L'església parroquial de Sant Julià de Lòria apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell.  El temple ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, que ha esborrat en gran part l'empremta romànica. En el segle XVII es va ampliar l'absis per poder encabir-hi un retaule barroc, que encara es conserva. Però les modificacions més importants van tenir lloc l'any 1941, quan es va refer completament el temple, conservant només el campanar romànic. Finalment, entre 1975 i 1976, es va ampliar el temple, eliminant el comunidor i el cementiri.

El campanar, malgrat quedar mig amagat per construccions modernes, és un clar exemple de l'arquitectura llombarda de finals del segle XI. Manté forces similituds amb el de Santa Eulàlia d'Encamp.  

Els tres darrers pisos tenen finestres geminades en tots quatre costats. Les del pis superior foren modificades posteriorment per encabir-hi les campanes, però en la darrera restauració se'ls va retornar l'aspecte original.

Les finestres estan emmarcades entre lesenes cantoneres i un fris d'arcs cecs.

La teulada és de quatre vessants cobertes amb lloses de llicorella.

Procedents del temple es conserven dues piques baptismals de granit, reaprofitades com a fonts ornamentals. La més bella es troba en els jardins de la Casa de la Vall. La vora està decorada amb baix relleus que representen un escut, molt deteriorat, una grega emmarcada en un rectangle, i una clau.

L'altra pica es va instal·lar en 1983 en la plaça que es va construir en el solar on abans hi havia una sala de catequesi. En aquest cas és molt més senzilla, sense cap tipus de decoració.

En l'interior del temple es conserva una talla de fusta de la Mare de Déu del Remei. És una talla reliquiari, ja que en la part posterior té dos reconditoris, que contenien restes òssies. Les faccions de la cara de la Verge i del Nen són bastant arcaiques. El Nen té una mida molt gran comparada amb la Verge, que l'agafa pel braç en senyal de protecció. El Nen sosté un llibre amb la mà esquerra i estava beneint amb la dreta, molt deteriorada.

També es conserva la imatge de la Verge de Canòlich, procedent del santuari que hi ha en la parròquia de Sant Julià de Lòria. Es tracta d'una talla de fusta de finals del segle XII, tot i que la tradició diu que va ser trobada en 1223. La imatge és molt austera, de tipus rural. Tant la Mare com el Fill porten corona.