Sigui una funció \(f(x)\) amb límit definit en el punt \(x=a\), i siguin \(k\) un nombre real i \(n\) un nombre natural. Si \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow a}f(x)=L\), aleshores:
Siguin dues funcions \(f(x)\) i \(g(x)\) amb límit definit en el punt \(x=a\). Si \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow a}f(x)=L\) i \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow a}g(x)=M\), aleshores:
Totes aquestes propietats són vàlides també si la variable \(x\) en comptes de tendir a un nombre real \(a\) tendeix a \(+\infty\) o a \(-\infty\).
De vegades s'han de fer operacions amb límits en què intervé l'infinit, ja sigui com a operand o com a resultat de la operació. A continuació s'enumeren els casos, representats de manera simbòlica, que tenen una solució determinada de manera inmediata.
Suma amb infinits:
\(k + \infty = +\infty\) | \(k - \infty = -\infty\) |
\(+\infty + \infty = +\infty\) |
\(-\infty - \infty = -\infty\) |
Producte per infinits:
\(k · \infty = \infty\) | \((\)Si \(k \ne 0)\) | El signe es dedueix de la regla dels signes. | \(\infty · \infty = \infty\) | El signe es dedueix de la regla dels signes. |
Quocient amb un infinit:
\(\displaystyle \frac{k}{\infty} = 0 \) | \(\displaystyle \frac{\infty}{k} = \infty \) | El signe es dedueix de la regla dels signes. |
Divisió entre zero:
\(\displaystyle \frac{k}{0} = \infty \) | \((\)Si \(k \ne 0)\) | El signe es dedueix de la regla dels signes. |
Potències amb infinits:
\( k^{+\infty} = \left\lbrace\begin{array}{ccl} +\infty &\text{si} & x \gt 1 \\[1.5em] 0 &\text{si} & 0 \le k \lt 1 \end{array}\right. \) | ||
\( k^{-\infty} = \left\lbrace\begin{array}{ccl} 0 &\text{si} & k \gt 1 \\[1.5em] +\infty &\text{si} & 0 \le k \lt 1 \end{array}\right. \) | ||
\( \left(+\infty\right)^k = \left\lbrace\begin{array}{ccl} +\infty &\text{si} & k \gt 0 \\[1.5em] 0 &\text{si} & k \lt 0 \end{array}\right. \) | ||
\(\left(+\infty\right)^{+\infty}=+\infty \) | ||
\(\left(+\infty\right)^{-\infty}=0 \) | ||
\(\sqrt[n]{+\infty}=+\infty \) | ||
\(\sqrt[n]{-\infty}=-\infty \) | \((\)Si \(n\) és senar\()\) |
Hi ha casos que no estan enumerats als dos apartats anteriors. Es coneixen com a indeterminacions, tot i que molts es podran calcular. La indeterminació es refereix a què no es podran determinar inmediatament.
Exemples de indeterminacions:
\(+\infty-\infty\) | ||
\(\infty·0\) | \(\displaystyle\frac{\infty}{\infty}\) | \(\displaystyle\frac{0}{0}\) |
\(1^{+\infty}\) | \(1^{-\infty}\) | \(\left(+\infty\right)^0\) |
Siguin dues funcions \(f(x)\) i \(g(x)\) contínues en el punt \(x=a\), aleshores:
A més, si la funció \(f(x)\) és contínua en el punt \(a\) i \(g(x)\) és contínua en el punt \(f(a)\)
\(\displaystyle\lim_{x\rightarrow a}{g\left[f(x)\right]}=g\left(\lim_{x\rightarrow a}f(x)\right)\)
Es diu que \(f(x)\) té un infinit en \(a\) (o en \(\pm\infty\)) si \(\displaystyle\lim_{x\rightarrow a}{f(x)}=\infty\). Uns exemples concrets són els que s'anomenen infinits fonamentals que són els següents:
Infinit logarítmic: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow +\infty} {\log_a{x}} = +\infty \) | \( ( a \gt 1 ) \) |
Infinit potencial: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow +\infty} {x^b} = +\infty \) | \( ( b \gt 1 ) \) |
Infinit exponencial: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow +\infty} {c^x} = +\infty \) | \( ( c \gt 1 ) \) |
Infinit potencial-exponencial: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow +\infty} {x^{dx}} = +\infty \) | \( ( d \gt 1 ) \) |
Els infinits es poden comparar. Si dues funcions \(f(x)\) i \(g(x)\) tenen un infinit en \(a\) (o en \(\pm\infty\)) aleshores es diu que:
Els dos infinits \(f(x)\) i \(g(x)\) són equivalents si: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow a} {\frac{f(x)}{g(x)}} = 1 \) |
Els dos infinits \(f(x)\) i \(g(x)\) tenen el mateix ordre si: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow a} {\frac{f(x)}{g(x)}} = k \ne 0 \) |
L'infinit de \(f(x)\) és de major ordre que el de \(g(x)\) si: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow a} {\frac{f(x)}{g(x)}} = \infty \) |
L'infinit de \(f(x)\) és de menor ordre que el de \(g(x)\) si: | \(\displaystyle \lim_{x\rightarrow a} {\frac{f(x)}{g(x)}} = 0 \) |
Els dos infinits \(f(x)\) i \(g(x)\) no són comparables si: | \(\displaystyle \nexists \lim_{x\rightarrow a} {\frac{f(x)}{g(x)}} \) |
A més tenim la següent propietat:
La suma de dos infinits de diferent ordre equival al infinit de major ordre.