Trobem documentat per primera vegada el castell i la seva església l'any 889, moment en que es va consagrar el temple. L'any 1107, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va donar el castell al seu  gendre Bernat de Besalú, però en morir aquest sense descendència el castell va tornar al casal de Barcelona. En els segles XII i XIII la família dels Montcada van ser els senyors de Tona, fins que a finals del segle XIII novament va tornar a dependre del comte de Barcelona. A meitats del segle XIV es crea el comtat d'Osona i Pere el Cerimoniós el va cedir-lo al vescomte Bernat III de Cabrera. Ben aviat el vescomte es va arruïnar i el castell va tornar a la Corona. A principis del segle XV, Martí l'Humà va concedir als habitants del castell la condició de ciutadans de Barcelona. En 1446 el Condestable de Portugal va manar enderrocar-lo, ja que va ser un fort bastió durant la guerra dels remença, però els consellers de Vic s'hi van negar. 

Malauradament ens han arribat molt poques restes d'aquest edifici. El més notable és una torre de planta quadrada situada en l'angle nord-oest i que té una alçada d'uns set metres.

Està datada entre els segles X i XII, tot i que hi ha algunes fonts que apunten que podria tenir els seus orígens en l'època romana. 

El temple original del segle IX va ser substituït a principis del segle XI per un de nou construït en romànic llombard. Està format per una sola nau rectangular coberta amb una volta de canó lleugerament irregular i acabada en un absis semicircular.

L'absis està decorat externament amb arcuacions cegues i lesenes. En ell s'obren tres finestres de mig punt de doble esqueixada.

La decoració llombarda es repeteix en els altres tres murs del temple. En els murs nord i oest els arcs estan agrupats per parelles, mentre que en el mur sud es troben distribuïts en grups de dos i de tres. En aquest mur trobem dues finestres similars a les de l'absis, de mig punt i doble esqueixada. En la part central del mur oest s'obre una finestra en forma d'espitllera.

La porta d'accés la trobem en el mur sud. Es tracta d'un arc de mig punt fet amb grans dovelles. En el mateix mur, més cap a ponent, també hi ha una porta de mig punt, més senzilla, i que era l'antic accés a l'interior del temple.

En els segles XVI i XVII es van afegir dues capelles laterals prop del presbiteri i la torre de campanar, de planta quadrada, que es transforma en octogonal en el darrer pis.

La dificultat d'accés al temple, va fer que en el segle XVIII s'abandonés el culte, traslladant-se a l'església de Santa Maria del Barri, en un extrem del poble.