SOMIEIG D'UN FRUIT ESCLAFAT PER TERRA

Abans jo era un món tancat en mi mateix.
Ara, esberlat, em veig, i veig totes les coses:
vidrieres, papallones, llaminadures;
roba estesa, palets com verges que existiren;
els qui no tenen res, els gais i els temorosos;
els peus nus d' unes dones i uns infants, la pluja.

NIT D'ESTIU

Sóc una catedral que erra amb les gàrgoles
assedegades. La lluna
du endavant el creixent immòbil. Siluetes,
mena de núvols, emergeixen de la fosca
i reesdevenen calç de mur.

                                           Estels,
estrelletes, al celobert enlaire. I si
ens tornàvem carbó? Carbó!
Ah, tanmateix carbó, encenívol, d'alzina!

ELEGIA DE TARDOR

Tenir les hores canviades
i no sabè’ el que es vol,
i resseguí’ amb els ulls finors de temps, viades
d'un mai no vist vermell, i fallà’ el vol;

sentir-se una barreja
de pol•len de records i somnis vells
(un fantasma de foc hi guerreja
amb esmolats coltells),

enduts en la musica, en la musica
de serrell de paper i airet glaçat,
per carrerons que se'ns assemblen una mica
d'un costat de passat:

tot això, que em revela
l'esguard d'un cinquantí que topa amb mi,
amb seda d'un mateix cuc de seda ens envela
per un mateix camí.

(Sant Roc s'hi arromanga
fins a sobre genoll
per mostrar la ferida enllà de la bullanga
suggerida al portal en un to de fonoll.)