|
|
|
Manifest a favor de la Constitució d'un Consorci per a la Protecció de L’Espai Natural (Agrícola-Forestal) Serres Garraf-Ordal (Montbaig- Montpedrós -Puig Vicenç-L’Aragall)L’espai Serres Garraf-Ordal, comprèn municipis del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès: Begues, Castelldefels, Cervelló, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Viladecans, Olesa de Bonesvalls, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gelida, La Palma de Cervelló, Martorell, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Subirats i Vallirana. Així, els límits d'aquest espai natural reivindicat són: pel sud la N-340; per l'est el riu Llobregat; pel nord el riu Anoia i per l'oest la carretera BV-2428 de Lavern (Subirats) fins la C-243 i el riu Anoia. Des de la Plataforma demanem a les institucions publiques: La constitució d’un Consorci, amb la participació de tots els sectors implicats (administracions, pagesia, moviments socials...), per a la protecció de l’Espai Natural Serres Garraf-Ordal. Una moratoria urbanística en la requalificació i el desenvolupament dels terrenys afectats per propers plans urbanístics en tot aquest espai natural reivindicat fins que no es disposin dels estudis tècnics que garanteixin la preservació de la connectivitats biológica de tots els espais naturals de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un decidit compromís per part de les administracions publiques per fer realitat la democracia participativa, implicant a tots els sectors en la planificació sostenible del territori, escoltant les propostes de la societat civil, i consensuant solucions i alternatives, tot establint comissions mixtes de treball, amb estudis multidisciplinars dels territoris en situació de conflicte (valor natural, patrimonial, biològic, cultural, paisatgístic...), realitzats per equips de tècnics independents, consensuats per tothom. Que es tingui en compte la preservació d’aquest espai natural al Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona (actualment en elaboració) i als diferents estudis que porta a terme la Generalitat de Catalunya (Pla de connectivitat, Xarxa Natura 2000, etc.) SITUACIONS QUE ENS PREOCUPEN I DENUNCIEM Volem manifestar la nostra preocupació i, alhora, denunciem diverses situacions molt preocupants pel present i futur de les nostres localitats i comarques, que estan inserides en aquests espais naturals que volem protegir: A Gavà, es pretén desenvolupar el Pla de Ponent, situat a l'indret natural del Pla de Carat. Aquest sector, de 200 hectàrees, és el més extens que queda per urbanitzar a l'àrea metropolitana de Barcelona i significarà una transformació radical de Gavà. El projecte preveu 4.749 habitatges nous. Amb això quedarà desmantellada aquesta àrea natural que és l'únic connector biològic i natural entre el Parc Natural del Garraf i l'espai natural del Delta del Llobregat. Es vol urbanitzar les últimes 200 Ha. de boscos i camps que queden entre Gavà i Castelldefels, per construir uns 5.000 pisos, el 70% com a mínim de renda lliure (a 40, 50 i 60 milions). Aquest projecte incrementa en un 25% l'edificabilitat prevista actualment al PGM, i a més posa en perill múltiples jaciments històrics i arqueològics que hi ha a la zona (un poblat ibèric, una vil•la romana, una torre de defensa declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, etc.). Castelldefels és un municipi que ha experimentat un gran creixement de població, amb una manca de planificació dels equipaments necessaris. Diverses actuacions municipals han tingut el rebuig d’una part força significativa de la població: Posada en marxa del Parc Temàtic, que ocuparà 75 ha de zona verda i terrenys destinats per a equipaments municipals; pèrdua de l’espai de connectivitat de la Riera dels Canyars - dins dels límits del futur Espai Natural Garraf-Ordal- on s’estan construint 1.500 habitatges. A Begues, la Coordinadora Natura Pou del Glaç, denuncia els següents temes: Destrucció de la riera (vegetació relictual, llocs de cria indispensables per amfibis i polla d'aigua, eliminació de refugi per altre fauna) per la variant i per les "neteges" fetes amb excavadora. Una fase de la variant en projecte podria destruir el tram del Pou de Glaç, de gran interès biològic i històric. Fort creixement demogràfic i urbanístic. En pocs anys s'ha doblat la població, i actualment hi ha molts plans parcials en procés d'aprovació, que acceleraran el creixement. Comporta una pèrdua d'espais agrícoles i forestals, i una gran pressió sobre el medi. Pedreres del Montau: destrucció irremeiable d'un paratge de gran valor. Ja s'han eliminat els millors poblaments de margalló coneguts a Catalunya, amb exemplars de port espectacular. Fragmentació dels hàbitats faunístics per les carreteres (Central elèctrica, variant) i les tanques metàl•liques (aquestes especialment als plans de l'Alzina). Risc d'incendis forestals. Si algun dia es fa un pla de prevenció, aquest podria causar greus perjudicis ambientals si s'obren pistes i tallafocs en indrets ben conservats. A Viladecans preocupa la recuperació de la muntanya de Sant Ramon, que actualment en una situació de degradació i per l’amenaça urbanística del projecte edificador d’Olivaretes, i també preocupa la recuperació de les zones humides del Delta. Alhora, moltes entitats s’han unit per protestar contra la realització del camp de golf, ja que afecta a la reserva natural del sector Remolar-Filipines del Delta. A Sant Boi, està pendent un pla d’actuació urbanística a la zona de La Riera de Can Soler; és l'última riera que resta sense canalitzar d’aquest municipi, ja que les altres han sigut engolides per l'expansió urbana. Per tant la seva importància com a element equilibrador del territori és cabdal, sobretot pel que fa a la recarrega natural dels aquífers del Delta i la Vall Baixa del Llobregat, i perquè connecta dos ambients ben diferents, la muntanya i la plana. Alhora, a Sant Boi es lluita per la preservació de les zones 21 (Can Carreres, Panasfalto i Eucaliptus). Alhora, es demana que s’aturi el gran parc d’oci (sector Oasis) que es vol construir a la façana de la ciutat, i es cerquin alternatives de consens amb les entitats. A Santa Coloma de Cervelló s'està desenvolupant un Projecte d'Urbanització en un sector ubicat a sobre de la Colònia Güell, i en terrenys situats als termes municipals de Santa Coloma de Cervelló (50 Ha.) i de Sant Boi de Llobregat (10 Ha.). Es pretén edificar a l'entorn de 1.200 habitatges. Aquest espai té unes particularitats que convé assenyalar donada l'important impacte que pot tenir aquest projecte: Els terrenys majoritàriament de propietat pública (Generalitat-INCASOL, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona,) estan integrats dins dels límits del futur Espai Natural, proposat en l'estudi fet per la Diputació, a instàncies dels municipis i tenen un valor molt important doncs constitueixen una connexió biològica entre el Montbaig-Montpedrós - Puig Vicenç i la vall baixa del riu Llobregat. Al mateix temps, la Colònia Güell, declarada patrimoni artístic és un del pocs nuclis urbans d'una comarca tant castigada com la nostra, que manté un interès històric i cultural ben evident. A Sant Climent de Llobregat es preveu la construcció de 300 habitatges a la zona de Can Molins, fent-se un procés especulatiu en terrenys de propietat pública, just a la falda de la muntanya de Sant Ramon. Les entitats estan exigint que s'aturi aquest projecte. A Sant Vicenç dels Horts, preocupa la precària situació de la ribera del riu Llobregat i de les dues rieres del municipi (riera de Cervelló i de Torrelles). Les entitats estan treballant per a que es recuperi tots aquests espais naturals després de les obres de l'autovia i el TGV, tal i com consta al pla compensatori de les obres. A més s'està lluitant per aconseguir crear unes zones humides en un dels meandres del riu (molt a prop dels Aiguamolls de Molins). Per altra banda, preocupa el projecte urbanístic conegut com a "Nova façana del Llobregat" que pretén requalificar sol agrari per a construir 1.280 habitatges, zones industrials i comercials. Es dóna el cas que aquest mateix Ajuntament, el 1998, va incorporar-se al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, pensat i concebut per protegir i potenciar l'activitat agrària, que compleix les funcions ambientals i d'equilibri del territori i assegura el manteniment i la preservació d'un patrimoni que dóna identitat també a la nostra comarca. La construcció de la façana del Llobregat suposaria no només l'eliminació dels darrers camps de Sant Vicenç i la massificació urbanística d'un terreny a priori destinat a conreus, sinó la limitació definitiva (pel nord) del Parc Agrari i Forestal del Baix Llobregat. A Torrelles de Llobregat cal mantenir l’agricultura de muntanya que permet conservar el mosaic de boscos i conreus que tant caracteritza aquest municipi. Cal donar ple suport a la pagesia perquè pugui continuar conreant els camps de cirerers i altres arbres fruiters, així com els horts existents a la vora de rieres i torrents. Ens preocupa l’expansió urbanística, especialment en algunes zones de municipis veïns, que impedirien la connexió biològica dels boscos i conreus de muntanya amb els camps del pla i la ribera del Llobregat. Cal millorar l’estat actual de la Riera de Torrelles. Està afectada per la contaminació, perquè per la seva llera hi passen, en diversos trams, els col•lectors d’aigües residuals amb el seu impacte visual i amb la constant aportació d'aigües residuals. Pels abocaments incontrolats, per les obres a la ribera, per la sostracció il•legal d’aigua, etc. Tot i aquests problemes encara conserva prou valors naturals per, invertint l’actual tendència, recuperar-la. També hi ha l’amenaça d’un pla urbanístic a Can Coll i s’ha constituït la plataforma Salvem Can Coll. A Pallejà preocupen temes com: el pas del T.G.V., la consolidació del bosc de Ribera, la connectivitat i accessibilitat al riu Llobregat, la preservació de les condicions de l'ecosistema fluvial. Es denuncia la manca de sostenibilitat i de criteris ecològics davant la Nacional 340. Manquen mesures de prevenció per l'impacte acústic i visual. La defensa i preservació de la Riera Fonda com a corredor natura, i la defensa de les rieres i fonts de Pallejà. Manca un control del creixement urbanístic cap a la muntanya i el desenvolupament d'un pla estratègic integral defensant les clau 21 com a zones no urbanitzables. Pallejà necessita desenvolupar el poble pels ciutadans, disminuint el pas progressiu dels cotxes pel centre urbà amb la potenciació dels aparcaments dissuassoris i l’incentivació de l'ús de la bicicleta. Les entitats defensem una política educativa de viure cap a la muntanya i el riu, consolidant els corredors d'esbarjo entre els pobles veïns. Sant Andreu de la Barca té 5.52 km2 i uns 23.000 habitants aproximadament. Això el fa un municipi densament poblat. Es troba localitzat a la vall baixa en un meandre del riu Llobregat, lloc que té gran predominància d'indústria i d'infrastructures viàries. A nivell territorial, aproximadament un terç de la superfície del municipi és industrial, altre terç habitatges i l'altre terç muntanyes, que el Pla General d'Ordenació Urbana recull com a terreny d'interès paisatgístic - ecològic. La pressió urbanística ha fet que les zones 21 estiguin cobertes en la seva totalitat. Hi caldria una gestió per evitar els impactes negatius de l'ús social del bosc i la freqüentació excessiva i incontrolada (abocaments de deixalles a les voreres del camí de Corbera, sotabosc degradat, erosió del sòl, aigües residuals a les rieres de Corbera i del Palau...).També l'alt creixement industrial durant els darrers 30 anys ha provocat contaminació en l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca i del riu Llobregat per la mala gestió del control d'activitats. Hi ha gran densitat industrial, que geogràficament s'acobla amb la indústria de Castellbisbal per la banda dreta del riu. Ens veiem afectats també per exemple pel polígon industrial Sant Vicens de Castellbisbal en referència amb la contaminació atmosfèrica i acústica. Sant Andreu pateix una important contaminació acústica provocada per la fàbrica Celsa i la circulació de vehicles. A Cervelló hi ha diverses problemàtiques: - Fonts i una històrica Resclosa destrossades. L'aqüífer que alimentava la riera permanentment ha sigut absorbit totalment per Vallirana, sense deixar un cabal ecològic.-Construcció d'una variant de 4 carrils, amb un traçat especulatiu de màxima destrossa.. Destrucció d'un bosc a les afores, per construir un camp de futbol - quan ja n'hi ha un!! La gran majoria de les fonts, declarades no potables. - Preocupació per la qualitat, quantitat i ubicació de nous projectes urbanístics i el seu impacte en el medi natural i la forma urbana. Actualment, preocupació per l'entrada del poble. -Congelació del Precatàleg del patrimoni històric, amb la conseqüent manca de protecció dels elements pre-catalogats. Insuficient diàleg amb la societat civil alhora de prendre importants decisions de caire urbanístic i social. Problemes a Can Casildo, Sant Ponç i Urbanització Puigmontmany A La Palma de Cervelló, el Pla de Sant Joan, actualment sòl no urbanitzable (SNU) és un espai divers amb hàbitats rics i gens fragmentats, que actua d'element connector entre el Massís d'Ordal i la Serra de Collserola. Aquest espai, força pressionat, per la seva situació geogràfica i la seva insolació corre un greu perill de ser requalificat en el nou Pla General com a sòl urbà. Les activitats extractives al Pla de Sant Joan tenen un impacte sobre els Sistemes Naturals, impacte visual important i elevades emissions de pols. La proposta de la variant de la carretera BV- 2421, al seu pas per la Palma, malmetria de forma irreversible la Riera de Rafamans i una part important de la zona boscosa al marge dret de la riera. La variant de la N -340, no preveu mesures correctores especials al seu pas pel municipi: Protecció de fauna, continuïtat dels Sistemes naturals i continuïtat de les Vies Rurals existents. La Riera de Rafamans, rep abocaments d'aigües residuals tant industrials com urbanes que empitjoren notablement la seva qualitat ecològica. Corbera és un municipi situat al centre de les serres d'Ordal i l'Aragall, envoltat d'una important massa forestal que està quedant fragmentada i en greu amenaça per culpa de l'expansió de les múltiples urbanitzacions. El sostre de creixement de població marcat (30.000 habitants) va en contra de tota racionalitat i el futur no s'albira sostenible, com ho demostra el deteriorament ambiental. La solució és una nova cultura urbanística que garanteixi la interconnexió d'aquests espais, recuperant els senders de muntanya, tirant endavant els projectes de protecció i gestió del bosc, de les rieres i de les fonts (en greu estat de salut) i de tot el patrimoni natural, històric i cultural. Urbanització Corbera 2000. A Vallirana, una problemàtica que se'ns presenta és el ema de les pedreres que actuen a banda i banda de la carretera. Aquestes pedreres tenen un concessió d'espai determinada, delimitada per uns camins carreters. Entre ells, van variant aquests camins per tal de tenir més terreny al seu favor. Per altra banda, es tracta d'una zona càrstica important i les extraccions estan fent desaparèixer avencs i coves. Abocadors incontrolats, hi ha punts de deixalles importants al Lledoner. Hi ha itineraris circulars marcats amb uns pals senyalitzadors, que per explotacions de tala d'arbres s'han arrencat, sense posar-los en un altre lloc, eliminant la senyalització. Una problemàtica important és la pedrera del coll de l'Ordal que venta tota la pols sobre la vall del Lledoner i que funciona sense cap tipus de filtre, aprofitant l'aire i incidint negativament sobre el P.E.I.N. de l'Ordal. A Castellví de Rosanes no hi ha els greus problemes que tenen altres municipis del Baix Llobregat, si bé les complicacions ambientals venen dels pobles veïns. La reduïda zona industrial crea petits problemes d'abocaments al riu Anoia, que estan en vies de solució. La situació dels camins veïnals dins dels boscos crea dificultats per l'accés als mateixos tant dels bombers com dels veïns. Problemes a la zona de Can Xandri i Can Mitjans pel tall d’un camí públic. A Castellbisbal (Vallès Occidental), les entitats reivindiquen la creació d'un passadís ecològic que interconnecti la zona fluvial, les rieres, Collserola i els espais naturals reivindicats al Baix Llobregat. A Martorell, Solvay i Gaz de France pretenen posar en marxa una central tèrmica que tindrà un gravíssim impacte sobre la salut de les persones, suposant -alhora- una degradació mediambiental sobre els espais naturals que demanem protegir, així com l'augment de l'emissió de gasos que provoquen l'efecte hivernacle. S'ha constituït la Plataforma Anti-Tèrmica. D’altra banda, el projecte de construcció de la nova carretera C-243 entre Sant Sadurní d'Anoia Martorell, al seu pas pel mig del nostre municipi, suposa una agressió contra el medi natural de la ribera de l'Anoia i les hortes que l'envolten. A Subirats (Alt Penedès) es reclama una moratòria per la requalificació de terrenys per fer-hi polígons industrials. El pas del T.G.V. que a Subirats suposa la desaparició de Pas de Piles i un fort impacte visual i paisatgístic. Demanem que la part forestal de Llevant de Subirats sigui l'ampliació del Parc del Garraf. Cal desenvolupar la Zona de P.E.I.N. i sobre tot a la zona de la Pedrera "El Telègraf". A Gelida (Alt Penedès), l'Ajuntament ha demanat el canvi de qualificació de 14 hectàrees de terreny agrícola no urbanitzable, per convertir-los en un nou polígon industrial "Can Joncoses", amb l'únic argument que s'ha esgotat el sòl existent. Aquesta intervenció en mig de la vall de l'Anoia, en una zona plana tradicionalment agrícola, seria el desencadenant d'una forta pressió sobre les explotacions agrícoles veïnes i tindria un negatiu impacte paisatgístic. En el terme de Gelida, la presència de dues urbanitzacions (Martivell i Safari) en el massís de l'Ordal fa que calgui ser especialment curosos amb l'impacte d'aquestes urbanitzacions en aquest indret i preveure mesures que evitin riscos. També ens preocupa el veïnatge amb la Pedrera del Telègraf. Al conjunt del Penedès, on si executen tots els projectes hi haurà 55 polígons industrials, es podria posar en perill la continuïtat i viabilitat d'una economia basada en la vinya, el vi i el cava, si no s'aturen les intervencions aïllades dels municipis que es rendeixen a fortes pressions especulatives d'aquells que veuen en una comarca de tradició vitivinícola una reserva de sòl per a futures operacions urbanístiques. El Consell Comarcal de l'Alt Penedès ha aprovat per unanimitat demanar als municipis l'aplicació d'una moratòria per aturar noves requalificacions urbanístiques mentre no estigui enllestit el pla director que harmonitzi les actuacions de cada municipi de la comarca. Tot aquest conjunt de problemàtiques demostra que el PGM (Pla General Metropolità) de 1976 s'ha demostrat insuficient per a garantir l'equilibri entre el medi ambient i el desenvolupament urbà. La realitat de la terciaritzaciò i la suburbialització de la comarca del Baix Llobregat i la creixent pressió urbanística que està afectant al Penedès respecte a les necessitats de la "gran Barcelona" no han parat d'augmentar, així com la pressió especulativa sobre el sòl no urbanitzat (agrícola i forestal), així com la imposició de noves infrastructures que estan destrossant la comarca: ampliacions viàries, ampliació de l’aeroport, el TGV, ara se'ns vol imposar la central tèrmica de Gaz France i Solvay a la castigada zona de Martorell. DEMANEM COHERÈNCIA ENTRE EL QUÈ ES DIU I EL QUE ES FA El Pla Territorial Metropolità, encara pendent de desenvolupar, hauria de contemplar, dins del conjunt d'espais oberts, la delimitació d'uns separadors, espais destinats a garantir el trencament de la taca d'oli del creixement urbà, en aquells indrets on l'orografia, la hidrología o els valors forestals o agrícoles fan necessària la seva protecció, lligat al model territorial global. El Programa d'Actuació Comarcal (P.A.C.) del Baix Llobregat, fase II (1994) en compliment de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya, estableix en una de les seves determinacions de l'àmbit territorial: "Apartat C : Una defensa radical dels espais buits i de les reserves de sòl per a usos adients, tant si són locals com metropolitans. El Consell Comarcal del Baix Llobregat durà a terme una defensa radical dels "espais buits" que hi ha a la comarca, dels boscos i les zones "lliures permanents", dels espais naturals protegits, del litoral i de les platges, de les lleres del riu Llobregat i les rieres afluents, etc., com el millor patrimoni territorial que serà tramés a les noves generacions per al recolzament de la seva dinàmica local".
Per tt això, donat que aquests projectes o plans urbanístics són qüestionats per amplis sectors ciutadans, proposem que les administracions competents i, més en concret, els ajuntaments implicats, acordin una moratòria urbanística, i convoquin una taula de diàleg amb tots els sectors implicats a cada municipi. Proposem que en els municipis afectats per possibles planejaments urbanístics en zones urbanitzables no programades (anomenades "zones 21"pel PGM, en el cas dels nuclis urbans de la primera corona metropolitana), es constitueixin comissions de treball, integrades per les entitats socials i ecologistes, pagesos, veïns i propietaris, i un equip d'experts independents (advocats, urbanistes, paisatgistes, geògrafs, biòlegs...), seguint l'exemple de l'Ajuntament de Sant Boi, per tal de realitzar un estudi integral i específic de cada territori objecte de polèmica, i realitzar propostes de viabilitat, el màxim de consensuades. Les AGENDES 21 i els Consells del Medi Ambient que s'estan desenvolupant, o pendents d'inici en molts municipis, haurien d’ésser eines molt útils per a materialitzar aquestes propostes, tot apostant per uns municipis cohesionats i sostenibles. Reclamem una autèntica DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA. Alhora, demanem als Consells Comarcal del Baix Llobregat i al Consell Comarcal de l’Alt Penedès que assumeixin les seves responsabilitats i competències que els dóna la nova Llei d'Urbanisme i que es tinguin en compte les idees assenyalades en aquells plans resultants de l'aplicació de la nova Llei d'Urbanisme (22 de febrer de 2002) pel Parlament de Catalunya, i que lideri davant dels municipis la necessitat d'adoptar aquestes moratòries, retirades de projectes o requalificacions urbanístiques, i que impulsi la constitució d'un CONSORCI d'aquests Espais Naturals esmentats. Cal que hihagi una planificació intermunicipal territorial, amb un Pla Director, modificant el Pla General Metropolità i, si s'escau, altres plans generals Per a garantir tot això, proposem la constitució d'un CONSORCI, una entitat de gestió, integrat per les administracions públiques (Ajuntaments, Consells Comarcals, Generalitat, Diputació, Mancomunitat de municipis de l'àrea metropolitana, món de la pagesia, propietaris, moviments cívics ), per tal de què es pugui realitzar una gestió integral del territori esmentat, amb les seves riqueses naturals, forestals, agrícoles, patrimonials, històriques i culturals. Cal que es faci un estudi sobre ambiental integral de tota la zona nord (Serres d’Ordal-L’Aragall), seguint el model fet a la zona sud (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç). Fem una crida a tota la ciutadania, entitats i partits polítics, així com a tots els governs municipals (als quals es farà arribar una proposta de moció de suport per aprovar en un Ple) perquè donin suport a aquest manifest en favor de la constitució d'un òrgan de gestió i protecció per a l'Espai Natural (agrícola-forestal) SERRES GARRAF-ORDAL (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç-L’Aragall. Ben segur que aquest és un dels millors llegats quepodrem deixar a les generacions futures de les nostres comarques. Sant Andreu de la Barca , 26 de gener de 2006 "La unió fa la força... si actuem localment i -alhora- pensem globalment" ADHESIONS AL MANIFEST COMARCAL EN FAVOR DE LA CONSTITUCIÓ D’UN CONSORCI PER A LAPROTECCIÓ DE LLESPAI NATURAL (agrícola i forestal) SERRES GARRAF-ORDAL Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat - Centre d’Estudis del Baix Llobregat - MOVIBAIX - CC.OO. Baix Llobregat - CGT- USTEC - DEPANA - Equip de Comissariat de la Demarcació del Baix Llobregat/Garraf/Alt Penedès de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya - ELS VERDS (Confederació Ecologista de Catalunya) - Acció Ecologista (Ecologistes en Acció de Catalunya) - CEPA - Joventuts d’Unió Democrática de Catalunya - Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) - Jove Esquerra Verda- Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) - Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) - Joves dLEUiA - JERC - Agrupament Escolta i Guia GARBÍ (Viladecans) - Unió de Consumidors de Catalunya - Fòrum per Colòmbia - HOAC - JOC - Associació Bosses de Pobresa i Ajuda al Necessitat - JERC - Amics de la Bici - GLOMA (Sant Vicenç dels Horts) - Mestres per Bòsnia - USTEC - Comitè Òscar Romero- PRODEMA - Programa Mediterrània (Fons Mundial per la Natura) -- Centre d’Esplai Trencadissa (Martorell) - Associació Naturalista Torrellenca "La Formiga" (Torrelles de Llobregat) -- A.V.V. La Muntanyeta (Castelldefels) - Acció Ecologista de Cornellà - Associació Cultural Illacrua (Barcelona)- Associació per a la Conservació de la Colònia Güell (Sta.Coloma de Cervelló) - Associació Ecologista "La Sopera" (Sant Fost de Campcentelles) - Quercus (Gavà) - Coordinadora contra la marginació de Cornellà - Recibaix - GEM de Corbera- Grup Natura e Iniciativa per Castellví - DEMAC (Castellbisbal) - Entesa per Pallejà - Plataforma Cívica per Sant Vicenç dels Horts - Comunitat Cristiana Popular de Gavà - Comunitat Cristiana Joan N. García-Nieto - Comunitat Cristiana Linda Vista (Cornellà) - Mesa Cívica de Cornellà - Justicia i Pau - Ateneu Llibertari-Resistència Antifeixista - Solidança - La Lokeria - Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer - Esplai Espurnes (Esplugues de Ll.) - Castellers de Cornellà - Associació Juvenil Esplai Pingüí (Sant Andreu de la Barca) - Centre d’Esplai El Nus (Sant Joan Despí) - CIJ Mowgli (Cornellà) - Grup de Fotografia La Finestra (Sant Joan Despí) - Centre d’Esplai Xixell (L’Hospitalet) - Club Sant Feliu (L’Hospitalet) - Centre Medi Ambiental L’Arrel (Sant Joan Despí) - Club d’Esplai El Tricicle (Sant Joan Despí) - Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet (L’Hospitalet) - Cànem-Ecologistes en Acció (Mollet) - Club d’Esplai La Florida (L’Hospitalet) - Grup Ecologista Món Verd (Barcelona) - Club d’Esplai Diversitat Lúdica (Sant Feliu de Ll.) - Centre Esclat (Bellvitge) – L’Avenç de Cornellà - Federació d’AA.VV. de Cornellà - Psicòlegs sense fronteres- - Grup Rasen - Art Públic - Club 8 - Grup Stidna - Acció Ecologista de Cornellà - Asociación de Forestales de España - Castellers de Cornellà - Agrupament Escolta i Guía Garbí (Viladecans) - Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixach-Ecologistes en Acció de Catalunya - Escola d’Adults Eramprunyà (Gavà) - Associació Catalana de Professionals - Associació de Veïns de Cervelló - Plataforma contra el Pla de Ponent (Gavà) - GEM de Corbera - Martorell Viu - Grup de Recerca de Cervelló - Grup d'Estudis del Medi (GEM) Corbera de Llobregat; ERC-Corbera de Llobregat; Iniciativa per Castellví; Associació de Veïns de Cervelló; Grup de Recerca de Cervelló; ERC-Cervelló; ERC-Gelida; El Pèlac de La Palma de Cervelló; Associació Martorell Viu; Plataforma Martorell; Entesa per Pallejà; ERC-Pallejà; DEMASAB de Sant Andreu de la Barca; Grup Medi Ambient Subirats; ERC-Subirats; Grup Excursionista de Vallirana; EUiA Vallirana; Grup de Geògrafs per l'ecologia social 2- GES - SANT BOI: Federació d’Associacions de Veïns de Sant Boi - Grup Ecologista CASES - Grup Ecologista ENCINA- Grup Benviure - Fundació Marianao (Casal Infantil i Juvenil de Marianao) - CEIP Rafael Casanova - CEIP Marianao - Slobodni Narodi - CEIP Fernández Lara - AMPA Marianao - Col.legi Santo Tomás - CEIP Amat Verdú - Iniciativa per Catalunya-Verds - CEIP La Parellada - AMPA CEIP Benviure - Associació Amics de Gorki - AMPA CEIP Marianao - Centro Castellano-Leonés - Comunitat de germanes Carmelites Vedrunes - Gimnàs Olímpic -Associació de Dones Esclat - Associació Vida - Tothom - Centre Obert Don Bosco - Esplai Arrels (Parroquia M.Auxiliadora) - Asociación Romaní de Sant Boi - Cooperadors Salesians - Escola Salesiana - CEIP Antoni Tàpies - Associació de Pensionistes i Jubilats de Camps Blancs - Casal dLAmistat Català-Cubà de Sant Boi - Mesa Cívica pels Drets Socials de Sant Boi - Ateneo Libertario - Objetivo Vivir - Esglèsia Evangèlica Llibertat - CEIP Ciutat Coooperativa - Cultura Viva Santboiana - U.D. Marianao-Poblet - CEIP Montbaig - Club de Fútbol Cooperativa - Tots som santboians - IES Itaca - Pedagogium COS - Escola Sant Josep - Plataforma contra les línies dLalta tensió de Sant Boi - Associació Gent Gran C.Cooperativa-Molí Nou - Peña Madridista - Plataforma pro-Biblioteca Pública - Esplai Cargol - Ateneu Santboià - Escola Sagrat Cor-Vedruna - Veïns de Torrelavila -Casal Popular Independentista de Sant Boi - APADO - Esplai L’Esquitx - AMPA Escola Sagrat Cor-Vedruna - Claustre de Professors IES Marianao -PRODEMA - Club Esportiu Orient Boi - Grup de Joves Xivarri - Escola de Música Pilar Villanueva - Consell Esc..IES Marianao - Esplai Alosa (Parròquia St. A. M.Claret)- Esplai Eixida de Camps Blancs - CEIP La Parellada - CEIP Antoni Tàpies - Jesús Hernández (regidor PP- Ajuntament de Sant Boi) - Consell Escolar IES Marianao – (La llista continua oberta ) Per a qualsevol comunicació: Plataforma Serres Garraf-Ordal, Fundació Marianao C/ Girona, 30 - 08830 - Sant Boi de Llobregat - Te!. 93-630.30.62. Fax: 93-654.60.79 - e.mail: [email protected]
PARTICIPA A LA PLATAFORMA. SERRES GARRAF-ORDAL. COMPTEM AMB TÚ!!
|