Pala Alta de Sarradé - La Creu de Colomers

APROXIMACIÓ: Barcelona – Pont de Suert – Balneari de Boi. Seguim una carretera estreta que puja a la Presa Cavallers. Deixem el cotxe a l’aparcament. Hi han quatre plataformes.

Comencem a caminar per la carretera que puja a l’embassament. Abans d’arribar al final, surt una pista a la dreta que puja fent giravolts i que aviat deixem per seguir per un sender fressat que s’enfila per la canal pendent del barranc de Comalesbienes. A la pujada quan el canal s’estreta hi trobem una fletxa vermella indicant un canvi de sentit (Pas de l’Os). Una petita grimpada i continuem el sender pel bosc. A la sortida la pujada ja no és tant dreta i la vall està mes oberta. El terreny mixta entre prats i pedrotes ens porta fins els Estanys de Comalesbienes. Un lloc solitari i misteriós amb la Pala Gespadera i Pic de la Pala Alta de Serradé a la dreta. A l’esquerra, el Pic de Comalesbienes i la altiva Punta Alta. Seguim caminant direcció al Coll de Comalesbienes però a la sortida del segon estany fem un canvi de direcció per anar a trobar el coll de Crestes Barrades, que deixem a l’esquerra per enfilar-nos pel contrafort fins la cresta. Coi, el cim està al fons d’una cresta imponent !! No dubtem i anem fent via però assegurant cada pas fins la sortida. Uff, ja estem dalt del cim que Mossèn Cinto Verdaguer amb sotana i espardenyes, va fita un mes d’agost de fa 127 anys. La baixada la fem pel vessant contrari direcció a l’Estany de Serradé. No trobem el camí que senyala el mapa de l’Alpina però amb el track carregat al GPS fem el descens per l’aresta esquerra amb pendents d’herba i roques fins que al final fem mans i mànigues per evitar estimballs i trobar la sortida més lògica. Una vegada arribem a l’Estany de Serradé. Un sinuós sender ens baixa fins la part alta de l’Estany Llebreta de Aigües Tortes. Seguim la carretera de serveis fins el Refugi de l’Estany Llong, ple de “Carros de Foc”: Bon sopar, cap roncada i esmorzar pobret. Aquí els carnets de Entitats Muntanyenques, res de res. Ens llevem dels primers, el “Carros” segueixen dormint. Sortim a l’alba i comencem la travessa de baixada fins el Refugi de la Centraleta per anar a trobar el sender molt marcat i senyalat que puja la Vall de Contraix. La pujada comença molt suau per lloms seguint els curs del torrent. Passem per recons de postal on els aiguamolls fan meravelles naturals. Arribats al fons de la vall una paret de tres-cents metres s’aixeca sobtadament i que tenim que superar pel contrafort de la dreta amb sigues sagues per un sender marcat fins l’Estany de Contraix. Una cubeta glacial misteriosa amb vistes a primer pla de el Pic i coll de Contraix, Pic de Serrera , Pic Oriental i Pic de la Creu de Colomers, el nostra objectiu.Estudiem tranquil·lament la pujada a les hores que gapinyem i confiem trobar fites que assegurar el tir. Hem trobar poques fites però hem seguit la direcció marcada a la ressenya. La pujada ha anat prou bé encara que és força penjat amb un terreny mixta de llosses i pedres immenses combinat amb catifes d’herba relliscosa. Cal dir-ho, les vistes des de aquest cim son superbes a totes les valls i cims pròxims i llunyans. No veiem clar la travessa de la cresta per baixar a la Vall de Colieto i reculem per mateix camí de pujada fins que a mitja alçada fem un flanqueig per tarteres fins el Coll de Contraix. La baixada de la Vall de Contraix es una proba de foc per superar les tarteres i tarteres fins que arribem els estanys i seguidament el Refugi Ventosa i Calvell. Potser per aquest motiu es van inventar “Carros de Foc”. Del Refugi fins el cap de la Pressa Cavallers amb pas ferm amb dues horetes ben posades.