Situat en un puig rocós, de difícil accés, sobre el poble de Santa Coloma. El temple es troba envoltat de restes d'edificis i de les runes del castell d'Enclar. El poble, tot i ser un enclavament estratègic per controlar l'accés a la Vall, va ser abandonat degut a les poques possibilitats d'ampliació i a les dificultats d'abastament.

En època visigoda ja existia la fortalesa d'Enclar, tot i que no trobem cap document on aparegui  fins l'any 952. Era una propietat dels comtes d'Urgell, que van mantenir quan van deixar en mans del bisbe d'Urgell i del monestir de Sant Serni de Tavernoles les seves possessions andorranes. El motiu de mantenir el control del castell era purament estratègic, ja que des del puig d'Enclar es controlava una de les entrades al comtat d'Urgell. Els comtes anaven traslladant progressivament la seva residència cap al sud i era de vital importància tenir controlada la frontera del nord.

En 1190 el comte Ermengol VIII d'Urgell cedeix el castell al vescomte Arnau de Castellbó, segons consta en un pergamí que es conserva en els Arxius Nacionals de París.

Durant el segle XIII sovintejaren les lluites entre els Foix i les bisbe d'Urgell, que acabaren en la signatura dels pariatges. En el segon d'aquests documents, signat en 1288, el comte de Foix es compromet a aturar les obres d'ampliació que estava fent en el castell i a enderrocar el que ja s'havia construït. A partir d'aquell moment l'enclavament va entrar en decadència, mantenint-se el culte en el temple fins al segle XIX.

L'església de Sant Vicenç era fa uns anys un munt de runa. Tot i tractar-se d'un dels edificis romànics més antics d'Andorra estava en un estat lamentable, amb la coberta i gran part dels seus murs esfondrats.

Està formada per una sola nau rectangular, acabada per llevant en un absis quadrat. La comunicació entre els dos espais es fa mitjançant un arc triomfal, més estret que la nau. És desconeix de quina tipologia era, ja que no es va conservar, si bé es suposa que era de mig punt, com el que permet l'accés al campanar. 

El mateix passa amb la porta d'accés al temple, situada en el mur sud, que també s'ha reconstruït utilitzant l'arc de mig punt. Aquesta és l'única obertura que presenta la nau. A l'absis s'obren dues petites finestres en forma d'espitllera per l'exterior i esqueixades per l'interior.

L'absis estava cobert amb una volta de pedra, mentre que la nau presentava una coberta de fusta.

El terra de la nau, que està uns vint centímetres més baix que el de l'absis, està fet amb pedres granítiques, mentre a la capçalera es van utilitzar calcàries. La nau presenta un banc de pedra en els seus murs laterals.

Durant la retirada de la runa de l'interior del temple, es van trobar diversos fragments que conservaven encara l'arrebossat i en alguns casos restes de pintura mural.

El campanar va ser construït al mateix temps que la nau i presenta planta circular, com el de la veïna església de Santa Coloma, tot i que molt més simple i arcaic. No es gaire alt i només presenta finestres en el seu darrer tram. Concretament podem veure quatre finestres d'un esquemàtic arc de mig punt, orientades cap als punts cardinals. Al seu damunt trobem set petites obertures que recorden arcs de ferradura.

En les excavacions realitzades al lloc d'Enclar s'han trobat nombrosos enterraments, així com peces de ceràmica, sitges, estris de pedra polida i de metall, ampolles de vidre, anells i monedes romanes.