|
APROXIMACIÓ: Barcelona – Benabarre – Graus – Benasc – La Besurta. Aparquem el cotxe a la Besurta. Som a la tarda del dissabte 5 de juliol de 1997 i les boires i núvols no la fan gaire agradable. Carreguem motxilles i seguim el sender senyalat que s’enfila per l’esquerra del Barranc de la Renclusa. Amb tres quarts d’hora arribem al Refugi. Encara son les instal·lacions velles i no son gaire còmodes, sobre tot els serveis WC, pel demes, deu ni do com s’organitzen els guardes per que tot rutlli be. La tarda es tranqui-la i el sopar ens el preparem nosaltres mateixos amb el fogonet i la teca. A les noies els hi fa molta gracia tot plegat. Anem a dormir d’hora que a l’endemà ens queda moltes hores de feina fins el cim i tornar-hi. Sortim del Refugi de la Renclusa a la sis del matí. Mig adormits seguim les fites pel camí que puja al Massís de les Maladetes. La barrera dels Portillons sempre a la nostre esquerra. Al cap d’un hora i tres quarts arribem a la neu i ens calcem els grampons. En dia s’han endevinava molt bo i així va ser-ho. A les vuit del matí arribem al Portillo Superior. Recuperem forces i passem la bretxa que ens diposita a la gelera. Al fons el nostre objectiu desafiant, l'Aneto. La gelera la fem amb els grampons i seguin les trepitjades força marcades. Varies aturades i arribem sense problemes al coll de Corones. La Neus, en aquet punt, no es troba gaire bé: malt de cap, falta d'aire, mal d’estómac. Tot i així decideix seguir l'últim tram fins arribar per fi els 3.404 metres, el punt més alt, l'Aneto. Petons, abraçades, alegria i molta, molta gent. Recuperem forces i comença la baixada pel mateix itinerari sense problemes. La Neus cada cop es troba millor, indubtablement el mal d’alçada havia sigut evident. A les quatre de la tarda arribem al cotxe amb el cim a la butxaca. El segon tres mil per la Neus i el primer per l'Anna !. Desnivell total de 1.655 metres amb deu hores. Una experiència del cim mes alt del Pirineus que de ben segur no oblidarem. |
|