Pic de Certascan

APROXIMACIÓ: Barcelona – Cervera (autovia A-2) -Agramunt – Artesa de Segre – Port de Comiols – Tremp – Sort – Llavorsí – Tavascan. A la sortida del poble, s’enfila una carretera secundaria direcció a les pistes d’esquí. Passem per les Bordes de Quanca. En el proper revolt, surt una pista per la dreta que puja a la Pleta de la Palomera (bon estat. Millor 4x4, sinó, aneu amb comte)

Deixem el cotxe a l’alçada del GR que passa paral·lelament per sobre de la pista. Enfilem el GR que ens acompanyarà bona part del camí fins la Pleta de Guerosso. Al cap de 10’ de seguir planer pel bosc, sortim a un prats on es troba el poble solitari de Noarre. No hi ha ningú però les cases estan arreglades i sembla que a l’agost està al complet de personal. És curiós però, no hi arriba cap carretera ni cap pista. Ole, ole. Al mig del poble trobem senyals verticals que ens marquen el nostre objectiu. Girem vers al NE per un caminet que travessa prats i conreus. El torrent del riu Noarre a la nostra dreta on les aigües baixant a lo ample. Seguidament el camí s’endinsa pel bosc on predominant els avets i bedolls. Arribats al fons de la vall, el sender puja per l’esquerra i s’enfila de valent per sortir a Pleta de Guerosso. Seguim pujant i arribem a la Pleta Vella on ens tenim que treure les botes per creuar el riu. Una pujadeta mes i arribem a l’Estany Blau. El voregem per la dreta i enfilem la coma carregada de les últimes neus de la temporada fins el Coll de Certascan. Deixem les motxilles i enfilem la carena fins el Pic de Certascan. Les vistes son fantàstiques. Tornem al coll i baixem la canal amb precaució fins al fons de la coma per on passant les aigües de la Serra Plana que desguassen a l’Estany de Certascan, encara amb icebergs flotant pel mig. Un flanqueig per la dreta de l’estany i arribem al Refugi de Certascan. A la nit el vent bufa de valent i el termòmetre baixa a -1º. (nosaltres calentets, je, je.)