En la part més occidental de Betren trobem les runes del que va ser un temple dedicat a Sant Sadurní (Sant Sernilh).
 

L'element que millor es conserva és la torre campanar, afegida en el segle XVI. L'esvelta torre té planta quadrada i està coronada per una coberta octogonal.

De la resta de l'edifici només es conserven les bases dels seus murs perimetrals. Del seu estudi es pot deduir que el temple estava format per dues naus paral·leles i  totalment independents, només comunicades per una porta.

La del costat de migjorn és llarga i estreta i va ser edificada en època romànica, probablement en el segle XI En els seus murs es poden observar les restes de quatre pilars adossats al mur sud, on probablement es recolzaven els arcs torals que sustentaven la nau.

També s'entreveu la base del campanar romànic, adossat al mur sud.

En el segle XIV i posteriorment en el XVIII es va reformar el temple. En un d'aquests moments es va construir la segona nau, adossada al costat nord de la romànica. En l'actualitat totes dues naus estan enfonsades i el solar s'utilitza com a cementiri. 

En el mur de tramuntana, en una finestra, trobem un bloc de pedra rectangular. Es tracta d'un fris reaprofitat, de característiques similars al de Sant Pèir d'Escunhau o de Sant Fèlix de Vilac, probablement esculpit en el segle XII.

Està decorat amb tres cercles disposats horitzontalment. L'element situat més a l'esquerra està escapçat i representa un crismó. El cercle central té esculpida una flor de sis pètals, mentre que la del costat dret té una creu grega.