APROXIMACIÓ: Barcelona – Igualada – Calaf – Castellfollit de Riubregós. Aparcament a la plaça del poble.

Fem el moviment de cotxes i deixem un a Solsona. Un esmorzar de tres forquilles al bar de Cal Pep és el mes recomanable per garantir amb èxit la següent etapa del GR-171. La natura està esplèndida: un verd intens dels camps de conreu amb tonalitats d’un vermell escandalós de roselles. El camí és molt agradable i quasi el 95% és per camins carreters i el resta per senders per la vora dels camps de conreu. Arribem a un punt on no hi ha continuïtat de les senyals del GR. El gps marca per un indret no gaire apropiat i decidim seguir un corriol per sota de una masia abandonada. Novament retrobem les marques. Els pagesos correan els camps i cobreixen els senders que passen pels marges (la pela és la pela). Fem una parada per dinar al poble de Santa Fe i amb una trista migdiada, ens posem novament en camí. Passem pels voltants del poble murallat de Montfalcó i travessem la autovia i la via del tren per seguir fins l’entrada de Solsona. Una parada a la terrassa d’una pastisseria per fer temps per recollir el cotxe estacionat a Castellfollit de Riubregós. A tots ens ha semblat una etapa molt bonica.