Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
Presentem ara, el segon número de La Cisterna, amb el goig que ens dóna l’acceptació que aquesta nova idea ha tingut al poble, oferint-nos una resposta que és la millor re- compensa a l’entusiasme vessat en la publicació.
Heu trobat, i trobareu d'ara endavant, esparragueres a curmull i, si aneu a l'època –finals de tardor, principis de primavera-, sempre podreu fer espàrrecs, almenys per un parell de truites. De vegades, cal desviar-se del camí només unes quantes passes. Recordeu les propietats: a més de ser molt saborós i donar un gustet especial a l'ou, és ric en fibres vegetals. I diürètic.
Es tracta de la més singular cavitat càrstica, d’entre les més d'un centenar conegudes, en el terme municipal de Xeresa. Originàriament mai no va estar connectada amb l'exterior, és a dir, no tenia boca d'accés al seu interior. Un bon dia es va decidir realitzar una perforació, a la recerca d'aigües soterrànies per a regar els camps, coincidint de forma casual amb la vora Sud, d'una espaiosa sala soterrània, que és el tema principal sobre el que ara tractem.
I com que la festa forma part de la mateixa vida, si es fixeu, la majoria de les nostres festes i manifestacions culturals tenen per escenari l’aire lliure, el carrer: les falles, les fogueres, les dansades, els correfocs "santantonians", les desfilades de moros i cristians, les corregudes de joies, el tir i arrossegament, les processons, els berenars de pasqua, etc. Fins i tot, una de les variants més autèntiques i nostres de pilota, es juga al carrer.
Les primeres notícies escrites que tenim de la decisió de posar un rellotge al campanar les trobem a l’acta de l’ajuntament de 25 d’octubre de 1874. L’alcalde proposa l’aprovació d’un arbitre especial "para la construcción de un reloj en la torre de la iglesia, por cuanto el pueblo carecía de él, siendo tan necesario su servicio".
Resulta difícil esbrinar tant l’origen de la festa, com la del renom del carrer. Quan preguntes a un o altre, tots coincidixen en haver viscut la festivitat o sentit parlar del Pocotrigo, fa tant temps com els arriba la memòria. Ens diu una veïna del carrer: "si ma mare visquera, ara tindria més de cent anys, i quan jo era xicoteta ja li sentia nomenar que la festa la feien des de temps enrere".
A les fotos: Carreró amb un trofeu, el rector D. José Sanz i davall festers del Barri Boltesar
Fragment: La Festa del barri BoltesarLa festa del barri Boltesar començaren a celebrar-la per primera vegada l’any 1.959, quan set veïns del barri que s’ajuntaven a sopar i prendre la fresca al carrer a l’estiu, davant la portella Vicente García, pensaren que, ja que als carrers Ravalet i Pocotrigo organitzaven una festeta, perquè no podien organitzar-ne ells una.