Traspàs, evoca'm ta musica d'or
quan em duràs a l'altre cap de vida,
que em sembla que una volta l'he sentida
com una mena vaga de record.

Em plau morir en el ritme qui se'm mor
de cara a ta diada pressentida,
tot aspirant la rosa més florida
perquè se’m torni olor de rosa el cor.

Per la boirina que faràs, traspàs,
pujaré en ta musica a la llum pura
deixant enrera caminals de glaç.

I en viu silenci em transfiguraràs
fins que d'una novella vestidura
el meu esperit nu revestiràs.

Mig d'enyorança, mig d'oblit,

la vida posa teranyines;

darrera, les coses més fines

del sentiment agemolit.

Perquè de nins ens feren por,

en mant estat de consciència

se'ns acovarda l'existència

i ens ve una ingènua tremolor.

Em plau aquest sotrac diví

qui m'extravia l'escriptura.

Em plau el so d'una hora pura

en el camí del pressentir.

L'amor en somnis, fluixes

i oloroses deixà les nostres mans,

qui s'estenen a acaronar uns infants

i a dar-los tendrament flors i maduixes