ELS CAPELLANS DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE PEGO DELS SEGLES XVI I XVII

 

El vicari de la parròquia de l’Assumpció de Pego dels anys 1977-1979, Josep Martínez Rondan, al seu llibret Preguem germans va incloure en dos annexos titulats “Rectorologis” unes llistes de capellans que van exercir les seues funcions religioses a la vila de Pego des del 1533 fins l’any en què es va publicar l’opuscle. Ara i ací s’eixampla aquella nòmina, explicant alguns trets biogràfics dels capellans dels segles XVI i XVII i perfilant-ne algunes dades. La principal font d’informació és el conjunt de llibres de l’arxiu parroquial.

 

RECTORS

 

Dr. JERONI VIVES (1566-1609): Mossèn, prevere i rector, ha estat el rector que més anys ha exercit el càrrec a Pego, 43 anys, però encara apareix el seu nom fins el 1613. Intervé en 721 partides, és també qui més partides escriu al primer quinque.

Dr. JAUME VIVES (1610-1618): Va ser rector de Pego durant 8 anys. Mossèn Doctor en Teologia de la vila de Dénia ja aparegué l’any 1595 com a compare d’un batejat i el 1607 com a testimoni d’una boda. Intervé com a compare d’una batejada el 1621.

Dr. JAUME GINER (1618-1629): Rector de Pego durant 11 anys. El 1613 hi ha un certificat de boda signat pel doctor Jaume Giner vicari de l’Alcúdia de Carlet que segurament és ell.

Dr. JOAN ALMUNIA (1629 a 1660): Natural de Biar, va exercir a Pego 31 anys. Sobre ell diu el quadern del notari Lluis Joan Cendra de Pintor que parla sobre el terratrèmol de 1644[1] que era Doctor en Teologia molt bon prevere i ‘cuidadós’ de sos parroquians, home molt intel·ligent.

Dr. JOSEP CORTINA (1661 a 1702:) Va estar 38 anys al davant de la rectoria de Pego però no va escriure moltes partides ja que el principal encarregat de fer-ho en la seua llarga estada al davant de la rectoria va ser el vicari Francisco Estaña (1667-1704).

 

VICARIS

 

JOAN PELLEJA, VICARI TEMPORAL (1533-1580): Com a vicari apareix fins el 1538, a partir de 1566 només és designat com a mossèn, el 1568 casa amb llicència, vol dir que no estava adscrit  a la parròquia.

BERTOMEU BISQUERT (1571-1583): Reverend mossen, el 1571 fa de testimoni d’una boda, consta entre 1571 i 1572 com a mestre de gramàtica[2], a partir de 1581 és vicari de Pego fins el 1582, segons el llibre de visites de 1583 a Pego hi ha un tal visquert que ara és rector de Massamagrell que era hereu del benifet de Santa Magdalena.

JOSEP TORRA (1581-1594): Mossèn Josep Torra apareix per primera vegada com a compare d’un bateig de 1581 després és esmentat al marge del llibre de visites de 1583 i es diu que posseeix el benefici de Sant Miquel i Sant Llorenç i que és present i natural de la vila de Pego. El 1584 és anomenat diaca, el 1587 és vicari de la parròquia i ho és fins el 1590, encara que continua realitzant cerimònies de bateig fins el 1594 sense ser anomenat vicari. No va escriure cap partida ja que en l’època del rector Jeroni Vives (1566-1609) va ser ell qui les escrivia generalment.

JERONI MIRO (1587-1619): Consta[3] que el 1587 era estudiant al col·legi de l’Il·lustre don Tomas de Villanueva, mossèn Hieroni Miro apareix el 1593 com a compare d’una batejada, els anys 1597 a 1599 es diu que és vicari. Després va ser rector de la parròquia de Favara de Pego des de 1604 a 1619. El 1610  apareix com a amo d’una xiqueta de nom Maria de vuit anys filla de cristians nous de l’expulsió que es bateja el dia 15 de novembre. No escriu cap registre perquè qui s’encarrega és el rector Jeroni Vives (1566-1609).

MIQUEL FENOLL (1594-1595): Mossèn Miquel Fenoll és vicari el 1594 i l’any següent. Les partides en què intervé són escrites pel rector Jeroni Vives (1566-1609).

SEBASTIÀ FEMENIA (1596): Des de febrer a octubre del 1596 apareix com a vicari mossèn Sebastià Femenia, tampoc escriu i per tant se l’esmenta sempre en tercera persona.

VICENT COTS (1599-1644): Ja consta el 1596[4]. Només va ser vicari els anys 1599 i 1600, la resta d’anys consta que és beneficiat en la parroquial.

MIQUEL COSTA (1601-1602): És mossèn i vicari del juny del 1601 al juny del 1602. Totes les seues actuacions apareixen en tercera persona i la lletra és del rector Jeroni Vives (1566-1609).

LLUÍS VIDAL (1602-1604): A partir del 27-7-1602 és vicari de la parroquial mossèn Lluís Vidal que batejarà i casarà fins el 1604 i tampoc escriu cap partida. De 1656 a 1689 hi ha un altre mossèn Lluís Vidal que va ser rector de Favara de Pego fins el 1663, a partir del 1671 és rector del Ràfol.

ASSENCI MORALES (1605-1606): Mossèn Assenci Morales consta com a vicari de Pego en els batejos des del març del 1605 a gener de 1606 sense escriure cap partida. Encara hi ha una llicència de boda de novembre de 1606 lliurada per ell on es diu que és vicari de la parròquia de Santa Creu de València.

PERE GUERAU (1601-1608): L’any 1601 mossèn Pere Guerau era vicari de la vila de Concentaina quan escriu un certificat de boda. El 1606 va ser vicari de Pego fins el 1608.

VICENT GROS (1609-1610): Va ser mossèn i vicari durant els dos anys i encara apareix un reverend prevere anomenat també Vicent Gros el 1631 fent de compare d’un bateig.

LLORENÇ SABATER (1610-1611): Mossèn i vicari de Pego, el 8 de desembre de 1610 hi ha la primera partida celebrada pel vicari Llorenç Sabater que estarà a Pego només uns quants mesos, fins el febrer de 1611, la seua principal tasca va ser ajudar el rector en els batejos dels xiquets moros que es van quedar després de l’expulsió. Quan escriu la primera partida no segueix l’esquema que hi havia fins aleshores, la data del bateig apareix al final del primer rengló quan la norma era escriure-la al principi i fins i tot el bateig no segueix l’ordre cronològic de la resta. Seria natural d’alguna població del subdialecre apitxat, per les traces dels seus escrits.

FRANCESC MARÇAL (1611-1618): El mes de febrer de 1611 i fins el mateix mes de 1618 va ser vicari de la parròquia el prevere mossen Francesc Marçal que usa una cal·ligrafia notable i les seues dades són diàfanes, és també el primer capellà del llibre que fa servir signes de puntuació com les titlles per accentuar algunes paraules i la coma per separar segments lingüístics així com l’ús de les majúscules de manera més coherent (als noms de persones, de pobles, dels mesos de l’any, a l’inici dels registres i també als cognoms) enumera els registres anuals i la lletra dels marges on es posa el nom del batejat o dels contraents li pertany.

MIQUEL ALOMAR (1618): Mossèn regent i vicari de Pego d’agost a octubre d’aquell any, escriu  un certificat de boda l’any 1613 quan estava de vicari de Xàbia.

MAURO CERVERA (1618-1629): Mossèn i vicari de Pego, d’origen dialectal apitxat (escriu les formes: batechi, dumenche, canonche, sentonche, etc.). Va intervenir en 430 partides només en onze anys.

BASILIO GARCIA (1629-1630): Era doctor i vicari, no va arribar a estar un any, segurament la de Pego va ser una parròquia de pas per a ell per a després dirigir-ne una altra.

ONOFRE SEGARRA (1631): Era frare i vicari del Convent de Nostra Senyora del Pi (Oliva) i regent de la cura de la parroquial de Pego només apareix en dos batejos del mes de febrer de 1631.

TOMAS BERENGUER (1631-1633): Va ser Llicenciat prevere i vicari de Pego entre el novembre de 1631 i l’octubre de 1633.

LLORENÇ CAPDEVILA D’ESTANYA: Va ser Doctor, vicari i regent de cura de la parroquial de Pego entre l’abril de 1634 al juliol d’aquell any, la seua lletra presenta una certa dificultat de desxiframent.

JOAN JERONI TENA CISCAR (1584-1641): Conegut com a mossèn Joan de Tena, era un capellà d’origen pegolí i per això en tenim més informació, va ser fill del notari mossèn Joan Cristòfor Tena i de Magdalena Ciscar, família benestant, nasqué a Pego el 1584 en el bateig del qual actuà de padrina una tia monja (Maria Siscar beata segurament germana de sa mare), el trobem com a estudiant en una partida de bateig de 1605 (quan tenia vint-i-un anys), i el 1609 (als vint-i-cinc anys) just el 21 de novembre, dia de la batalla de Laguar contra els moriscos rebel·lats, ell és rector dels llocs de la vall segons consta al llibre de Campell de la Vall de Laguar. A la memòria esmentada al llibre ja citat Història de la Villa de Pego de Bernardino Sastre i altres, es diu que sa mare, viuda, té una xiqueta morisca de cinc anys i segons la relació de moriscos de l’arxiu de Simancas de 1611[5] és amo d’una xiqueta morisca de vuit anys de nom Àngela natural d’Alcalà. Des de llavors fins el 1635 apareix en diverses cerimònies de familiars i coneguts com a mossen prevere. I a partir de 1635 (quan tenia cinquanta-un anys) consta que és vicari de la parròquia de Pego. El seu estil cal·ligràfic és elegant i la lectura dels seus escrits és fàcilment llegible i les dades que aporta són força completes potser s’hi nota la influència de l’ofici notarial de son pare. El 29 d’agost de 1641 va ser soterrada sa mare i ell és el marmessor, la qual es va deixar 50 lliures per l’ànima. La darrera partida que escriu és del 29-10-1641 i pocs dies després (el 10-11-1641) va ser soterrat al vas dels Capellans de l’església de Pego, va deixar 234 lliures per l’ànima, fou vicari de Pego els darrers sis anys de la seua vida que va durar 57 anys.

JOSEP JOAN ROC MONTANYANA OFRASO (1613-1647): Mossèn Josep Montanyana va nàixer a Pego com el seu antecessor, fill de Jaume i Joana Anna, l’avi matern Antoni Ofraso era conegut per l’alcait, el 1638 (als vint-i-cinc anys) ja és reverend mossèn i prevere quan fa de testimoni d’una boda, en morir Joan de Tena apareix com a vicari el 28-12-1641, pel gener de 1642 va publicar una lletra d’excomunió al notari Joan Cendra per no haver donar compte de l’ànima d’Àngela Cendra i de Castanyer, el mateix notari escriu del mossèn que era un capellà molt honrat i que sabia molt bé el que feia[6], la seua cal·ligrafia no és tan clara com la de l’antecessor, deixà les funcions de vicari pel mes de març de 1646 substituït per Josep Santonja, soterrat pel març del 1647 al vas del clero, com a prevere i beneficiat de l’església, va deixar per l’ànima 100 lliures.

JOSEP SANTONJA (1644-1688): La primera citació que tenim de Mossèn Josep Santonja és a l’esmentat quadern del notari Joan Cendra on es diu que és beneficiat a la parròquia de Pego, així als registres parroquials i fins al 1646 se l’esmenta com a mossèn, es veu que aquell any va substituir mossèn Josep Montanyana com a vicari de la parròquia fins el 1667, i encara va viure més de vint anys a Pego com a prevere va ser soterrat i va fer testament de mà pròpia el 1688, des de 1682 no apareix en cap registre, cosa que indica que estava retirat de l’activitat pública religiosa. Va intervenir en més de 900 partides.

GABRIEL JOSEP LOZOYA (1660) Fra Gabriel Loçoya va ser vicari de la parroquial de Pego de finals de maig i primeries de juny d’aquell any.

JERONI SANS (1661): El prevere fra Gerino Sans regent i vicari de la cura de Pego va batejar tres criatures pel mesos de gener i febrer d’aquell any.

FRANCISCO ESTAÑA (1667-1704): De 1667 a 1671 és adjectivat com a vicari temporal, i la resta d’anys com a vicari. Va escriure més de mil sis-cents partides, exercí 37 anys el seu càrrec religiós, fou contemporani del rector Josep Cortina.

 

ALTRES CAPELLANS

 

BERTOMEU SASTRE (1533-1535): Sempre és anomenat com a mossèn i intervé com a compare de batejos.

MIQUEL PERIS (1533-1537) Sempre és esmentat com a mossèn i intervé com a compare en batejos.

JOAN MACHI (1533-1538): Anomenat com a venerable mossen i prevere el 1533, de reverend mossen el 1538, el 1534 bateja una xiqueta, la resta de les vegades que apareix és compare de batejos.

MARTI DARAYS (1533-1538): Mossèn Marti Darays és venerable mossen i altres voltes com a mestre, la qual cosa indica que hi havia un capellà i un altre homònim que no ho era i que van viure els mateixos anys.

FRANCESC PERIS (1533-1537): Sempre anomenat mossèn, una volta és venerable mossèn, actua de compare en batejos.

MIQUEL SARAGOSSA (1534): Bateja en dues cerimònies i signa com a prevere.

JOAN CENDRA (1538-1550): Sembla que hi haja tres mossens amb el mateix nom de Joan Cendra, el primer de 1538 a 1550 és anomenat reverend mossèn i  prevere. Un altre que apareix entre 1568 i 1613 i finalment el darrer de 1637 a 1660 que va ser rector de Gata, el qual és esmentat al quadern escrit pel notari Lluis Joan Cendra de Pintor sobre el terratrèmol de 1644.

ANDREU PUIG (1567-1594) Reverend mossen Andreu Puig intervé en moltes cerimònies, bodes, benediccions nupcials i batejos.

JAUME CULLA (1568-1580): Realitza bodes, n’és testimoni i també bateja.

MARTÍ LLOPIS (1568): Reverend mossen Marti Llopis va ser testimoni d’una boda.

GIBERTO (1568): Reverend mossen Giberto va ser testimoni d’una boda.

JOAN CENDRA (1568-1613): És el segon, cronològicament, dels tres capellans homònims que hi ha en els segles XVI i XVII, va acompanyat dels qualificatius Reverend mossèn anteposats i de prevere posposat al nom.

JERONI CORTES (1577-1584): Reverend mossen Hieroni Cortes.

FRANCESC FERRANDO (1582-1626): Mossen francesc ferrando diaca intervé com a testimoni en unes benediccions nupcials de 1582, a la visita de 1583 consta que ha de mostrar els títols que posseix del benefici del Corpus. Encara és diaca el 1583 quan fa de padrí d’un bateig. A partir de 1601 és anomenat mossen francesc ferrando prevere.

PERE PERIS (1579-1587): Reverend mossèn Pere Peris prevere intervé en diferents cerimònies.

BERTOMEU GOMAR (1583-1591): Segons la visita pastoral de 1583 era titular d’un benefici i residia a València, el 1584 el Reverend mossèn Bertomeu Gomar diaca és testimoni d’una boda, prevere el 1585, va ser padrí de batejos i testimoni de bodes fins el 1591.

ANDREU FELIU (1583 i 1591): A la visita pastoral de 1583 consta que mossèn tal Feliu natural de Benissa i estudiant a València era titular d’un benefici, el 1591 mossèn Andreu Feliu prevere és el padrí d’una xiqueta batejada.

ANDREU PUIG menor (1589, 1591, 1592, 1593 i 1614): Reverend mossen Andreu Puig menor.

VICENT SARAGOSSA (1593-1625): Mossèn i prevere que apareix per primera volta el 1593 quan fa de padrí d’un bateig. El 1607 celebra unes esposalles i es rector de Gallinera. El 1613 com a rector d’Orba escriu un certificat i celebra una boda. Encara hi ha un certificat de 1625 d’un mossèn Saragossa que és rector del Real.

SEBASTIA OCHOA (1594): És beneficiat en Pego i no se’l qualifica de mossèn ni cap altre adjectiu que indique la seua professió religiosa. El 1601 hi ha un homònim testimoni d’una boda que és estudiant.

PERE ANTONI SANCHIS (1599-1629): Des del 1599 hi ha un Pere Antoni Sanchis que intervé diverses voltes com a compare de bateig i testimoni de boda. El 1604 ja és mossèn i prevere. A partir del 1612 és anomenat també Reverend. Va intervenir en moltes cerimònies i escriu moltes de les partides en què participa, finalment va ser soterrat el 1629.

FRANCESC FERRANDO (1603-1626): Com a testimoni de bodes el 1603 apareix un Francesc Ferrando estudiant i el 1607 un mossèn Francesc Ferrando menor que s’intercala amb el seu homònim anterior.

ANDREU TEROL (1604): Mossèn Andreu Terol prevere només apareix una sola volta com a compare d’un bateig d’aquell any.

PERE PERIS (1622-1669) Reverend mossèn Pere Peris prevere i clergue que va intervenir en moltes cerimònies i soterrat el 1669 a la sepultura dels reverends després de fer testament. El fet que hi haja un interval de 35 anys entre l’anterior mossèn Pere Peris i aquest fa pensar que serien dues persones diferents.

JOAN MAGAÑA: Frare que va regir la parròquia els dies 25 a 28 d’agost de 1634 per absència del curat. Escriu tres batejos en castellà.

LLUÍS GASET: Va ser un frare que va regir el curat de Pego el mes de novembre de 1634.

JOSEP CENDRA (1637-1660) Va ser rector de Gata i és esmentat al quadern escrit pel notari Lluis Joan Cendra de Pintor sobre el terratrèmol de 1644.

PERE PERIS (1671-1697): Mossen Pere Peris prevere, intervé com a testimoni de bodes i padrí de batejos, i bateja una criatura només en una ocasió, el 1677.