CAMINS D'ESTELS

a Pilar Cabot

Faig camins sense ruta,
eixida ni destí,
i encalço estels
que es perden per la Roda
que gira l'alta nit.

Atrapo estels que proven
de dur-me per camins;
però s'embrollen
confosos, perquè porten
el dubte molt endins.

Estels que a voltes ploren
i volen córrer amb mi.
Com s'equivoquen!
Més, tant i tant tremolen,
que no els ho goso dir.

Pels estels jo camino,
per ells precisament.
I pel seu dubte
em perdré mil vegades
sense dol ni lament.

Canvio les certeses
de temps, acumulades
sense profit
per la fosca grandesa
que em sospesa i amida
i que ve de la nit.