Poemaris:
En construcció.
Ressol llunar.
Crec que hi havia flors
palets sota el diamant bellugadís de l’aigua
un somrís de vores insuportables
una cega confiança en l’espai desconegut.
Records de llum transparent
entapissat l’escenari
dels núvols, definit de blau l’horitzó
una veu que tolerava les meues passes
uns camins limitats pels noms:
parlàvem des de la hipèrbole
de la desconeguda la felicitat.
... .... ...
Un perfum de roselles silencioses,
l’aire desmarcava els límits i les fronteres
l’ordi es confonia entre l’alfals
les oliveres llunyanes puntejaven relleus als suaus turons
podia caminar i estar quieta, tancar els ulls i mirar silent.
28. 6. 01
442.
La pluja ens desconcerta la intempèrie del cos
descriu fresques llums a la pell
els llavis mosseguen la carn de les dents
amor el centre de la boca que es menja el cor
i l’ànima pastura desenfeinada de viure
sent el temps com s’atura de cop on ets
avui i cada dia és el mateix remor de pluja
i lentes quietuds de dolç enyor, suau dibuix
de paisatges assolellats i ombrius feréstecs,
de polsoses eres on s’oblida el blat i creix el temps. 28. 6. 01
445.
……..
Tan escassament som,
fugir de tot per ser paisatge
aire de tu que és resol en somni.
Se’m trenquen els ulls
contra el mur on escrius la vida
acoste els dits a la intangible galta de la paret
i em somriu el silenci fred
d’un somni, d’una ombra, d’un desig……
29. 6. 01
446
......
Cercle mineral de pluja
aïllament al centre del riu
l’angoixa vegetal dels druides
no avançar no retornar
enquistats en etern conjur.
Tantes vegades cremats els ulls
els dits i les esperances
en receptes mal calculades
o en desproporcionades lluites
per un gram d’antídot.
Fuita impossible dels presoners
muntats acuradament al cràter
de les geografies més remotes,
secretament encerclades enllà
on només la màgia hi pot arribar. 30. 6. 01
(de "mapes físics")
© Copyright poemes, Emília V. Talens Alberola