Amb duresa i renúncia
prospera
la dolçor de l'amor immatur.
Amb el meu pensament per bandera
tu prepares batalles d'atzur.
El roser que
plantares t'espera,
jo promoc la creixença del mur;
quan l'espai farà al mur de cimera
el roser hi donarà un abast pur.
Qui em despertava el
cor en carn celeste?
Una donzella gràcil i modesta
per qui afina amb vellut ecos de festa
el silenci expectant.
És la imatge vivent de la paraula,
gentil i pura, «noia» —parant taula
i llescant pa de veritat i faula
amb un caient d'infant.
Nodrit d'altes
farines i d'aurora,
sospiro olor d'amor abellidora,
que és la mateixa força que m'arbora
i em suspèn dolçament.
És ella, la viola trobadissa
per qui es planyé ma vida enyoradissa
d'ésser una espina amb sang a la bardissa
del mal encantament.
Ja va salvar-me el
Cavaller Sant Jordi.
Ara tot ho veig clar: ací un camp d'ordi,
allà un botjar (mai més no me'n recordi)
i uns papallona, ai las!
Déu m'ha enviat, podria dir amb veu franca.
L'ànima a flor de la camisa blanca
em fa avançar com a qui res no manca
i se li estén el braç.
Neguits i angoixes de
la primeria
(jo era trenc d'alba i ella ja era dia)
acidulaven la melancolia;
però ben tost vam ser
una llum sola sense defallença,
un zel unit sota la volta immensa,
una estratègia honesta de defensa
enfront del temps que ve.
Un desmai de prisats
i el plat de nata
impliquen el frescal cobert de plata.
Portem-li flors recents i serenata
amb teranyines d'or.
En partir, jo el darrer, diré a l'amada:
«No et sigui, l'alegria, afeixugada.
Els àngels facin curta la tornada
i dolç de lluny el chor.»
Tota delicadesa se
t'assembla;
se t'adormen els meus defalliments.
M'apar sentir veus d'àngel: «Consolem-la,
si s'emmiralla en uns esguards sofrents».
El mirall té llum
teva a les entranyes:
porto sang del teu cor al meu respir.
Han posat flor de castedat, les canyes,
en homenatge a ta fervor de llir.
No es marcirà,
l'essència impenetrable,
quan la blancor serà desfeta amb sang:
seràs tota molt tendra i soplujable,
i t'escaurà, rentat, el vestit blanc.
Amor, no temis cap
atzar malèvol;
alleugi tos neguits l'oreig de Déu.
Jo, que no sóc sinó un bri d'herba frèvol,
vull donar-te la força d'ésser teu.