|
|
|
|
APROXIMACIÓ: Barcelona, Viella, Escunhau i pista fins la Pleta dera Lana (millor 4x4) Dissabte 21 : Una sortida genial, aquesta és la definició de l’escapada al Barranc de Bargadera (La Vall d’Aran). Per arribar-hi prenem la pista que passa pel mig del poble d´Escunhau i que ens deixa a la porta a la Pleta dera Lana on un fantàstic refugi lliure, però en bon estat, amb una bona llar de foc, taules, bancs i cadires fa que sigui un aixopluc agradable. No hi han lliteres ni coses similars pel que toca estirar l’aïllant i el sac al terra. L’avantatge d’aquest refugi és que s’arriba amb cotxe i pots portar tot el que vulguis. Arribem el dissabte a les 11:30 i deixem algunes pertinències dintre del refugi perquè quedi constància de la nostra presència, je, je. La sortida d’avui és curta, però molt agradable: Pic d´era Cauva (2210 m) Sortim del refugi amb els esquís a l’espatlla i una vegada passat el riu que ve de l’Estany de Bargadera, ens els posem els peus i a "foquejar" pel mig del bosc i per una coma que ens porta a un coll sense nom a 2085 m. Girem a l’esquerra i amb un tres i no res, ja hem arribat al cim esmentat. És molt planer, baix però amb unes vistes fantàstiques, a primera fila, el Montarto. Entrepà, fotos, comentaris. El temps és primaveral i per tant ens estem una bona estona gaudint d’aquestes meravelles. Traiem pells i la baixada ha estat bé, amb neu primavera. La tarda al refugi ha estat d’allò més tranquil·la. L’Albert arriba a dos quarts de set i comencem a preparar la llar de foc i la barbacoa de carn i botifarres. Un bon sopar, tot acompanyat amb uns bons vins aconsellats pels experts: Jaume i Albert. Diumenge 22: Sortim a un quart de nou amb els esquís a la motxilla i seguim un sender que en vint minuts ens apropa a la neu. Ens calcem les fustes i comencem a "foquejar". Aviat arribem als plans de la cabana de Estanho, "aixopluc" i res més. Girem a la dreta per un pendent que aviat superem amb unes diagonals i arribem a una coma que gira a l’esquerra amb el cim del Tuc de Roca Blanca (2459 m) al fons. Anem amb direcció al coll format pel Tuc de Roca Blanca i el Poi d´Estanho i després girem a l’esquerra i seguim la carena amb esquís fins el cim. El dia és esplèndid i les vistes igualment genials. Una "ganyipada", fotos i "pells fora" que encara tenim feina. La baixada pel mateix lloc que el de pujada, però gaudim de la neu primavera. Som un altre cop a la cabana de Estanho i ara toca el cim del Pujoalbo (2500 m), situat a l’esquerra de la coma. Seguim unes traces de raquetes i per unes comes genials arribem a un coll marcat on deixem els esquís i seguim a peu per la cresta fins el cim. Guauu!!!! La baixada amb neu primavera fins a prop del refugi. Un "sopinstan", uns fideus amb gambes xineses, una llauna amb olla barrejada, una amanida de pasta "Isabel" i una copeta de vi per celebrar la nostra estada en aquesta vall magnífica. |
|
|
|