Tuc de Saboredo i Pic de Ratera

APROXIMACIÓ: Barcelona, El Bruc, Balaguer, Tremp, La Pobla de Segur, Sort, Vilaller i Espot. El cotxe el deixem al pàrquing que hi ha a l’entrada del poble, davant de les oficines dels 4x4 del Parc. El trajecte amb cotxe el fem el dia abans i passem la nit a la Pensió Palmira.

Divendres, 1:. A les 9:45 ens trobem amb la colla de Veterans en el pàrquing. Al final som una colla de 17 veterans. Fem el trajecte amb els 4x4 del Parc fins a l’Estany de Sant Maurici, totalment glaçat, on comença la neu contínua: bravo !!! Comencem a foquejar per la pista colgada de neu fins el Refugi d’Amitges. Ens assignen l’habitació Bassiero per nosaltres, deixem el pes sobrant i sortim amb l’idea de anar fins el Pic d’Amitges. Baixem i creuem pel mig de l’Estany Gran d’Amitges per començar a pujar per la Coma d’Amitges. Al fons veiem el Coll de Bassiero però, girem a l’esquerra per anar a la coma que puja fins el Coll d’Amitges, entre el Pic d’Amitges i el Tuc de Saboredo. En el Coll traiem pells i ens re agrupem. Cinc de nosaltres ens animen a pujar al Tuc de Saboredo amb grampons i piolet (Jaume, Cristina, Marta, Inma i jo mateix). La baixada la fem amb una neu més pesada però baixem amb compte i per la zona dels tubs fins el refugi. Passem una tarda, vespre en aquest refugi tant acollidor, per l’establiment com per les persones que el gestionen.

Dissabte, 2: Buff el temps ha canviat: vent, boires, núvols i comença a nevar. Avui s’ha decidit anar camí del Pic de Ratera. No ho tenim gaire clar però, comencem a foquejar pels Estanys dels Barbs i pujada amb ganivetes fins els contraforts de la Serra de Saboredo. Hi ha un flanqueig que sols tres valents el fan i el resta preferim fer una baixada per desprès remuntar alguns fins el Port de Ratera i d’altres, que no veuen clar el temps, decideixen baixar esquiant per la Vall del Ratera fins a l’Estany de Sant Maurici. Al final som quatre que al veure que hi havia una treva amb el temps i sortia el sol, decidim continuar amb el nostre objectiu. La pujada amb esquís fins el cim tant sols ho aconsegueixen el Alex i la Cristina. Jo ho faig amb grampons i piolet i l´Inma al final no puja i ens espera a la baixada. Unes vistes fantàstiques per totes les muntanyes properes i més llunyanes. Unes fotos, felicitacions i ens re trobem a l’Inma per baixar tots plegats fins l’Estany de Sant Maurici, on esperem el nostre torn per baixar fins a Espot amb els 4x4 del Parc. A estat una trobada dels Veterans del CEC, com sempre, molt agradable i acollidora i que esperem que el nostre estimat Arnau la torni a repetir, any darrera any.