La primera notícia documentada d'aquest temple la trobem en el Libri Antiquitatum de la Catedral de Barcelona. En aquest llibre trobem un document de Lluís el Tartamut,  on cedeix l'església i la cel·la de Santa Eulàlia i de Sant Genís a la seu barcelonina l'any 878. En el segle X el temple canvia de mans, ja que en l'any 986 el rei franc Lotari va confirmar la jurisdicció sobre l'indret al monestir de Sant Cugat del Vallès.

En 1373 la capella va quedar deshabitada i sense culte fins el segle XVII, en que es va tornar a posar en funcionament l'església. Abans però, es reformar el temple afegint-hi algunes dependències. 

En 1850 en Pau Pradell va reformar novament el temple, esborrant pràcticament els elements romànics des de l'exterior. Fruit d'aquestes obres és la curiosa torre campanar.

En l'actualitat la capella torna a estar abandonada i en un estat lamentable. L'acció de l'home i la vegetació s'han encarregat d'enfonsar pràcticament tots els elements afegits en època barroca i en el segle XIX.

L'església que podem contemplar es va edificar en el segle XII. Té una sola nau, de planta rectangular i acabada en un absis semicircular.

La volta és apuntada i està reforçada per arcs doblers. El seu estat de conservació és molt deficient.

A aquesta estructura se li van afegir capelles laterals i altres dependències, que han alterat considerablement l'aspecte original del temple.

També es va refer completament l'interior del temple. L'absis va ser tapiat per construir un cambril.

En l'absis encara es poden veure les dues finestres, que fins no fa gaires anys encara conservaven d'arc monolític i els carreus que formaven l'esqueixada exterior.

També ha desaparegut una pica baptismal que fins a finals del segle XX encara es podia veure en l'interior del temple. Era llisa i de grans dimensions.