Província de Barcelona


Santa Maria del Barri
(Tona, Osona)

41º 51,236'N ; 2º 13,166'E




Des de l'any 1904 es coneix amb el nom de Santuari de la Mare de Déu de Lurdes. Inicialment el temple era una sufragània de Sant Andreu del Castell. La primera notícia que trobem documentada és de l'any 1011, en que apareix amb el nom de Santa Maria de Tona. També coneixem que la van fundar Miró Gotmar i la seva dona Eicolina. En l'any 1073 es va haver de refer per primer cop. Després dels terratrèmols de l'any 1425, novament es va haver de reconstruir part del temple.   

En el segle XV els propietaris del temple eren la família Barri o Desbarri i posteriorment van cedir-la als propietaris del mas Planell. L'any 1723 es va abandonar el culte en el temple de Sant Andreu del Castell i es va traslladar la condició de parròquia a l'església de Santa Maria, fins que es va construir l'actual temple de la població.



Entre els anys 1570 i 1579 es va refer el temple, molt malmès pels terratrèmols del segle XV, que van esfondrar la volta. Es va aprofitar per ampliar-lo, passant d'una nau a tres. Així doncs l'interior és d'estil gòtic tardà, que li donen un aspecte de petita catedral.

Interior del temple

 

Interior del temple  Interior del temple

 

Detall d'una columna   Volta de la nau lateral


L'absis és dels pocs elements que s'han conservat del temple original. Té planta semicircular i està cobert amb volta de quart d'esfera. Originalment tenia tres finestres de mig punt i doble esqueixada, però durant la remodelació del temple es van cegar la central i la del costat sud.

Absis   Finestra de l'absis   Interior de l'absis


En la part exterior de l'absis podem veure un quadrúpede esculpit en una pedra d'un contrafort. 


El campanar és l'altre element romànic que ha sobreviscut. Té planta quadrada i tres pisos d'alçada. L'inferior, que és tan alt com la nau principal, és sòlid i només té un parell d'obertures en forma d'espitllera.

Campanar      Campanar


En el segon pis trobem finestres biforades amb el capitell esculpit de manera molt esquemàtica amb motius vegetals i caps humans. El pis superior, en canvi, presenta un gran grans finestral de mig punt en cadascun dels seus murs.


Sobre l'ull de bou central de la façana oest encara es poden veure les traces d'una antiga finestra geminada.