06-05-2007

Vall de Subenuix (Sant Maurici)

2640 m

[Itinerari] [Dificultat] [Material] [Fotos] [Cartografia] [Perfil] [Participans]

Fotos:

Els Encantats

Refugi Ernest Mallafré

Itinerari:

Deixem el cotxe a l’aparcament de Sant Maurici. Amb la motxilla i els esquís a l’esquena seguim el sender paral·lel a la carretera en direcció al Llac de Sant Maurici i amb una hora arribem al refugi d´Ernest Mallafré. En aquestes dates no és guardat, però la part lliure és tota per nosaltres. Al franquejar la porta ens trobem amb el menjador-cuina. Una porta a la dreta es troba el dormitori general. El refugi està prou bé, però hi ha una llar de foc de llenya que va prou bé per escalfar-nos, però també per quedar impregnats de la pudor de fum per dies i dies. Al cap d´una estona arriben 2 parelles de joves amb les fustes de "snow" que volen pujar al Portarró. El cel és cobert i cau aigua neu, ostres! Pensem que com la predicció pel cap de setmana és de tendència al bon temps, el tema canviarà. Un sopar de tres coberts i al “catre”.

A les sis treiem l´ullet per la finestra i el panorama era desolador: aigua-neu, fred, núvols, boires. Una estona donant voltes al matalàs i a les vuit, al veure que hi han moments que sembla que els núvols són superficials i apareix el cel blau, decidim sortir. Deu minuts amb el esquís a l´esquena i en el camí direcció al Portarró-Subenuix ja ens els podem calçar. Abans d´arribar al torrent del Subenuix, girem a l´esquerra per entrar en un bosc una mica atapaït, però aviat sortim més amunt en uns plans i bosc més esclarissat. Seguim a la part alta, per sota dels contraforts de la Roca de l´Estany, i deixem sempre al fons de la vall a la nostra dreta. El camí és preciós, sinó fos pel temps que a estones sembla que s´obre i d´altres és com si fos l´hivern. Hi ha força neu, però és nova i no hi gaire base, això dificultarà més la baixada i lleparem alguna que altra pedra. L´estany del Subenuix de pujada ni el veiem. El bosc desapareix a l´alçada dels 2400 i seguim la vall encerclada fins que el temps ho permet (2640) Fem una aturada tècnica i en algun moment veiem el coll marcat per pujar la cresta fins el cim, però no sembla que la muntanya avui estigui disposada a col·laborar i decidim treure pells i baixar. Un flanqueix de sis-cents metres i amb poques “virgueries” tornem al refugi i després d´una “mossegada” tornem a l´aparcament. Com sempre, a l´allunyar-nos de les muntanyes, una tarda fantàstica. Hi tornaremmm!!!!, l´any que bé, es clar.