IES BIEL MARTÍ

Ausiàs March: poema 18

Fantasiant,  amor a mi descobre

los grans secrets que als pus subtils amaga,

e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,

e visc de ço que persones no tasten.                     4

Tant en amor l'esperit meu contempla,

que par del tot fora del cors s'aparte,

car mos desigs no són trobats en home,

sinó en tal que la carn punt no·l torbe.                     8

Fent ús de la fantasia, l'amor em descobreix els secrets que als més subtils amaga i el meu dia clar als homes és nit fosca i visc d'això que cap altra persona no tasta. Tant en amor contempla el meu esperit, que sembla que s'aparti del tot fora del cos, perquè els meus desigs no són trobats en cap home, sinó en aquell a qui la carn no el destorbi gens.

Ma carn no sent aquell desig sensible,

e l'esperit obres d'amor cobeja:

d'aquell cec foc  qui·ls amadors s'escalfen,

paor no·m trob que yo me'n pogués ardre.                                  12

Un altre esguard lo meu voler pratica

quan en amar-vos, dona, se contenta,

que no han cells qui amadors se mostren

passionats e contra amor no dignes.                       16

La meva carn no sent el desig sensual, i l'esperit obres d'amor anhela; d'aquell cec foc amb què els amadors s'escalfen, no tinc por que jo me'n pogués cremar. Un altre objectiu té la meva voluntat quan a estimar-vos, dona, s'acontenta, que no tenen aquells que es mostren amadors subjectes a la passió i davant de l'amor no dignes.

Si fos amor substança raonable 

e que·s trobàs de senyoria ceptre,

béns guardonant e punint los demèrits,

entre·ls mellors sols me trobara fènix;                                      20

car jo tot sols desempare la mescla

de lleigs desigs qui ab los bons s'enbolquen. 

Càstig no·m cal, puis de assaig no·m tempten:

la causa llur en mi és feta nul·la.                                                  24

Si l'amor fos substància racional i tingués un ceptre, [signe] de senyoria, i premiés els béns i castigués els demèrits, entre els millors només, em trobaria fènix; car jo només descomparteixo la mescla de desitjos baixos que es barregen amb els bons. No em cal correcció, ja que no en sento ni la temptació: la seva causa en mi és anul·lada.

Sí com los sants, sentints la llum divina,

la llum del món conegueren per ficta,

e menyspreants la glòria mundana,

puis major part de glòria sentiren,                            28

tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic

aquells desigs qui, complits, amor minva, 

prenint aquells que de l'esperit mouen,

qui no és lassat, ans tot jorn muntiplica.                                       32

Així com els sants que, sentint la llum divina, la llum del món conegueren com a falsa i menysprearen la glòria mundana, ja que sentien una part més gran de glòria, igualment tinc en menyspreu i fàstig aquells desigs que [un cop] satisfets, l'amor minva, i prenc aquells que provenen de l'esperit, que mai no es cansa, sinó que cada dia es multiplica.

Sí com sant Pau  Déu li sostragué l'arma

del cos perquè vés divinals misteris,

car és lo cors de l'esperit lo carçre

e tant com viu ab ell és en tenebres,                       36

així amor l'esperit meu arrapa

e no hi acull la maculada pensa,

e per ço sent lo delit qui no·s cansa,

sí que ma carn la vera amor no·m torba.                                      40

Tal com a sant Pau Déu li sostragué l'ànima del cos perquè veiés els misteris divins, ja que el cos és la presó de l'esperit i tant com viu amb ell és en tenebres, així amor arrabassa l'esperit meu i no hi acull el pensament maculat, i per això sent el delit que no es cansa, de manera que la meva carn no em torba l'amor veritable.

Pren-me'n així com aquell filosofe 

qui, per muntar al bé qui no·s pot perdre,

los perdedors llançà en mar profunda,

creent aquells l'enteniment torbassen.                                         44

Jo, per muntar al delit perdurable,

tant quant ha·l món gros plaer de mi llance,

creent de cert que·l gran delit me torba

aquell plaer que en fastig, volant, passa.                                     48

M'esdevé com a aquell filòsof que, per ascendir al bé que no es pot perdre, els [béns] efímers llançà a la mar profunda, creient que aquells li torbaven l'enteniment. Jo, per ascendir al delit perdurable, tant com n'hi ha al món, llenço [lluny] de mi el plaer baix, creient del cert que el gran delit em torba aquell plaer que en fastig, volant, es converteix.

Als naturals  no par que fer-se pusquen

molts dels secrets que la deitat s'estotja,

que revelats són estats a molts martres,

no tan subtils com los ignorants i aptes.                         52

Així primors amor a mi revela,

tals que·ls sabents no basten a comprendre,

e quant ho dic, de mos dits me desmenten,

dant a parer que folles coses parle.                        56

Als filòsofs naturals no els sembla que siguin possibles molts dels secrets que la divinitat es guarda, que han estat revelats a molts màrtirs, no tant subtils com els que són ignorants i savis [alhora]. Igualment, tals subtilitats em revela l'amor, que els savis no les arriben a comprendre, i quan ho dic, de les meves paraules em desmenteixen, i donen a entendre que parlo de coses folles.

Llir entre cards,  lo meu voler se tempra

en ço que null amador sap lo tempre. 

Ço fai amor, a qui plau que jo senta

sos grans tresors: sols a mi·ls manifesta.                                   60

Lliri entre cards, el meu voler es tempra en allò de què cap amador no en coneix el tremp. Ho fa l'amor, a qui plau que jo senti els seus grans tresors: només me'ls manifesta a mi.

. Corella: La sepultura

Descriu Mossén Corella la sepultura de sa enamorada

En lletres d'or  tendreu en lo sepulcre

la mia mort   per excel×lent triümfo,

on clar veuran  m'haveu llançat del segle 

ab honestat  matant ma vida morta.

E jo, esculpit als vostres peus en marbre,          5

agenollat,  mostraré gest tan simple

que tots diran, ab los ulls corrents aigua:

"Cruel virtut, que no la pogué vençre

gest tan humil d'aquest, qui fon un fènix

en vera amor, més amant que tot altre!"           10

II.    Estareu vós  d'alabaust en figura

       treta del viu,   imatge d'Helena, 

       en lo dit quart tenint un esmaragde, 

       i en l'altra mà un ram d'agnus castus 

       sobre lo qual  planyerà una tortra.                      15

       E dirà el mot, escrit sobre verds lliris: 

       "Si per algú  virtut se degués perdre,

       sol per a vós  jo la volguera rompre,

       però lo mal  no es deu jamés concebre

       per esperar  algun bé en puga nàixer.               20

III.   Si no poguí  restaurar-vos lo viure

       sol per temor  d'honestat ofendre,

       no us vull negar  com aprenguí de doldre:

       A Déu pregant  guardàs del fondo carçre 

       vostre esperit, que al meu era conforme."         25

       Mudarà el gest la mia forma en pedra

       quan llegiran aquest mot en la tomba:

       pensant per mi haveu aprés de plànyer!

       E no em doldrà la mia vida trista,

       que sol per vós la poguí bé despendre.            30