DICCIONARI DE COGNOMS

VALL DE PEGO

(1533-1800)

 

INTRODUCCIÓ

 

Es tracta d’un diccionari històric de famílies i cognoms seguint les persones inscrites a l’Arxiu Parroquial de Pego entre els anys 1533 i 1800 i és un diccionari perquè s’ordenen les famílies i els cognoms registrats a les parròquies de la vall de Pego per ordre alfabètic amb informació primer sobre la quantitat de persones de cada cognom i després sobre les famílies dels respectius llinatges i la seua continuïtat al llarg dels tres segles i també sobre algunes persones concretes com oficis, càrrecs, procedència i altres informacions i anècdotes registrades a les partides parroquials.

 

El nom de diccionari, sinònim de llista, catàleg, repertori, inventari, índex o taula vol donar a entendre que es tracta d’una obra que arreplega tots els cognoms ordenats per ordre alfabètic de la Vall de Pego i que conté referències a les persones i famílies que els portaven així com la procedència quan és possible i també els oficis anotats i si hi ha circumstàncies concretes dels cognoms o de les persones que es destaca als documents originals, així com la continuïtat del respectiu llinatge al llarg dels tres segles analitzats, no es tracta per tant d’un diccionari d’informació gramatical o fonètic encara que pot haver-hi alguna anotació a cognoms determinats.

Els cognoms familiars han estat assignats per línia masculina, és com s’ha fet en la nostra cultura fins fa poc, els fills han portat com a primer cognom el primer del pare i com a segon el primer de la mare i això ha facilitat la tasca de reconstrucció familiar, s’hauria complicat si els pares hagueren pogut triar l’ordre dels cognoms que portarien els fills ja que seguir les línies dels cognoms hauria estat un poc més complicat.

La font principal per tant són totes les partides de bodes, batejos, soterraments, confirmacions i descomunicats de la parròquia de Pego (1533 a 1800) i de la de Favara de Pego (1736 a 1800), parròquia que comprenia els llocs de Favara, Benumeia i Atzúbia, i que consta aproximadament d’un total de 32.408 persones i 7.660 famílies. El costum consuetudinari dels matrimonis era casar-se al poble de la dona per a després residir al poble del marit donat el cas que no foren del mateix indret això es reflecteix a les inscripcions matrimonials perquè quan ell és foraster i la dona natural de la parròquia, després de la boda desapareixen de les inscripcions de la parròquia segurament perquè seran veïns dela parròquia del marit, pot haver alguna excepció, la majoria segueixen el costum, així com la majoria de batejos es realitzen al poble de residència dels pares encara que també hi ha algunes excepcionalitats, les confirmacions en el cas de la vall de Pego se solien celebrar a la parròquia de la vila, perquè l’arquebisbe hi solia visitar només la parròquia més gran i els parroquians de les parròquies veïnes més menudes es presentaven a la més gran on estava de visita l’arquebisbe o el seu representant per tal de ser confirmats per això trobem moltes persones que només són confirmades a Pego sense cap més informació, ben segur encara que no es diga al quinque serien veïnes de parròquies contigües, i finalment els soterraments se celebraven a la parròquia on vivia el difunt, també en trobem alguns casos de persones que són traslladades a fosses forànees de la parròquia concreta però aquests casos són extraordinaris.

Evidentment hi ha algunes persones que no van viure a la Vall però s’hi van relacionar familiarment o professional, d’entre elles predominen les religioses ja que són persones que redacten certificats sobretot per a les bodes, i també destaquen els comerciants de professió i altres més esporàdics com vagabunds, gitanos, esclaus o criats. Un cas a banda van ser els moriscos que vivien per llocs de la vall abans de l’expulsió, i que després de l’expulsió sabem que es registren més de 70 persones filles de moriscos i que al final serien més d’un centenar que es van quedar a la vall i no van seguir els passos dels pares perquè es tractava d’infants que van anar a parar a les cases de persones riques per fer de criats i criades, així les famílies que aquestes persones morisques anaven formant les creaven entre elles i fins ben entrat el segle XVIII no trobem que els descendents dels moriscos es mesclen amb descendents de cristians vells, al mateix temps per tot el segle XVII trobem població d’origen mallorquí que va ocupar els espais i les ocupacions que havien exercit els moriscos expulsats el 1609, després d’aquesta expulsió la majoria de les parròquies de cristians nous van quedar inoperatives temporalment, per això trobem sobtadament i relativament nombrosos batejos de criatures els pares de les quals no vivien va Pego i que solen ser d’origen mallorquí d’on provenien els repobladors que van substituir els moriscos expulsats. També ha hagut algunes inscripcions sobretot al primer quinque i principalment per la seua mala conservació que han costat molt de transcriure i altres eren incompletes, faltaven cognoms o noms de les persones, però per sort la majoria dels segles XVII i XVIII sí que eren bastant completes, la dificultat més gran segurament ha estat la d’identificar les persones que tenien els noms i cognoms repetits i que no podíem distingir les unes de les altres perquè eren coetànies i als registres no s’indicava alguna referència per poder-les destriar.

El lector pot imaginar-se com ha estat de complicat i feixuc enllaçar moltes de les persones assignades als llibres dels quinque sobretot els del segle XVI i primera meitat del XVII perquè la designació de les persones no ha estat sempre de la mateixa forma a voltes una persona apareixia només amb el nom sense cognoms, altra volta la referència d’una persona jove es feia només amb el nom del pare, poques voltes de la mare, quan era menor es deia fill de..., quan era major una dona es referenciava amb el nom o cognom del marit, poques voltes el marit era referenciat respecte al nom de la dona, etc. tot això fa que alguna vegada les persones no estaven del tot identificades, així segurament alguna s’ha quedat doblada per aquesta diferent denominació encara que s’ha intentat el màxim de cura per distingir-les pot haver-hi alguna duplicació.

 

ESTRUCTURA DEL DICCIONARI

 

En primer lloc les entrades del diccionari són els llinatges o cognoms per ordre alfabètic i si el cognom concret presenta diverses grafies són anotades entre parèntesi després de la principal que sol ser la més usada a les partides originals, s’ha respectat la falta d’accentuació gràfica dels llinatges perquè als registres originals no en trobem tampoc, només a les darreries del mil set-cents apareix l’accentuació gràfica; a voltes no hi ha més remei que unificar totes les versions per la versió normativitzada de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua[1], sempre es farà referència a les diverses grafies usades als textos originals, algunes voltes fins i tot un mateix cognom ha esdevingut un cognom o llinatge diferent, així per exemple el cognom més nombrós de la Vall que és Cendra s’ha transformat en Sendra al llarg del temps i s’ha arribat a distingir entre persones que l’escriuen amb c i les que l’escriuen amb s, però l’origen serà el mateix ja que a voltes fins i tot en una mateixa família es presentava el cognom escrit de les dues formes[2]. I això no només passa amb Cendra, sinó també amb molts altres com Alzina, Ciscar, Hortola, Pujol, etc. Ara bé a voltes succeix que hi ha cognoms que presenten alteracions gràfiques que dificulten la identificació i també procedeixen d’una mateixa arrel encara que més difícils de distingir siga per canvis vocàlics com Meri/Mari, consonàntics Albinyana/Alminyana, Pocovi/Copovi, per formacions femenines Mir/Mira, Noguer/Noguera i altres exemples concrets que es comentaran en les respectives entrades.

Després del cognom i les seues varietats hi ha la quantitat de persones que han portat el llinatge en aquells anys estudiats primer la totalitat i després les persones que el van portar de primer.

I el cos principal de cada entrada explica les diverses circumstàncies registrades sobre les persones que van dur el llinatge corresponent, en primer lloc aquelles famílies que han passat el seu cognom als descendents, després les famílies que tenen descendents encara que siga per línia femenina és a dir no passant el cognom a futures generacions, també s’apunten les procedències d’aquells cognoms que procedeixen d’altres indrets i són documentats a les fonts originals, els oficis o professions que s’indiquen, i finalment algunes anècdotes o fets destacats de les famílies o persones, de totes maneres algunes voltes es fa referència a persones que no tenen el llinatge corresponent però que són familiars de les que el porten quan es remarca també per algun tret a la partida original, la presència exagerada de noms, cognoms i dates, sobre tot de números que representen els anys era necessària per tal de concretar famílies i persones de manera cronològica i distingir unes d’altres.