CURS: 3r ESO D |
títol: SEQÜÈNCIA 21a. ELS BARBARISMES objectius didàctics: - Distingir entre neologismes i barbarismes. - Identificar i corregir els diferents tipus de barbarismes més emprats. continguts: - Neologismes i barbarismes. Diferenciació. - Diferents tipus de barbarismes. activitats: DEURES DEL PELC PER FER ABANS DEL DIA DE LA PROVA A banda de fer totes les activitats que vas triar dilluns, hauràs de fer les següents abans de Divendres 20 de març: Ruta: Aula 3r ESO D > Nivell Elemental (B) Coneixements gramaticals > Lèxic > La formació de paraules > Barbarismes. Activitats: - Neologismes / barbarismes. - Correcció de barbarismes. - Detecció de barbarismes. - Mots genuïns. data prova d'estudi: Divendres 20 de març |
materials:
BARBARISMES El
barbarisme és un element lingüístic d’origen estranger que no es
considera assimilat a la llengua pròpia. Podríem
dir que el barbarisme és un manlleu innecessari (la llengua té elements
genuïns més adequats) i, doncs, incorrecte. En
la major part del domini lingüístic català tenim sobretot barbarismes
procedents de l’espanyol, a causa de la interferència que es produeix per la
situació de minorització, però també n'hi ha d'altres llengües. Hi
ha barbarismes lèxics (ús d'un mot foraster en lloc del mot català
corresponent), per exemple “jefe”, “parche”, “bolso”, “tonto”,
“bombilla”, “puesto”, "airbag", "link",
"snowboard" en lloc de cap, pegat, bossa, beneit, bombeta,
lloc, coixí de seguretat, enllaç, planxa de neu. Hi
ha barbarismes semàntics (modificació del significat d’un mot català per
influència d’un altre de foraster), per exemple en expressions com “fulla de
paper”, “provar un aliment”, “escriure una direcció”, “collir
un taxi”, “donar voltes”, “donar classe” en lloc de full
de paper, tastar un aliment, escriure una adreça, agafar
un taxi, fer voltes, fer classe. Hi
ha barbarismes fonètics (modificació de la pronúncia d’un mot català per
influència d’una altra llengua), per exemple pronunciar amb –e final
tancada, en català oriental, mots com enorme o piràmide, en lloc
de pronunciar-los amb la vocal neutra; o bé desplaçar l’accent d’una paraula (“fútbol”,
“textil” en lloc de futbol, tèxtil). Hi
ha barbarismes morfològics (modificació del gènere d’un substantiu, del
model de conjugació d’un verb, de la terminació d’un paraula, etc. per
influència d’una altra llengua), per exemple “una costum”, “un
anàlisi”, “batir”, “aclarar”, “regalo”, “acidès”
en lloc de un costum, una anàlisi, batre, aclarir, regal,
acidesa. Hi
ha barbarismes sintàctics (modificació de les relacions sintàctiques
entre els mots per influència d’una altra llengua), per exemple “res que dir”,
“no aniré”, “avisar a algú” en lloc de res a dir, no hi
aniré, avisar algú.
[
Com a sinònim de barbarisme es fa servir el terme CALC LINGÜÍSTIC,
especialment en el cas d’influències sintàctiques o semàntiques.] |
![]() |