| |
|
|
|
Desprès de setze anys, he tornat per aquestes contrades i hem arribat dalt del cim, Visca !. Vaig amb el Meli del CEC, company que dintre d'una setmana farà seixanta un anys però molt enrrollat, coneixedor del entorn alpinístic i amb un caràcter positiu que et trobes a gust al seu costat. Des del Pont de l'Espiantosa, a 1505 m. On deixem el cotxe, comença la pujada amb tot el armari carregat (esquís inclosos) fins arribar al refugi. El camí és molt deliciós però, quan l’espatlla està tant carregada no s'ha assaboreix totalment. Triguem un hora i cinquanta minuts. El refugi vell de fa setze anys està dintre de la nova estructura i s'utilitza per quan no hi es el guarda. Es força acollidor, encara que amb el menjar son uns "racans" i de baixa qualitat. Per la tarda faig una sortida de coneixement dels voltants per localitzar el punt on ens podem posar els esquís l'endemà. Una vegada superat els primers cent metres comença el festival de la neu. La neu està molt podrida i tova i aixó pot ser un inconvenient per demà perquè a més, sembla que la temperatura al vespre no baixa de sis graus positius. Pujo per uns lloms voltant els contraforts de las Crestes del Forcau fins a 2800 m. Assaboreixo la solitud i la pau que m’omple el meu esperit. Son dos quarts de sis i el sol comença a la seva marxa del circ. Disposo a baixar i m'ajusto les noves botes que amb vaig comprar aquesta mateixa setmana. Noto dolor i excessiva pressió a la canya dels dos peus, no l'hi dono importància però, al tenir que treballar la neu perque estava molt tova, al arribar al refugi comprovo que la pressió m’havia fumut els dos peus i això en preocupà per l'endemà. Dormint de conya i a les set del matí sortim cap el cim. La neu està immillorable, dura, i pugem amb ganivetes. Al arribar a la canal fonda, a mitja canal deixo els esquís i continuo el camí per unes crestes molt alpines fins el mateix cim. El Meli deixa els esquís al coll i segueix fins el cim a peu. A dalt del cim amb un dia increïblement bell i nítid veiem tots els cims del Pirineus. El calor dalt del cim es fa evident i tota la colla que en aquest moment ens trobem, ens posem amb màniga curta. La baixada amb la neu transformada per el calor es fa una mica penosa. Al refugi recollida de material, pagar el refugi i dos hora de camí un altre cop amb l'armari darrera fins el cotxe. Decidim tornar a Barcelona per culpa de les ferides que m'han fet les botes i més impossible demà intentar fer Maladetes com teníem previst. Un altre cop serà, les muntanyes no marxaran, comenta en Meli. |
|
|
|
|
|
|
|
|
- Esquís, pells, ganivetes
- Grampons, piolet
- Arva + pala
- Cantimplora
- Protecció solar (cremes, barret, ulleres...)
- Màquina de fotografiar
- Forro polar, goro, barret, guants
|
|
|
|
