Cap dera Aubeta

APROXIMACIÓ: Vielha - Escunhau. Prenem la pista en bon estat (preferentment 4x4) direcció a l'Estanhot de Escunhau. Quan entrem a la Vall de Bargadera, s'obra una meravella els nostres ulls: sembla Suïssa. Seguim fins que s'acaba la pista on hi ha un refugi en bon estat, propietatdel Consell d'Aran.

Comencem a caminar per prats i senders sinuosos, molts d'ells fets pel bestiar, direcció al fons de la vall on veiem es veu una barrera de muntanyes. Seguim el curs del torrent per la dreta però aviat el travessem i continuem la pujada per l'esquerra fins superar un ressalt. Arribem a un replà on hi ha la cabana d'Estanho. Continuem una mica mes amunt i arribem a l'Estanhot de Escunhau. Un recó molt singular i solitari. Les aigües no veiem on desguassen i per tant hi un silenci misteriós. Tot l'estany està dintre d'una cubeta encerclada pels contraforts de les muntanyes que cauen verticalment des dels seus cims. Ara girem a l'esquerra per enfilar una vall que ens apropa fins el Coll d'Aubeta a 2400 m, superant ressalts per camins poc senyalats però fàcils de superar per prats verds i petits corriols. El coll és una fantàstica portalada a la Ribera de Rius on apareixen cims tants emblemàtics com el Montardo, Massís de Besiberris, etc. La primer intenció és pujar a la Tuca però veiem que hi ha que superar uns ressalts una mica complicats i preferim anar al premi de consolació: El Cap dera Aubeta. Gaudim de les vistes i fem un bon descans en el cim. La baixada pel mateix camí, encara que la sortida del cim la fem per un collet diferent al de pujada. No hem vist mes que marmotes.