Des de l’estiu de 2003, els nou fills del poeta Sebastià Sànchez-Juan vam començar a fer pa reeditar el volum de "Poesia Completa I", que Editorial Columna havia publicat l'any 1995 (a cura de Rosa Sayós) i afegir-ne un de semblant ("Poesia Completa II") amb la poesia publicada posteriorment, més uns records personals de cadascun dels germans. Els dos volums, pulcrament impresos per Editorial Claret, eren a punt a finals de febrer de 2004 i en vam poder fer una primera presentació el diumenge 29 de febrer als locals de la Parròquia de la Sagrada Família, amb assistència de més de cent persones.
Motiu inicial de la trobada
eren els setanta anys de Mn. Jordi Sánchez Bosch, fill segon del poeta. Els
assistents, a més de la família i de gent de la Parròquia, eren persones que
havien participat en viatges organitzats pel Mossèn. Especialment dedicada al
poeta va ser la seva xerrada sobre Sebastià Sànchez-Juan, poeta cristià,
en consonància amb l’ambient d’església que acollia la celebració.
Hi eren presents set dels nou fills del poeta (els altres dos eren, respectivament, al Japó i al Brasil), els quals van anar recitant diversos poemes del pare.
Resumiríem la intervenció de Mn. Jordi, dient que partia d’un fet notori: que el tema religiós és central en el volum Claror, publicat per Sebastià Sànchez-Juan el 1952, volum que comença amb els Poemes de promès, escrits abans del 1931, l’any que el pare es va casar i representa l’època més clàssica de la seva producció, època que acaba el 1939. El classicisme d’aquella època culmina en l’oda Som romans, a tot el que Roma ha donat al llarg dels segles, però en aquest "tot" hi destaca l’església catòlica, amb la seva romanitat "desplegada fins a Oceania / amb ressons de l'intens Montserrat”. El tema religiós és directament representat pels blocs que porten per títol L'aigua encesa i Les paneres i el cibori, així com per En cendra i en sang, testimoni viu de la guerra civil, on hi ha tot una mena d’any litúrgic en temps de persecució.
El que no és
igualment evident per a tothom és que aquelles idees cristianes no eren
simplement fruit del matrimoni amb Maria Bosch, creient especialment convençuda,
o de les vivències del temps de guerra, viscut com a temps de persecució: una
lectura atenta de Poesia Completa I posava en evidència les arrels
cristianes de tota l’obra de Sànchez-Juan. La curadora del primer volum, Rosa
Sayós (també present en l’acte) havia donat peu a aquesta afirmació, dient que
l’avantguarda no era l’única font d’inspiració del poeta, i encloent un assaig
del mateix Sànchez-Juan en el cim de la seva primera època (“La meva poesia",
publicat originàriament a La Paraula
cristiana) assaig en el qual Verdaguer és citat tres vegades amb tots
els honors (“La influència de Verdaguer... es
pot dir que no és el caràcter, sinó la sang de la meva poesia”), mentre que
Salvat-Papasseit i el mateix “Manifest contra els poetes en minúscula” ja no són
citats. És que l’avantguardisme en les seves formes més extremes va tenir vida
curta en la seva poesia, malgrat que va ser sempre present en forma de fugida de
tota mena de tòpics i en la recerca de l’objecte poètic en les realitats més
insignificants, fora de motius clàssics com el paisatge.
Les arrels cristianes del poeta no deixaven d’aparèixer en el seu primer
llibre de
versos, Fluid, publicat l’any 1924, quan el pare tenia vint anys.
En aquest recull, el poeta hi pot
aparèixer com un cristià una mica distret ("Ta germana enceta una melodia a l’harmònium...")
o fixat en aspectes més superficials (com en la "Marxa radiant núm. 2"), però
cristià al cap i a la fi.
En el volum Constel·lacions, del 1927, parla de l’amor humà com a "Principi i fi" en termes que només empra qui coneix la transcendència ("Acoloreix la terra pressentida / de flors i fruita de promissió"). I és en el mateix recull on es troba l’Himne a l’Esperit Sant, que el P. Anton Maria va recitar amb especial èmfasi.
Del tercer volum, Elegies
(1928), en vam extreure el poema
"Traspàs", on l’aspiració a l’altra vida no deixa cap mena de dubte: "I
en viu silenci em transfiguraràs / fins que d'una novella vestidura / el meu
esperit nu revestiràs". I,
tot i que en vam llegir alguns més, encara ens vam quedar curts en l’enumerac
ió
de poemes de tema religiós.
Calia remarcar també que en la trajectòria del poeta hi va haver una tercera època, síntesi de les dues anteriors: un cert existencialisme que va venir després del surrealisme i del classicisme. Aquesta època és representada per tres volums: Principat del temps (del 1961), Somnis i èxtasis (del 1967) i Seny d'amor (del 1969). Diverses circumstàncies, conegudes pels qui les van viure, han fet que aquesta època hagi passat prou desapercebuda. Però, si més no el pas del temps, ens ha de donar la clarividència necessària per a rellegir allò que era simplement poesia.
En el Principat del temps
hi plana sempre l’ombra de la caducitat, de la mort. Però una mort que és
vençuda per la resurrecció i una caducitat que té en ella mateixa el seu encant
poètic. En Somnis i èxtasis també es fa el pas de la transcendència
específicament religiosa a la transcendència indescriptible que el poeta
descobreix en
les coses més petites. Seny d'amor, finalment, torna a la paradoxa (com
ja ho era L'aigua encesa!), que queda ben descrita en les seves primeres
paraules: “Sóc una multitud”. En el centre hi ha la figura de la nostra mare,
que era “l’amor” i, al mateix temps, vessava “seny” per tots cantons.
La lògica de la festa demanava que després de la conferència hi hagués un pica-pica i un dinar, que també va ser un èxit.