...... La llum s'adorm com cada tarda.

Càntirs que aboquen el foc al vidre.

Els dits pensen el frec del polsim daurat...  

....La mà encara es sorprèn del frec antic

del tacte de la pedra, de la molsa, del vellut,

del compassat ritme, del camí més simple... 

Deixa’m contar-te la dolça llum 

dels núvols de la tarda, les ones,

els besllums de les palmeres,

els matins de dolça calma.....

.....ser-hi constantment provisional

 per elidir els dogmes de la certesa

 ser tan fermament no ser res

 esquiu nosaltres fet sempre d’aire.... 

El pentagrama s’il.lumina caòtiques les notes

s’amaguen s’enreden clau solitària, enigma,

druida dels compassos

ordeix el ritmes desconeguts

mostra el camí obri el compàs

 les escales els silencis

les blanques i les negres

torbat de timidesa el silenci

 firmament permutable

a cada compàs i contratemps

 tota la melodia es fa i es refà

 es recorda i s’oblida en cada ocasió.