Pic de Monestero

APROXIMACIÓ: Barcelona, Tremp, Llavorsí, Sort, Espot. Deixem el cotxe al poble d’Espot.

Després de dinou dies de viatge pels Països Baixos ens mereixem una visita al nostre estimat Pirineu. Aquest cop hem anat a conèixer la vall del Peguera on hi ha el refugi de J.M.Blanc, molt bonic i ben col·locat per cert. Deixem el cotxe a Espot i seguim un camí costerut i llarg per la vall del Peguera fins el refugi a 2.315 m de alçada. Al dia següent amb un cel no gaire amigable ens embarquem a la conquesta dels cims. De primer cop anem en direcció al Pic del Peguera, que és el més alt d’aquest indret, però a cent cinquanta metres del cim el núvols són més abundants i decidim fer mitja volta fins el coll i pujar al Pi de Monestero que sembla més a prop. La pujada per la cresta és entretinguda i dreta i té algun que altre pas complicat però aviat arribem a cinquanta metres del cim i entrem a la vessant sud per on per un camí fàcil arribem dalt del cim. Una foto, una gota d’aigua i somni: cames per que hi sou ! La baixada la fem pel vessant sud i passem per l’estany més alt del Pirineu a 2.650 m anomenat " l´estany amagat". Continuem per uns prats molt bonics i altres estanys fins el mateix refugi. Ens ha plogut una mica però no tant cóm ens esperàvem. A la tarda el cony de temps és assolellat. A l’endemà baixem altre cop a Espot però plovent. La previsió del temps és dolenta i per tant s’acaba la nostra estada a les muntanyes.