LA MATÈRIA D'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS
José
Vicente Mestre Chust
La
Introducció per part de la LOE d’una nova matèria: Educació per a la Ciutadania
i els Drets Humans, ha generat una força polèmica pels seus continguts, així
com del paper de l’Estat a l’hora d’educar en valors. Aquesta matèria neix a
partir de la consciència dins la Unió Europea, de la necessitat de vetllar per
la promoció dels drets democràtics, i preparar, així, als individus, cap a la
ciutadania activa. Per tant, aquesta matèria no neix del caprici dels nostres
governants actuals, sinó que tota la Unió Europea treballa per a que els
estudiants europeus, coneguin, i sentin com a propis, els valors i el
funcionament de la democràcia, i, per això, d’altres països com França o el
Regne Unit tenen matèries molt similars.
L’objectiu fonamental d’aquesta matèria és el d’afavorir el desenvolupament integral dels estudiants amb valors com la dignitat personal, la llibertat, l’autoestima o la responsabilitat. Aquests valors són fonamentals per crear ciutadans lliures, responsables i compromesos amb el civisme i els valors propis d’una societat democràtica. Per això, aquesta matèria té un enorme ventall de temes (de vegades, poc relacionats entre sí) com, per exemple: el consum responsable, l’autoestima, la circulació vial o els drets humans.
Presència i
contiguts de la Matèria
Aquesta matèria estarà present a l’Educació Primària i a un dels tres primers cursos de l’ESO. A l’Educació Primària els blocs de continguts són: “Individus i Relacions Interpersonals”, “La vida en comunitat” i “Viure en societat”. A l’ESO hi ha cinc blocs que són els següents: “Continguts comuns”, “Relacions interpersonals i participació”, “Deures i drets ciutadans”, “Les societats democràtiques del segle XXI” i “Ciutadania en un món globalitzat”. Pel que fa als criteris d’avaluació, la gran innovació d’aquesta matèria radica en el pes que tindran les actituds i conductes des estudiants que mostrin el seu nivell d’interiorització dels valors democràtics.
L’existència d’aquesta matèria ha generat un debat sobre la necessitat de la transversalitat a l’hora d’educar en valors, i l’oportunitat de l’existència d’una matèria específica d’educació en valors. Alguns pedagogs consideren que no és positiva l’existència d’una matèria específica d’educació en valors, ja que consideren que l’educació en valors és massa important per ser considerada com un element exclusiu d’una matèria concreta, i ha de ser considerada com a tasca de tot el professorat. La LOGSE, en els seus inicis, tenia una visió partidària d’aquesta postura, que feia de la transversalitat, la seva raó de ser. D’altres, especialment desprès de l’aplicació de la LOGSE, consideren que cal l’existència d’una matèria específica d’educació en valors. Les dues postures són perfectament possibles. De fet, aquesta visió que contempla la possibilitat des dos elements és l’opció triada. L’existència d’una matèria d’educació en valors no significa que l’educació en valors sigui tasca exclusiva dels mestres i professors/res d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. Tot el professorat, de forma transversal, té l’obligació de col·laborar en l’educació en valors, ja que, si no és així, aquesta no és efectiva. Ara bé, l’existència d’una matèria on es treballin els valors de la convivència i la democràcia és un fet molt positiu.
Si els valors que vol transmetre la matèria d’ Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, són els valors propis de la convivència democràtica i del civisme, no hi podien faltar els drets humans. Inicialment la matèria s’anomenava Educació per a la Ciutadania, i, desprès d’una campanya (entre d’altres d’Amnistia Internacional), i a proposta de CiU, es va afegir el concepte “els drets humans” en el seu títol, fen que aquests valors hi fossin més presents.
Amnistia Internacional porta molts anys treballant per la inclusió dels valors dels drets humans en el sistema educatiu. Conscients que per poder educar en drets humans, cal una formació adequada, va iniciar una campanya per incloure l’Educació en Drets Humans en els plans d’estudi de Magisteri, Pedagogia i d’altres estudis relacionats amb l’Educació, desprès de realitzar un informe en el que es constatava la manca total de preparació en Educació en drets humans, per part dels futurs docents. Quan es va formular la proposta de la matèria d’ Educació per a la Ciutadania, es va iniciar una campanya per a que els drets humans formessin part dels continguts de la matèria, cosa que, en principi, s’ha aconseguit.
El resultat obtingut no pot ser considerat negatiu, tot i que no satisfà totes les expectatives, ja que la matèria ha acabat convertint-se en un calaix de sastre, on posar tots els problemes de la societat que necessiten una resposta per part de l’escola, dins del context general de donar a l’escola més paper en l’educació en valors, degut a la renúncia d’algunes de les funcions clàssiques de la família. També és molt important insistir en el tema de la Formació del Professorat, ja que és l’eina fonamental per a que aquesta matèria, que neix benintencionada, no acabi convertida en una Maria sense importància, o per omplir els buits de l’horari dels professors.
Tenim davant nostre una seriosa oportunitat de realitzar una bona tasca d’educació en valors i, especialment en els valors propis dels drets humans, tal i com recomanen les Nacions Unides i el Consell d’Europa. Es tracta d’aprofitar aquesta oportunitat, i de prendre’ns seriosament l’educació en valors i l’Educació en drets humans en particular.