CAMINS D'ESTELS
a Pilar Cabot
Faig camins sense ruta, eixida ni destí, i encalço estels que es perden per la Roda que gira l'alta nit. Atrapo estels que proven de dur-me per camins; però s'embrollen confosos, perquè porten el dubte molt endins. Estels que a voltes ploren i volen córrer amb mi. Com s'equivoquen! Més, tant i tant tremolen, que no els ho goso dir. Pels estels jo camino, per ells precisament. I pel seu dubte em perdré mil vegades sense dol ni lament. Canvio les certeses de temps, acumulades sense profit per la fosca grandesa que em sospesa i amida i que ve de la nit. |