10-03-2007

MONTSERRAT: La Monja i el Lloro

El vent ha sigut el nostre company inseparable durant tota l´excursió. Cal fer un bon esmorzar a "Cal Anna" al Bruc del Mig. Des del carrer principal del Bruc i a la part alta, hi ha una cruïlla a la dreta direcció a Can Rovira. Passem pel costat de la masia i seguim amb el cotxe uns dos-cents metres per la pista i a la primera oportunitat deixem el cotxe. El punt d´inici és una mica confós i per tant cal estar-hi atent. El camí, anomenat de la "Cova Arcada", passa pel mig dels camps d´oliveres però, aviat trobem senyals que ens donen més garanties d´anar pel bon camí. Al començament és molt tranquil però, no triga gaire a enfilar-se i enboscarse, molt propi de Montserrat. Passem pel la Font del Xebret (seca, i més aquest any). El sender s´enfila amb unes zig-zags i passem per la cova que dona nom al camí: és genial. Seguim el sender en direcció al Torrent del Lloro. La pujada és més dreta i feixuga i arribem al coll entre La Monja i el Lloro després de pujar per unes lloses força dretes. Al coll, el vent bufa de valent però, aviat el sender tira cap a vall i sort que estar senyalat amb pintura blava fins el camí principal del Refugi Vicenç Barbé. Passem pel refugi i seguim el camí en direcció a la Maçana. Un camí a l´esquerra ens portarà un altre cop fins el cotxe (gràcies al GPS) i el sentit d´orientació, je, je, je.

1. */**
2. Fàcil, amb algún tram a quatre grapes

1. Botes de treking
2. Cantimplora plena
3. Barret
4. Resenyes

G.P.S. Track/Waypoint

Amunt