fer el tio Rafel, i jo, com
tots, quan no podíem jugar al carrer, anàvem al trinquet. Allí jugava i jugava i vaig
començar a despuntar; anava amunt. En això que jo anava amunt, li vaig dir a Vicentico
l'Agutzil:
- Quan jo siga xicon no t'enganyaran tantes vegades com t'enganyen.
I als 17 anys vaig començar a jugar amb Vicentico contra els de
Xeraco, i anàrem guanyant i guanyant partides fins que un dia va esclatar la Guerra
Civil. Jo tenia 19 anys i estava en un bon moment de forma per jugar a pilota.
Vicent Puig Daviu
Vicent Bou Sereralta
Fragment: .El passat vint-i-tres de novembre part de la Servana va ser enderrocada. Per a molts va ser un esdeveniment d'aquells que se'n diuen anunciat, ineludible. Malgrat els esforços de molts per salvar aquest edifici, malgrat ser un bé de tot el poble, no es va saber o no es va voler protegir com calia.
Des del CEIX tenim el convenciment que aquest fet en cap cas s'ha degut a causes fortuïtes. Tot al contrari, va concórrer la voluntat expressa de tombar-la. Els arguments que avalen la nostra tesi són:
L'estructura del pilar vençut era sòlida i sense cap fissura com es pot apreciar tant en els enderrocs com en les nombroses fotografies que existeixen de l'edifici abans de l'ensorrament.
La zona pitjor conservada de l'edifici no és la que es va enderrocar, sinó la zona nord que es manté intacta. Aquesta és una apreciació constatada en un informe tècnic de l'Ajuntament de juliol de 2004.
L'absència, tant el dia de l'ensorrament com en les setmanes anteriors, de condicions meteorològiques que pogueren causar o induir l'enfonsament.
I el que és més important:
La presència en el lloc i el moment del fets d'alguns individus amb un camió carrejant les jàsseres de mobila...
Ceix
Pepe Ascó al safareig de la Font de Dalt.