Església esmentada per primera vegada el 7 de maig de l'any 1048. Es tracta d'un edifici construït en part aprofitant la roca de la muntanya. És per aquest motiu que les seves dimensions són força reduïdes, ja que queda encaixada en la penya, per poder-se adaptar a les irregularitats del terreny.

En l'any 1071 l'ardiaca Bernat de la Seu d'Urgell va cedir l'església a la parroquial de Sant Julià de Lòria, per que els seus capellans en tinguessin cura.

A finals del segle XX el temple estava totalment enrunat, conservant-se els murs laterals i l'absis fins l'alçada de les finestres aproximadament. Després de fer algunes excavacions que van permetre descobrir algunes tombes i peces de ceràmica, així com la base de l'altar.

El temple està format per una sola nau acabada per ponent amb un absis. Aquesta disposició respon a l'orografia del terreny, ja que l'únic accés possible és per l'est. És en aquest mur que s'obre la senzilla porta d'accés, formada per un arc de mig punt adovellat totalment reconstruït. També és totalment reconstruït el campanar de cadireta que corona el mur oest, del que no es té constància si ja existia anteriorment o no.

En el tram presbiterial podem veure dues fornícules, a banda i banda de la nau, la funció de les quals es desconeix.