PÒRTIC

Món meu, sospires lleugeresa d’enllà?
Tot cruix, tot passa, i se’ns esqueixa el cor.
Oh, la substància de les coses,
nua i ratllada de reflexos, queda!

LA VICTÒRIA

Sense cap o eixalada, seria
un bloc feixuc i l’ombra que projectaria,
la venjança absorbint les reserves d’amor,
la justícia amb un tel
dur de bel•ligerància i borratxo l'humor,
amb vi escumós dreçant el bull al cel.

EN EFÍGIE I EN CARN

Que eres bonica, amor, a vint anys! Quina llum,

quan el temps era nou, aquell cos de princesa!

La teva gràcia, fresca al retrat (d'un perfum

de cartó esgroguissat), cobra un punt de dolcesa.

En la maturitat del connubi fruitós,

amb els caients i el to de veu del fadrinatge,

et trobo perla, atzur, pansa de raïm ros

i, Venus meva, flor d'escuma arran de platja.

LA DAMA DE L'OMBREL•LA

La pluja i les clarors l'acaricien
pels forats de 1'ombrel•la de vidre.