Província de Lleida
Sant Fèlix de Vilac
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
42º 43,306'N ; 0º 47,912'E
Edificació de finals del segle XII situada en el conegut balcó de Vilac, que
ofereix una bonica panoràmica de Vielha i de la Vall.
Té planta basilical de tres naus separades per arcs formers de mig punt
adovellats recolzats en pilars circulars, excepte els més propers a la
capçalera que tenen forma octogonal irregular.
Aquests dos pilars tenen decoració a base de boles a
l'alçada de l'arrencada de l'arc i també en la part inferior. Són fragments
d'una cornisa o imposta reaprofitada.
En 1824 es va substituir la capçalera original, probablement formada per
tres absis semicirculars de factura llombarda. En el seu lloc es va construir
una gran capçalera poligonal, amb coberta piramidal i llanterna en la part
central.
Posteriorment es va afegir una sagristia, adossada al mur est.
La nau central està coberta per volta de canó i les laterals per quart de
cercle. Totes tres estan dividides en quatre trams mitjançant arcs
doblers.
La porta d'entrada la podem trobar en el costat sud. Està formada per quatre
arcs adovellats de mig punt en gradació.
El conjunt està protegit per un guardapols
decorat amb un sogejat i un escacat.
Els arcs es recolzen en una imposta llisa, que es sustentava en sis columnes
de les que només se'n conserva una amb el capitell esculpit amb motius
entrellaçats.
La seva base també està decorada amb motius geomètrics.
El més interessant de la portalada és el seu timpà. En el centre hi ha
esculpida la imatge del Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre
evangelistes. Les figures s'adapten a l'espai amb una certa sensació de caos,
fins i tot el pantocràtor supera els límits del timpà, ocupant part de la
llinda. La traça arcaica de les imatges recorda a la portalada de l'església
d'Era Purificacion de Maria de
Bossòst.
Sobre els arcs podem trobar una làpida reaprofitada. És similar a d'altres làpides que
es poden trobar per la vall, especialment amb la de
Sant Pèir d'Escunhau. Està formada per tres cercles ens els que hi
podem veure un crismó i dues flors de nou pètals circumscrites. Entre els cercles també
s'hi van esculpir dues creus.
La porta conserva alguns detalls del forrellat de tradició romànica.
Alguns blocs de pedra del costat sud estan esculpits amb motius geomètrics o
creus, reaprofitats d'alguna construcció anterior.
Els carreus decorats més interessants representen motius vegetals, un cap humà i
un ocell.
Els carreus reaprofitats i amb decoració també són molt
abundants en l'interior del temple. Hi predominen les creus, les espirals i
els motius en ziga-zaga. També hi veiem esculpit el que sembla un cavall. Malauradament la poca il·luminació del temple en
dificulta la identificació de tots ells.
També té l'aparença d'haver estat reaprofitat un fris
d'arcs cecs que trobem en el mur que separa les naus central i sud en el tram
més propera al presbiteri.
En el mur sud, des de l'exterior, també podem veure l'arc d'una antiga finestra romànica de mig punt decorat amb motius escacats i entrellaçats d'influència carolíngia.
També es conserva una finestra molt estreta d'època romànica. En aquest cas,
l'arc de mig punt és monolític. El carreu que conforma l'arc està decorat
emulant l'existència de dovelles.
A l'interior es conserven dues piques de finals del segle XII o inicis del XIII.
Una és beneitera de grans dimensions decorada amb elements geomètrics i boles. El peu
sobre el que es recolza està format per un nucli central envoltat per quatre
petites columnes amb base i capitell comuns.
L'altra pica és baptismal, datada a finals del segle XII o principis del
XIII. Està formada per un vas semiesfèric de marbre, que es recolza en un peu
cilíndric. Aquest té adossades quatre petites columnes cilíndriques.
El vas està decorat externament amb una sanefa, situada a la part superior,
on hi ha esculpit un drac, la cua del qual es transforma en una tija ondulant,
que recorre tot el perímetre de la pica. Els espais que deixa lliures la tija
estan ocupats per fulles i pinyes.
La part inferior de la pica presenta una decoració a base d'arquets, en la
unió dels qual hi ha una flor de lis. Just a sota del drac trobem una figura
femenina, totalment nua, llevat del cap, que sembla cobert amb una còfia. No
es coneix que va voler representar-hi l'autor.
La base també està decorada amb semiesferes i un cap humà.
També són d'època romànica els peus on es recolzen els diferents altars que
hi ha en la capçalera del temple. El primer el trobem en l'altar principal.
Té
forma rectangular i està dividit en tres espais. En el recinte superior hi ha
dos cercles separats per una línia discontínua. L'espai inferior mostra una
creu, mentre que en la part central hi ha un cilindre vertical flanquejat per
quatre boles. Aquest segment del suport presenta unes columnetes cilíndriques
en els angles.
En la primera capella del costat de migjorn veiem una peça rectangular, que
presenta una cavitat en la cara frontal. Es creu que era una antiga ara
d'altar, ara reconvertida en suport.
El següent altar està format per un únic bloc de pedra esculpit de tal
manera que es distingeixen dos espais. El superior, a mode de capitell,
presenta decoracions de tipus geomètric.
El fragment inferior presenta un pilar rectangular, amb quatre columnes
adossades en els angles.
El darrer suport d'altar, situat en una de les capelles del costat nord,
està dividit en tres espais.
En el central, veiem a un atlant entre dues
columnes.
Junt al mur de tramuntana del temple s'exposen alguns
elements trobats en els darrers anys com són mènsules , bases de columnes i
capitells esculpits. Els capitells i la base de columna té estan decorats amb
els entrellaçats carolingis que ja hem vist en el capitell de la portalada.
Les dues mènsules presenten decoració a base de caps humans o esferes.
El campanar de torre es va alçar en època gòtica entre els segles XIV i XV.
Està situat sobre el darrer tram de la nau central.
Té planta quadrada. En el pis superior s'obren dues finestres apuntades a
cada costat, a excepció del costat oest on n'hi ha quatre.
En el nivell inferior hi trobem una única finestra per costat, de majors
dimensions i decorada amb tres arquivoltes recolzades en columnes. Els seus
capitells són de temàtica vegetal. La finestra està protegida per un
guardapols que es recolza en mènsules esculpides amb caps humans.
|