PER QUÈ LA COMARCA DEL SÉNIA?
Associació Cultural i Juvenil Aplec del Sénia
Vinaròs : el Sénia : Països Catalans

L' aplec del Sénia té un rerefons reivindicatiu. Amb aquest projecte pretenem reivindicar una comarca natural que tot seguit s'explica. Volem trencar falses divisions imposades que només aconsegueixen enfrontacions entre nosaltres mateixos reduint així la nostra força. No podem obviar el caire estratègic de la nostra comarca, i per això és tant important lluitar per ella. Millorem la relació dels pobles d'una i altra banda del riu Sénia i construïm el somni!



EL SÉNIA: UNA COMARCA PER LA UNITAT

Sobre la divisió territorial

La nostra reivindicació són aspiracions de llibertat no sols contra el fet artificial de la província, sense els mínims criteris científics adients, sinó pel que històricament representava de territori conquerit: un territori situat fora de l'espai metropolità, vençut militarment i regit pel dret de conquesta. Aquesta definició tradicional de província (provincere = per als vençuts), que concorda perfectament amb la realitat política actual, fa més evident si cap, el rebuig que té el nostre poble cap a la falsa divisió. La província no tan sols no ens beneficia, sinó que ens perjudica notablement. Per tant, de províncies, ni onze, ni quatre, ni una: cap. .


La necessitat de reordenació

Avui a partir de nous estudis, veiem la necessitat de modificar i adequar a la realitat i les exigències actuals les nostres comarques.

Les divisions comarcals, sempre s'han tingut en compte els criteris espanyols de divisió, ja sigui per províncies. Així, doncs, a la zona central ens trobem amb la greu contradicció que una mateixa conca hidrogràfica, la del riu Sénia, és dividida en dues comarques de nom i administracions ben diferents.

Cal, doncs, no caure en cap parany i fer de la nova ordenació territorial, l'eina d'unificació per damunt d'aquestes divisions artificials imposades.


De Coll de Balaguer a la Serra d'Irta

En l'àrea compresa entre les poblacions de l'Am etlla de Mar i Peníscola a la zona del litoral, i entre Benifallet i Castell de Cabres per l'interior, ens trobem amb un territori, que tot i tenir característiques força unitàries, es troba avui dividit per les administracions de dues comunitats autònomes, és a dir, per la divisió administrativa existent. Aquest territori constitueix una zona fonamental en el procés d'unificació de la nació i la seva ciutadania.

Però no perquè políticament ens interessi dibuixarem noves línies divisòries, no. Nosaltres hem d'adaptar les noves línies al resultat de l'anàlisi geogràfica, econòmica i social, i serà a partir d'aquesta realitat que en farem una reivindicació política.

Així, doncs, i com a metodologia per a començar a treballar, proposem esborrar totes i cada una de les ratlles i noms avui existents i començar de nou, sense condicionaments previs.

En aquesta àrea geogràfica, amb els límits que hem establert, i una superfície de 2.393,79 km 2 , podem diferenciar tres zones. Dues són les que formen les conques hidrogràfiques del riu Ebre i de la Sénia, diferents si més no l'una de l'altra, però, amb les característiques pròpies que cada conca determina, i la tercera que constitueix el delta de l'Ebre.


La nova comarca: EL SÉNIA

El SÉNIA , la nova comarca, neix a partir de la necessitat d'afavorir les relacions humanes, simplificar els intercanvis mercantils i unificar la comuna pertinença a la mateixa unitat geogràfica que restava dividida entre els municipis d'un costat i altre del petit riu. Hem de destacar el fet natural que constitueix la conca hidrogràfica del riu Sènia. Per un costat hi tenim els municipis de la Sénia , Ulldecona, Freginals, Alcanar i les Cases. Per l'altre, la Tinença de Benifassà i Rossell, Sant Rafael, Canet lo Roig, Traiguera, la Jana , Sant Jordi, Càlig, Vinaròs, Benicarló i Peníscola.

La llengua és un aspecte totalment unificador en aquestes terres. No hi ha cap diferència entre la forma de parlar el català d'Ulldecona i Benicarló, d'Alcanar o Traiguera.

Entre els aspectes anecdòtics dins el fet social, us en podem destacar: pel que fa a la divisió i dependència religiosa que els catòlics tenen respecte a una diòcesi o altra, l'església mai no ha tingut en compte la divisió provincial espanyola; Aixa, veiem com els vint municipis que ara formen la comarca del Sénia, estiguin al nord o al sud del petit riu, sempre han depès del bisbat de Tortosa.

Tres comarques, doncs, en un dels eixos vertebradors de la unitat nacional catalana, a través de les quals Catalunya s'estén de nord a sud: entre el Coll de Balaguer i la Serra d'Irta, les comarques del Baix Ebre, el Delta i el Sénia.

extret a partir d'un document del PSAN, 1986