PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE JUNEDA L' ANY 2004

Senyor Alcalde, junedencs i visitants:

Tornem a tenir Festa Major i, com sempre, ens porta alegria. Si fem festa, es perquè estem vius i sentim ganes de viure encara més i millor. Passi el que pugui passar, la vida en si és bonica i val la pena descobrir-la i assaborir-la. Això és el que intenta de fer el Pregó de cada Festa.

Dintre del gran ventall de valors positius que presenta la vida d'un poble, cada any ens fixem en algun especial que ens faci sentir hereus d'una història i ens esperoni a continuar-la en la realitat concreta del nostre viure de cada dia..

Normalment són persones que ban destacat en algun aspecte estimulant de la vida. Gent que ha sortit de nosaltres o han estat amb nosaltres. Malgrat la seva simplicitat de persones humanes, han esdevingut com un raig lluminós que ens convida a sortir de la mediocritat. Amb la seva manera de fer han contribuït que la vida del nostre poble esdevingués una mica més digna.

Ja sé que l'any passat teníeu aquí en Ramon Pedrós, que, com a bon periodista, va saber glossar la frase de la poetessa Rosa Fabregat: "Juneda es una vila que es fa estimar."

Fa dos anys teníeu aquí en Miquel Torrent i Mateus, besnét de Francesc Torrent Rius, l'home emprenedor que va aconseguir,  juntament amb altres junedencs, fer arribar l'electricitat fins a aquestes terres, feia llavors cent anys.

L 'any 2001 era I' Àngel Miró i Olivart, membre del primer equip del Club-Hoquei de Juneda, en la celebració del Cinqüentenari de la Fundació, quan tanta vida dóna a un poble i a una comarca l' esforç esportiu.

L 'any 2000 us parlava el compositor i guitarrista Jaume Torrent que havia musicat el conegut "poema del vostre poeta Joan Duch sobre el tema de la Festa Major: "Dia clar, roent de festa"... I aquest any jo sóc aquí i no pas per mèrits propis, sinó per la relació filial amb el poeta Sebastià Sánchez Juan, que es va casar l'any 1931 amb la junedenca Maria Bosch i Pedrós, filla del Pepe i de I' Adelaida de Cal Pastisser i germana d'En Joan Bosch i Pedrós, més conegut pel sobrenom del Joan de les Olives.

La meva vinguda primera a Juneda fou ara fa uns quaranta anys bo i atenent una petició de Mossèn Gabriel Queralt, que demanava una ajuda en el ministeri dels sacerdots. Jo provenia de la Comunitat Claretiana de Cervera. Em sortiren a rebre a I' estació alguns familiars i el padrí Jaume Josa, molt vinculat amb la meva família des de feia molt temps.. Vaig venir altres vegades cridat per Mossèn Gabriel i també per diversos casaments i enterraments; l'últim va ser el de la Mª Glòria Josa, la germana bessona de la Montserrat, la il·lustre pintora que tots coneixem. També recordo que un any vaig fer el sermó de la Festa Major i vàrem sortir després de la Missa en processó, acompanyant la imatge de Sant Joan. A continuació, vaig ser convidat a prendre un vermut amb les Autoritats i les típiques pubilles.

També ara fa deu anys, vaig ser aquí, en el recinte de les Piscines Municipals, en plena Setmana Cultural quan es va fer la presentació de I' Antologia de poetes junedencs. Per cert que hi era enclòs en Ramon Bosch i Bellmunt, cosí de la mare, que jo l'havia vist anteriorment per Barcelona i que vaig tenir el goig de saludar-lo en aquella ocasió.

En aquesta Antologia, es va voler incloure el meu pare com a poeta consort de junedenca i se'm va invitar a recitar-ne un poema per la gentilesa de l'amic Joan Cornudella, que també avui m'ha embolicat perquè fes aquest Pregó amb l'annuència del Sr. Alcalde, invitacions que agraeixo profundament. 

La motivació especial per avui ha estat que aquest any celebrem el Centenari del seu naixement i entre els nou fills (encara tots vius) acabem de reeditar la seva Poesia completa en dos volums. També està previst que el dia 10 de novembre, dia exacte del Centenari , (si no hi ha imprevistos d'última hora) es celebri un Acte Acadèmic en memòria seva a la Universitat de Lleida, on també hi sóc convidat, com també tots vostès.

Però la relació del pare amb Juneda fou més aviat escassa. Uns mesos de recuperació l'any 1932, per prescripció mèdica, després de contreure les febres de Malta. Si bé fou escassa en la durada del temps, no ho fou pas en la profunditat dels sentiments i dels records. Després de la seva curta estada a Juneda, va mantenir una llarga i assídua relació amb el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Del seu Butlletí de l'any 1963, transcric unes línies que també foren publicades en la vostra digna revista FONOLL del maig-juny d'aquest mateix any.

Deia aleshores el poeta: "Com a junedenc consort, em represento més la infància de la meva muller a Juneda que no retinc la impressió de les cases velles i del camp amb gust d'eternitat que m'enduc. Però no em puc sostreure al record de la fruita, saborosa com tots els fruits de les terres lleidatanes, de secà o de regadiu, aquelles cireres, aquells albercocs, aquelles maduixes. .."

Al Centre Lleidatà sí que hi va fer bones amistats i sovint recordava com havia quedat corprès per la bondat de la gent de Juneda. Fins i tot observava amb fruïció les característiques de la parIa lleidatana. La nostra mare les va anar perdent.

I en quant a la nostra mare, no obstant, sempre tingué el cor posat en la seva Juneda natal. Eren freqüents les referències a la seva infància. Recordaré sempre la seva alegria jovenívola el dia que vingué a casa el seu oncle Pere Bosch, el germà del pare que ella perdé en plena adolescència. Aquest famós per a nosaltres "l'oncle Pere" era el pare dels meus cosins els coneguts Josep Bosch de la Barberia i Joan Bosch, el Guarnicioner.

I un cop va morir el nostre pare l'any 1974, vàrem acompanyar la nostra mare fins aquí on, amb gran alegria per la seva banda, encara va poder saludar algunes amigues seves de quan tenia quinze anys i anava repassant els racons dels seus records.

Però el que més va fer que s'enamorés el pare de la nostra mare fou la gràcil combinació que ell hi veia entre l' amor i el seny que vessava per tots costats. Dit en vers:

Tu ets el pa. El pa

Xop de la sang que t'hi vas fer

Tu el parteixes i ens el llesques.

Ets la pau, ets el bé

I per la relació més directa amb Juneda no vull deixar de recitar un dels cants de promès que, amb un estil del poema bíblic del Càntic dels Càntics, daleja per la trobada amb l'estimada. Es titula VINE AMB MI:

Vine amb mi, ressentida

En ta flaire remota,

Sobre aquesta ciutat d'immigrants.

Jo farée cants de vida

Per ta llengua devota,

Que direm agafant-nos les mans.

En suau convivència,

el teu lloc dins una braça,

vull posar-te damunt el meu pit,

on sospira l’essència

que et farà dolça i lassa

per tornar-me’n més fort i endolcit.

Vine amb mi, llunyedana,

que no ets pas estrangera

sense cònsol tangible d'amor.

Entre l' aigua i la ufana

de la gran primavera,

fruit vermell, véns vestida d'enyor.

Es fa difícil d'interpretar tots els missatges subliminars i al·lusions implícites que fan els poetes en les seves expressions. Per a mi, quan diu “ressentida en la flaire remota sobre aquesta ciutat d'immigrants" vol dir que l'ha sentit moltes vegades com una flaire vinguda de lluny (aquí les terres occidentals on es troba Juneda) i que contrasta una mica despectivament "sobre aquesta ciutat d'immigrants". Recordem que ell vivia a la barriada d’al·luvió, obrera i despersonalitzada de Sants de començaments del segle XX.

I no puc deixar de veure una indicació a la seva comuna experiència religiosa quan diu: "Jo faré cants de vida per ta llengua devota que direm agafant-nos les mans." Sabem que tots dos compartiren la mateixa fe i pràctica religiosa cristiana i que la saberen encomanar als seus fills.

I, segons la meva opinió, l’al·lusió a Juneda en aquest poema VINE AMB MI, encara resta més clara quan diu: "Vine amb ml, llunyedana, que no ets pas estrangera sense cònsol tangible d'amor." Per una banda, la tracta de llunyedana perquè, en aquells temps, Juneda queia lluny i no pas, com ara, que, en una tarda, anem i tomem. Però, per l' altra banda, ell mateix es presta a ser el cònsol que acull aquella estrangera "amb un toc tangible d'amor."

Finalment parla de "fruit vermell, véns vestida d'enyor." Jo crec que aquí, per una part, expressa el rubor virginal i, per l'altra, la forta enyorança per la seva Juneda natal que mai no sapigué treure's de sobre. Per això, mentre el seu fèretre entrava a l'Església el dia de l'enterrament, se Ii va cantar amb molt d'encert: "Noia del poble, Maria, mare de l'amor més clar." Pensàvem en aquells moments en el seu amor tan immens i en les seves arrels provinents d'un poble molt concret que es diu JUNEDA.  Noia del poble.

Junedencs, què més puc dir-vos? Que estic molt emocionat per trobar-me enmig del poble dels meus pares. Les vostres arrels també han donat consistència a la meva vida!

Mantingueu aquests valors que han resplendit en tants fills vostres. Parlo particularment avui de la Maria, la meva mare, que va destacar alhora pel seu amor i pel seu seny i que va tenir la sort de trobar un home, el meu pare, que la va descobrir, la va estimar i la féu mare feliç de nou fills en temps difícils.

D'aquesta vida íntima de les persones valuoses, sorgeixen altres vides, també valuoses, i que prou contribueixen al bé i al progrés dels pobles. Vosaltres, homes i dones de Juneda, amb tota la vostra tradició, sou un tresor preciós, el millor motiu per celebrar FESTA MAJOR. I que sigui per molts anys!

                                                           Anton-Maria Sánchez Bosch

                         Juneda, 27 d'agost de 2004.