| AL·LEGACIÓ SOBRE LA SERVANA
12-02-2001 Els sotasignants, (nom dels membres de l'associació Ceix)
en representació i nom del Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans, associació sense
ànim de lucre, legalment constituïda, i inscrita al Registre d'Associacions de
València, Secció 1ª nº 10642, amb data 28-3-2000 i NIF G96956750 i en atenció a
l'article 5.2 i 5.3 de la Llei 4/98 d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del
Patrimoni Cultural Valencià,
EXPOSEN:
Que vist l'anunci d'informació pública de 3 de gener de 2001, publicat el
23 del mateix mes i any, referent a l'exposició pública de l'alternativa tècnica del
programa presentada per la mercantil APRUSA, per al desenvolupament d'una actuació
integrada a l'àmbit de la unitat d'execució 2 del SUNP-1 industrial de Xeresa, que està
situada al nord del sector, entre el nucli de població i la carretera d'accés a la A-7
des de la CN-332, i ocupa una superfície de 121.886 metres quadrats, 48.764 dels quals
són terrenys dotacionals.
Que l'edifici anomenat La Servana, situat en la partida del mateix nom,
resulta afectat directament pel polígon industrial SUNP-1 IND zona nord (unitat execució
2).
Que vist que amb l'execució d'aquesta alternativa tècnica es perjudica
notablement el patrimoni arquitectònic valencià, en enderrocar-se l'edificació abans
esmentada, una construcció rural antiga existent.
Que aquest edifici, com s'observa en la documentació adjunta, té tots els
elements necessaris per a protegir-lo. Per tant, l'interès arquitectònic, artístic i
d'arrelament en la nostra cultura popular, d'acord amb l'article 1 de la Llei de
Patrimoni, el fan mereixedor de ser inclòs en l'apartat c) de l'article 2 de la
mencionada Llei, i possiblement a un nivell superior de protecció si es realitzaren els
estudis corresponents.
A més a més, la seua construcció s'endarrereix més enllà dels
dos-cents anys, per tant deuria estar inclosa en el Catàleg de béns i espais protegits
d'àmbit municipal, d'acord amb l'article 25 de la Llei 6/1994 de 15 de novembre de la
Generalitat Valenciana. Reguladora de l'Activitat Urbanística.
Que al rebut de la present instància no es podrà al·legar ignorància o
desconeixement de la importància del mencionat element arquitectònic per part d'eixe
Ajuntament i l'abandonament o passivitat per la seua part per a protegir-lo i incloure'l
al catàleg de bens protegits de Xeresa, pot incórrer i contravenir els articles 321 a
324 de l'actual i vigent Codi Penal (Llei orgànica de 10/95, de 23 de novembre, del Codi
Penal). Així doncs, esperem el compliment de l'article 4 de la Llei de Patrimoni Cultural
Valencià, en especial en el seu punt 2, per la qual cosa velarà contínuament aquesta
associació.
Que la mencionada construcció rural, com ja s'ha dit, està situada en la
partida denominada La Servana, relacionada popular i bibliogràficament amb l'aparició de
restes d'enterraments datats en època romana per diferents investigadors.
Així, Cavanilles, en la seua Historia Natural del regne de València ens
parla de la importància d'unes troballes romanes realitzades a Xeresa quan escriu
"Las monedas de plata y cobre, como también varias lapidas romanas que se han
hallado en el termino de Xeresa, indican que allí habito esta nación culta, y que hubo
pueblo de alguna consideración en la antigüedad". També ho corrobora P. Madoz, al
seu "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de
ultramar" (1845-1850), que va comptar amb milers de col·laboradors, cosa que fa que
les xifres i dades que dóna siguen exactes i completíssimes, quasi repetint les paraules
: "Según las monedas de plata i cobre, como tambien las varias lápidas con
inscripciones romanas que se han hallado en el térm. de Jeresa, indican que alli habitó
esta nacion culta, y que fue pueblo de alguna consideracion en la antigüedad…"
Ni Cavanilles ni Madoz res ens diuen de la situació d'aquestes importants troballes, fet
que solventa J. Sanchis Sivera, que basant-se en fets més recents i seguint la tradició
popular les situa a la Servana, topònim de clara descendència llatina, quan diu "La
existencia de una estación prehistórica en el monte Calamáu, sobre el camino de Jaraco
y los restos de cerámica romana encontrados en los alrededores del caserío La Servana,
lo mismo que trozos de muralla antigua que se conservan, nos ponen de manifiesto que el
término fué habitado desde la más remota antigüedad y que en tiempos de los romanos
existía importante población".
Per si aquesta prova no fos suficient, Francisco Bou Serralta recull, en
una llibreta escolar de la qual s'adjunta fotocòpia, la tradició popular de les
mencionades troballes quan diu "Por tradición sabemos que en el lugar o partida
denominada la Servana existió un cementerio moro (tradició popular per la qual tot és
dels moros, i amb això no volem negar la possible existència també d'enterraments
d'aquesta època, com pareix indicar-ho l'aparició d'abundant ceràmica islàmica al
voltant de la casa) pues en ciertas labores de roturación practicadas en algunos lugares
de este termino municipal se han encontrado varios esqueletos que sin duda serian de los
moradores de este entonces caserío. También se han hallado varias herramientas y algunos
otros objetos".
Per tot això, a aquesta partida li és d'aplicació l'article 58 de la
Llei de Patrimoni Cultural Valencià, on s'especifica què és un jaciment i es declaren
aquestos com a Béns d'Interès Cultural Valencià (BICV), per tant amb la màxima
protecció. Aquesta protecció obliga a l'Ajuntament a tindre en consideració i complir
l'article 4 i l'aplicació del títol III en la seua totalitat per a qualsevol ús que se
li done a aquest paratge.
Per tot això i per a no incórrer en una possible infracció contra la
Llei de Patrimoni,
DEMANEN:
Que en l'alternativa tècnica es preserve l'edifici, els seus annexes i
l'entorn immediat, tot incloent-los dins la qualificació de terrenys dotacionals del
polígon esmentat, d'acord amb els principis rectors de l'activitat urbanística
expressats en la LLEI 6/1994 de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana. Reguladora de
l'activitat urbanística 94/8184 en el seu article primer apartat, g).
Que queden dins d'aquestes dotacions públiques, com a equipament cultural
(Art. 32 del Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana. Decret 201/1998 de 15 de
desembre)
A més sol·licitem l'especial protecció dels anomenats espais (edifici,
annexes i entorn), com a un bé patrimonial dotat d'entitat dintre del nostre patrimoni
cultural, artístic, moble i mediambiental i s'incloga en el Catàleg de Béns i espais
protegits d'àmbit municipal, tal i com obliga la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
Demanem per últim (com associació cultural sense ànim de lucre), tindre
coneixement puntual, exacte i veraç de tots els informes referents a actuacions
urbanístiques o relatius a la seua protecció en aquesta àrea, per si s'haguera de
realitzar algun tipus de reclamació, puntualització o qualsevol altra actuació que
creguérem necessària per a la protecció d'aquest paratge.
S'adjunten els següents documents annexes:
Annex 1: Mapa de la situació de la Servana i foto de restes de ceràmica
(pàg. 5).
Annex 2: Fotos de l'edifici (ppss 6-7-8-9).
Annex 3: Fotocòpia de la pàgina 258 del llibre de Josef Cavanilles.
"Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y
frutos del reyno de Valencia". 1795 (pàg. 10)
Annex 4: Fotocòpia de part de les pàgines 265 i 266 del llibre de J.
Sanchis Sivera. "Nomenclator Geográfico-Eclesiástico de la Diócesis de
Valencia" any 1922. (pàg. 11)
Annex 5: Fotocòpia del llibre de P. Madoz, "Diccionario
geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar".
1845-1850 (pàg. 12).
Annex 6: Còpia d'una llibreta escolar de Francisco Bou Serralta (pàg.
13).
NOTA : Còpia d'aquesta instància i dels documents annexes s'han remés
també als següents organismes:
Direcció General de Patrimoni Històric Artístic, Comissió Territorial
d'Urbanisme i Servei d'Inspecció del Patrimoni Històric Artístic.
Xeresa a 10 de febrer de 2001
Firmes dels components de l’associació "Centre d’Estudis i
Investigacions Xeresans". |