Crypto 62 Tintin
L'informe Rackham el Roig
CAPÍTOL 3: L'ESGLESIA D'HERGÉ: L'ESPASA I LA CREU.

Aquests són tres episodis a on comença a entrellucar-se un missatge molt crític sobre l’església catòlica: el tercer episodi és el més clar d’interpretar, a la llum del qual tots els altres guanyen una dimensió igualment crítica. A ningú se li pot escapar el simbolisme de l’espasa aparellada amb la creu, simbolisme que parla del caràcter bèl·lic i agressiu amb que l’església i els estats catòlics imposaven els seus dogmes de fe.

No necessitem analitzar més aquest episodi per aplicar un semblant to simbòlic al segon: l’apocalipsi de Sant Joan (que Tintín anomena explícitament) conté dins dels seus capítols la imatge de la Babilònia corrupta, que amb el temps i el esdevenir històric, hom l’ha assimilada a Roma com a ciutat i símbol de poder maligne: la Roma Imperial anticristiana primer, i la Roma com a seu dels papes enfrontada als moviments reformadors i secessionistes del cristianisme, després. La que ens interessa és aquesta última: càtars, protestant, hugonots, fins i tot els testimonis de Jehovà actualment, molts recorriran a la imatge de la Babilònia corrupta per denunciar les faltes morals de l’església de Roma i, per tant, tots recorriran a l’apocalipsi. Aquest té altres imatges a més de la que he escollit que no tenen perquè coincidir amb la línia argumental que començo a traçar. Tanmateix, la conclusió que presento manté el to simbòlic del tercer episodi però, a més, connecta amb un element sorprenent del primer: perquè apareix Roma a la broma del capità Haddock? Perquè la basílica de Sant Pere de dita ciutat i no, per exemple, l’ajuntament de Brussel·les o els canals de Bruixes? (Aquesta connexió que estableixo quedarà implícitament reforçada amb l’aparició d’un altre element relacionat i que fa la seva aparició simultàniament a la de Sant Joan a la pàgina 60, i que veurem després). Pel que fa a aquests episodis, dubto que només estigui creant una possible interpretació de la presència d’aquest grup d’al·lusions al catolicisme: crec més aviat que estic descobrint la intenció d’Hergé (encara que no tota, segurament) quan ell les inscriu dins de l’aventura. L’espasa i la creu complementen de forma convincent la interpretació del rol de Sant Joan a la trama oculta, i és ara que hom pot veure la conya amb que el capità es lleva la gorra com alguna cosa més que una broma als inspectors, talment com una manca de respecte al Vaticà.

Tots tres episodis poden ésser interpretats amb caràcter crític, essent les més evidents al·lusions que es poden trobar sobre la qüestió catòlica. I tanmateix, n’hi ha més.

La primera de totes apareix a la pàg.10 A1: al fons de la imatge ensenya la proa la maqueta de una caravel·la. La caravel·la és coneguda universalment per ser instrument del descobriment d’Amèrica i la posterior tasca d’ evangelització del continent. Donat el gust d’Hergé per la simbologia, n’extrec una interpretació d’aquest element coincident amb la de l’espasa i la creu: dita evangelització fou feta a sang i fetge.

Una altra al·lusió més interessant i lograda, i igualment discreta, apareix a la pàgina 60 A3: rera del bronze d’una àliga imperial hi ha un quadre, el retrat d’un cardenal. Un altre aparellament, com el de l’espasa i la creu. L’àliga és un símbol militar inqüestionable, usat pels perses, els romans, emperadors alemanys, de Prússia, Polònia, de França, Rússia, del Franco i els nazis, etc, etc, etc... Aquest aparellament sembla denunciar la vocació bèlica i de poder del Vaticà, seu dels cardenals.

També, aquesta imatge m’ajuda a confirmar la relació entre l’apocalipsi i Roma, entre el primer i el segon episodis del començament del capítol, ja que immediatament a l’àliga i el cardenal (pàg. 60 A3) apareix l’estàtua de Sant Joan Evangelista (pàg. 60 B1). I això no és casualitat, en podeu estar segurs. Si tot això no es pot integrar com un conjunt de crítiques, que baixi Déu i ho vegi.

S’assenyala també a la pàgina 60 com la més carregada al·lusions: no només dóna pas a Sant Joan Evangelista amb tota la seva càrrega simbòlica, precedida per l’aparellament de l’àliga i el cardenal, sinó que també, a les vinyetes B3 i C3 apareix una altra de les gairebé abundants creus² que circulen per l’aventura, creu que sembla jugar amb un Tintín a punt de descobrir el tresor.

La creu més interessant que ens queda per estudiar està a la pàg. 50 A4: la creu calendari a l’estil de Robinson Crusoe, tal com confirma el propi Tintín a la pàgina següent, la 51 C1. Tot seguit transcric part del comentari sobre l’obra de Daniel Defoe de la Nueva Enciclopedia Larousse de Editorial Planeta, 1982:

"... Defoe se propuso escribir una obra de tipo alegórico-moral: el protagonista, empujado por el afán de la aventura y del lucro, y desoyendo los prudentes consejos de su padre, se lanza a recorrer mundo; en una tempestad naufraga, y mueren todos sus compañeros, aunque él logra salvarse acogiéndose a una isla desierta, en la desembocadura del Orinoco. Allí, a lo largo de ventiocho años, vive solo y logra construirse una vivienda, cultivar la tierra, criar ganado y rodearse de numerosas comodidades. Al mismo tiempo recupera la fe que había perdido, circunstancia que constituye las clave intencional de la novela, con su evidente símbolo del alma pecadora que vuelve a encontrar a Dios en la Aflicción."

Em refereixo a la més famosa obra de Defoe, que fou un destacat activista anticatòlic, entre d’altres coses, de l’Anglaterra dels segles XVII i XVIII: "Vida y extraordinarias y portentosas aventuras de Robinson Crusoe", del 1719. Dit comentari sembla fet a mida per a orientar-nos a la recerca d’un sentit a tota la trama oculta: aquesta té un caràcter moral i de denúncia (no al·legòric, malgrat l’al·legoria zodiacal del capítol anterior, però sí moral) i la clau intencional de la doble lectura és la crítica de l’ànima pecadora de l’església que Hergé coneix perfectament. Fins i tot el caràcter astrològic (que veurem després més en detall en capítols següents) entra de ple dins aquesta consideració, ja que inserir-la a l’aventura suposa un desafiament a la doctrina d’una institució que refusa l’astrologia degut al seu caràcter pagà. Però, perquè aquesta crítica, la seva forma criptològica i la seva existència secreta i no feta pública? La que segueix és la meva interpretació:

Hergé va créixer com a catòlic dins d’un entorn ultraconservador.. Els seus primers passos editorials foren realitzats sota la tutoria de gent d’església, i quasi des del principi, sota la direcció de l’abat Norbert Wallez, enèrgic defensor de dit entorn. Aquest home és el responsable dels primers viatges d’en Tintín, d’entrada al país del soviets i després al Congo Belga. El primer és una excusa per arremetre contra el comunisme, mentre que el segon esdevé una apologia de la tasca civilitzadora dels colonitzadors belgues al país centrafricà. Afers de fe catòlica o, millor dit, ultracatòlica. Amb el temps, la fe d’Hergé entraria en crisi, i l’acabaria perdent definitivament segons les seves pròpies paraules. Perdé la seva fe, però no la seva educació ni el seu sentit moral, dels que féu gala la seva vida. La ingratitud seguiria essent per a ell un pecat menyspreable., i de ingratitud sens dubte, per no dir coses pitjors, l’haurien acusat els seus amics catòlics (ja que en tindrà i en conservarà, sobretot l’abat Wallez) si el missatge que estem descobrint hagués estat fet públic. Les conseqüències podrien haver estat terribles per a Hergé, tant moral com professionalment. I tanmateix, l’autor de Tintín decideix crear dins d’una de les seves aventures una lectura esotèrica de la mateixa, seguint la tradició de l’ocultisme occidental condicionat per la censura clerical a transmetre missatges i instrucció d’una manera secreta, només assequible als iniciats. Es un picar l’ullet intel·lectual i una mostra d’orfebreria criptogràfica, un caprici estètic i, a la vegada, una declaració de fe i manca de la mateixa. És, en definitiva, una obra mestre del còmic mundial (és l’obra més venuda de totes les de Tintín, juntament amb la seva precedent) que mostra de manera frapant les fantàstiques possibilitats d’aquest medi expressiu, el qual no és ni art, ni literatura, ni guió gràfic de pel·lícula. És un món.

Al capítol següent reprendrem el fil d’Ariadna per cosir-hi algunes dades sueltes que són part de l’aventura. Convido a donar un cop d’ull al mapa de les constel·lacions, que és el patró a on cosirem aquestes dades, concretament a la proximitat immediata de les tres constel·lacions zodiacals resultants de la inclusió del fil: bessons, cranc i lleó. També veurem "l’arbre genealògic" del pirata Rackham el Roig, que ens oferirà una de les joies del missatge ocult, en forma d’homenatge... pòstum!

Perquè, doncs, pot ésser el nom de Rackham el Roig un homenatge pòstum? A qui està dedicat aquest homenatge? Quin és el secret d’aquest nom? La resposta es pot trobar a certs clàssics infantils (il·lustrats, evidentment), i, com no, a les estrelles.

¹L’apocalipsi de Sant Joan forma part d’un conjunt d’obres que porten aquest nom, que en grec vol dir "revelació" (res més terrible), terme que sintonitza amb el caràcter d’aquest treball. Escrites totes pels volts de l’aparició del cristianisme, abans i després d’aquest, formen part de la tradició hebraica i judeocristiana i es caracteritzen per fer servir un llenguatge fosc i simbòlic, a propòsit de profecies i revelacions divines. Malgrat les connotacions catastròfiques que el terme ha adquirit amb el temps, els apocalipsi presenten una visió final optimista dels patiments de l’home, encara que, això sí, sota la obediència a Déu.

²Les creus que apareixen a l’aventura:
primera: p10, A3;
segona: p41, D1 i D2 i altres;
tercera: p50, A4 i següents;
quarta: p60, B1 i següents;
cinquena: p60, B3 i C3.

Cinc creus diferents. A aquestes s’ha d’afegir la primera menció de la creu de l’àliga, que apareix a "El secret de L’Unicorn", en els pergamins que a la pàgina 61, A1 i C1, apareixen tots tres junts anunciant el caràcter criptogràfic de la següent aventura, la nostra. En total , sis creus diferents, totes símbols cristians. No hi ha cap altra aventura de Tintín a on passi quelcom semblant.

Index

Enrera

Següent