Tal com comprovàrem al anterior capítol, Hergé havia estès un rastre cronològic a
l’aventura "El tresor de Rackham el Roig". Jo ho intrepretava com un fil
d’Ariadna que ens guiava a través d’un laberint de vinyetes en un recorregut
retrospectiu de l’aventura a partir del primer extrem del fil, descobert a la pàg.
56, fins a l’últim, a la pàgina 24. Aquests extrems eren els dies 20 de juny el
segon, i 23 de juliol el primer. Ens faltava saber el significat d’aquest fil
d’Ariadna.
Per fer-ho ens hem de remetre al calendari dels signes zodiacals o astrològics: quin
d’ells està contingut entre tals dies, el 20 de juny i el 23 de juliol? Doncs el
signe de CRANC. Cranc, el quart signe del Zodíac1,
comença el 21 de juny, un dia després de l’aparició del segon extrem del fil, i
acava el 23 de juliol, moment en que comença el següent signe del zodíac, Lleó. Vet
aquí el significat d’aquest fil, d’aquest precís rastre temporal: la seva
longitud en dies comprèn la duració del signe de Cranc. No es tracta, doncs, d’un
casual entrelligat de dates. És totalment intencionat i intencionadament precís.
Aquesta conclusió no hauria de resultar-nos tan extranya a la llum de la creença
d’Hergé en l’astrologia, patent durant quasi tota la seva vida tal com
s’extreu de varis episodis personals fets públics. Al ja referenciat llibre de Numa
Sadoul, "Conversaciones con Hergé", el propi Hergé manifesta amb convicció
durant la conversa mantinguda amb el periodista la seva fil.liació al signe de gèminis.
De fet, ja la ressenya biogràfica inicial del llibre comença destacant tal fil.liació:
"22 mayo 1907. Nace en Etterbeek…Signo astrológico: Géminis, que
marcará profundamente la psicología y el carácter del personaje: …"(
pág. 11, párrafo primero)
I sempre en el mateix llibre, trobem un comentari al respecte en el texte firmat per el
secretari d’Hergé, el baró Baudouin Van den Branden, un texte interessant per varis
motius:
"En absoluto místico, ni tampoco religioso, y, sin embargo, nunca se curó de la
necesidad de creer en algo (antaño en la astrología, actualmente en la
pintura moderna)…" (pág. 68, párrafo segundo).
També la última biografia oficial sobre el nostre autor, "Hergé", de Pierre
Assouline, insisteix en aquesta tendencia per la seva part. Per tot això, que no és poc,
és absolutament raonable interpretar la trama oculta que estem descobrint en el sentit en
que ho estic fent: els dos extrems del fil d’Ariadna tanquen de forma exacta
l’extensió del signe de Cranc dintre e l’aventura. No es tracta de un casual
entrelligat de dates, sino que és totalment intencionat intencionadament precís.
I tanta intanció ens porta a la següent pregunta: ¿què pretén Hergé am això? Abans
de res, vull fer patent una de les consequències de la inclusió del fil: la divisió a
nivel criptològic de l’aventura en tres parts, de caràcter astrològic i zodiacal.
1era part. Sota el signe de... GÈMINIS¡ (Aquest queda inclòs desdel moment
en que els dies 20 i 21 de juny son els últims del signe), des de la pàgina 1 a la 24,
per tant, des de l’inici de l’aventura fins al dies del crepuscle i del
desembarcament, després d’ancorar vora la pressumta illa del tresor. Sota aquest
signe es realitzen els preparatius de l’expedició, i la seva primera part.
2ona part. Sota el signe de CRANC. Desde la pàg. 24 fin s a la 55, per tant,
des del desembarcament a l’illa fins a l’últim dia de l’expedició. Té
una funció axial dins de la trama oculta. Sota aquest signe transcorre la segona part de
l’expedició, la recerca infructuosa del tresor i el retorn.
3a part. Sota el signe de LLEÓ. Des de la pàgina 56 fins a la 62, o sia, des
del retorn a casa fins a la fi de l’aventura. Sota aquest signe troben finalmet el
tresor.
D’acord, el fil d’Ariadna
indica amb precissió la durada del signe de cranc, però només suggereix
l’existència dels altres dos signes. Però hi ha varis motius per deduir que Hergé
va concloure la trama en aquest sentit, el de implicar com a principi i final de
l’aventura els altres dos signes. Per exemple, a la pàgina 58 vinyeta núm. 7
apareix la notícia de la subasta pública i obligada del Castell del Molí 16 dies
després del retorn del Sirius a Europa i, per tant, això ens situa a mitjans del signe
de lleó quan està a punt d’acabar l’aventura. Tornem a trobar la mateixa
intenció amb que Hergé va construir el laberint. En capítols posteriors desgranarem les
raons que recolcen aquesta afirmació, raons ques es poden entendre per l’estructura
i característiques de la trama oculta i l’estreta, íntima relació amb el
desenvolupament de l’aventura que tots coneixem. Ara, tantmateix, tenim alguna cosa
tan o més interessant per descubrir. |
|
 |
El títol del capítol, UNA AL.LEGORIA ZODIACAL, és
tal en raó de l’advertència que us feia al final del capítol anterior: estigueu
atents al moment del desembarcament. Hergé destacava un dels dibixos de la sequència que
la forma com un dels dos que més el satisfeien…. de tota la seva obra¡ I per varis
motius, crec jo. D’entrada, és un dels extrems del rastre criptològic tan
hàbilment incrustat per Hergé a l’aventura. A continuació, afegir que precisament
el dia 21 de juny és, tan a nivell astrològic com astronòmic2
un dels més importants del periple anual del sol al llarg del Zodíac, ja que durant
aquesta data té lloc…, EL SOLSTICI D’ESTIU3¡
I , finalment, fixeu-vos bé en les vinyetes 6, 7, 8 i 9 de la pàg. 25. Aquesta sí
és l’al.legoria zodiacal que dóna títol al capítol!
|
