Cognoms que falten
al Diccionari de cognoms Pego (1533-1800)
Al
Diccionari de cognoms Pego (1533-1800) es van saltar uns quants cognoms
segurament perquè es van traspaperar inconscientment, a continuació es posen i
es queda tancat definitivament aquell treball editat el 2020.
A
Agrasot.
La
primera va ser Eugènia Agrasot (1733) natural de Xàbia, casada amb Josep Oliver,
va registrar dues filles que van
continuar amb descendents pel segle XIX. I l’altra representant del cognom va
ser Sebastià Agrasot (entre 1788 i 1796) també de Xàbia ja a les darreries del
segle casat amb Manuela Bisquert i que va registrar les bodes de dues filles i dos
fills també amb descendents pel segle XIX.
Agrera
El
va portar Josepa Agrera Ferrer (filla de Bertomeu i Josepa) natural de Gandia,
casada amb Joan Mas natural de Castelló de Xàtiva[1],
consta al registre entre 1726 (padrina d’un bateig) i 1766 (quan va ser
soterrada) i que va registrar dues filles i quatre fills, amb descendents pel
segle XIX.
Aguilar
Cognom
procedent de Murla que s’inicia amb dos germans Josep Aguilar Riera i Llucià
Aguilar Riera (fills d’Antoni i de Marcel·la) que es van casar a Pego respectivament
el 1747 i el 1753, amb continuïtat pel segle XIX. Teresa Aguilar natural de
Mira-rosa casada amb Josep Cendra del Verger va registrar una filla amb
descendents fins el 1821. També hi ha una persona que va fer de padrina
procedents de Beniarbeig.
Aguilo
No
consta l’origen de les portadores del cognom que van ser Francesca Aguilo
(1711) casada amb Pere Lert (natural de França) que va registrar fills però
sense més continuïtat enllà del 1737. I Tomasa Bennaser Aguilo (filla de Roc i
de Francesca) que es va casar el 1719 amb Pasqual Cots Ferrer amb continuïtat
pel segle XIX.
Agulles
Procedent
de Pedreguer, va ser Josepa Agulles Perez filla de Silvestre i de Caterina Anna
Perez) i que casada amb Vicent Mari Cots (fill de Vicent i de Francesca) de
Pego va registrar vuit fills i tres filles amb descendents fins el final de
segle. I encara trobem Caterina Anna Agulles padrina del bateig d’un dels fills
de l’anterior Josepa també de Pedreguer,
Agullo
Va
ser introduït a Pego per Maria Agullo natural d’Almudaina que casada amb Miquel
Llorens va registrar dos fills (Pere i Josep) casats a Pego respectivament el
1753 i el 1789, el primer Pere amb descendents fins ben entrat el segle XIX.
Agusti
Cognom
que van portarVicenta Agustí casada amb Jeroni Cardona d’Ondara que va
registrar una filla de nom Josepa que va batejar una primera criatura el 1728 i
va ser sepultada el 1795 amb descendents només pel segle XVIII i per tant sense
continuïtat al segle XIX.I també consta Martí Agusti que va ser un pare
francescà resident al convent pegolí on va ser soterrat el 1761.
Alexandre (després d’
Alentado)
El
primer va ser un xic natural de Russafa de nom Vicent Pujades Alexandre que es
va casar el 1724 a Pego amb Maria Tarrago Marti però sense continuïtat a la
parrquia pegolina.
La
segona persona que el portà originària d’Oliva va ser Joan Antoni Alexandre que
va ser padrí d’un bateig el 1731.
B
Berto
Es
tracta del bateig d’una filla de Pere Joan Berto Serralta i de Josepa Tomas Escoto
veïns de la ciutat de Gandia realitzat a la parròquia de Pego l’any 1754, els
avis paterns de la qual eren veïns de Gandia i els materns de l’Almoina.
Borni
Només
el porta Josep Borni que va ser padri de bateig l’any 1747 i l’any 1755 però
sense cap més relació.
C
Caix
Ursula
Caix consta en una partida de benediccions nupcials de l’any 1598 casada amb
Cosme Torres veí de Benumeia, sense cap més referència.
D
Dalpi
El
va portar el doctor Estanislau Dalpi que el 1787 mentre era rector de Benissivà
i va lliurar a la parròquia de Pego un certificat per a una boda.
Don
Antoni
Don Alxeria (fill de Pere i Antonia) natural de França casat el 1665 amb Josepa
Burgi Gaspar (amb antecedents moriscos) va registrar 3 filles i 2 fills, una de
les filles amb descendents fins primeries del segle XIX.
L
Laorga
Segons
una escriptura de testament davant el notari Joan Sastre de Pego (1726) Joseph
Laorga era casat amb Teresa Llach, però en els quinque libri no consta en cap
partida.
Llinás
Cognom que porta doña Maria Anna Llinás que va
ser padrina d’un bateig de 1766.
M
Va ser el cognom
del mestre d’escola de xiquets Josep Maestre que només consta com a testimoni
en protocols del notari Joan Sastre entre 1721 i 1739.
Maneta
El va portar Pere
Maneta que només consta com a padrí d’un bateig de 1724.
Mondina
El
va portar Ursula Mondina, muller del ciutadà Ignasi Marco i mare de Teresa
Marco Mondina, les quals només consten al testament que el ciutadà va fer davant
el notari Joan Sastre el 1724, on nomena marmessor la muller i hereua la filla.
O
Ordines
El
va portar Antoni Ordines llaurador natural de Teulada consta en una escriptura del
notari Joan Sastre eu una demanda d’un deute l’any 1709.
P
Palanques
El
portà Josepa Palanques, muller de Francesc Pont Sodeño (fill de Bertomeu i de
Josepa Maria) que va ser soterrat el 1794.
R
Roman
Jaume
Roman va fer de testimoni d’una boda de 1780.
Josep
Vicens Pascual, Setembre 2023.
*******************************************************************
[1] Castelló és un municipi del País
Valencià situat
a la comarca de la Ribera Alta. En el passat més recent ha estat
conegut com a Vilanova de Castelló o Castelló de la
Ribera i més antigament com Castelló de Xàtiva, la
Vila Nova de Castelló o també molt breument al segle xviii com Castelló de
Carcaixent. El 8 de setembre del 2020 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica l'aprovació de la
denominació oficial exclusiva en valencià «Castelló» (Castelló (la Ribera Alta) - Viquipèdia, l'enciclopèdia
lliure (wikipedia.org)