Una ordenació territorial poc respectuosa i poc racional ha emmarcat el territori de les Serres Garraf-Ordal dins d’una gran zona “econòmica” metropolitana, sense tenir en compte la seva singularitat (muntanyes amb més d’un 50% de pendent de mitjana, i les del nord, cobertes de bosc), el seu variat i valuós patrimoni (natural, faunístic, geològic, arqueològic, arquitectònic, històric-cultural, paisatgístic, etc.) ni les seves pròpies dinàmiques i necessitats, que res tenen a veure amb les d’una ciutat.

Aquesta visió estreta i mercantilista del territori, que només el considera en termes de “negoci”, el pressiona i el destrueix constantment. El ritme de la destrucció de les Serres del Garraf-Ordal ha augmentat de manera alarmant aquests últims anys. La ràpida transformació dels usos del sòl a favor d’interessos econòmics “programats” fora del territori i sovint aliens als habitants, i sempre per damunt de qualsevol altres consideracions i valors, comporta conseqüències irreversibles com els fets consumats que tot seguit es descriüen: desforestació massiva i urbanització indiscriminada, cobriment de torrents i rieres, abocaments de tot tipus de residus de Barcelona i altres ciutats, pedreres enormes per nodrir de material de construcció, cimenteres, greus contaminacions acústiques, lumíniques, etc... Aquest ritme destructiu del medi físic es viscut amb angoixa per molts habitants, que veiem amb impotència la desaparició d’aquest valuós –intrínsecament- territori.

Aquesta ordenació territorial basada exclusivament en termes mercantilistes, és avui dia totalment obsoleta, per la seva òbvia insostenibilitat Malgrat això, el ritme destructiu avança amb força.

En un seriós intent per aturar aquest ràpida destrucció, al novembre de 1997 diversos ajuntaments de la zona del Montbaig - Montpedrós - Puig Vicenç, a petició de moltes i diverses entitats i agrupacions, van sol·licitar a la Diputació de Barcelona l’elaboració d’un estudi que mostrés el camí cap a la protecció efectiva d’aquest patrimoni. Aquest treball el va realitzar l’ONG DEPANA (“Defensa del Patrimoni Natural"), i es titula "L'Estudi de base de l'espai natural (agrícola-forestal) Montbaig - Montpedrós - Puig Vicenç”. Al mateix temps es va crear la Plataforma en defensa d’aquest territori (zona Sud). Posteriorment, entitats i associacions de la zona nord es van unir fins crear la Plataforma Serres d’Ordal-l’Aragall.

L’any 2002 es van unir les dues plataformes per crear la Plataforma Serres Garraf-Ordal. És, doncs, una agrupació supramunicipal de entitats i associacions de vint municipis (Begues, Castelldefels, Cervelló, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Viladecans, Olesa de Bonesvalls, Corbera de Llobregat, La Palma, Gelida, Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà i Subirats) que la composen. Aquests dos anys la Plataforma Serres Garraf-Ordal ha dut a terme diverses mobilitzacions i treballs conjunts que han denunciat públicament la situació que pateix aquest territori.

Les agressions no han parat, sinó que s’han accentuat. Ha hagut, però, un canvi de govern a la Generalitat, i aquest nou govern s’ha compromès a desenvolupar i aplicar de forma efectiva els principis d’informació, transparència i participació ciutadana en les activitats de govern. En aquesta línia, el nou Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat el “Projecte de Decret pel que es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge”, i un dels requisits per poder participar “estructuralment” és estar legalment constituïts. I és per aquest motiu principal que la Plataforma Serres Garraf-Ordal ara es constitueix legalment