El Montroig amb esquís.Feia molt de temps que volia fer el Montroig amb esquís. L'havia intentat dues vegades. En una primera ocasió, el 1994, vam sortir de Quanca i vam pujar al Montarenyo. Després, pel Coll de la Ribereta, vam anar a pernoctar al refugi Enric Pujol, en una jornada extraordinàriament satisfactòria i plaent. L'endemà havíem de fer el Montroig, però ens vam llevar amb una nevada ben forta i vam haver de renunciar-hi (fotografies). Posteriorment, ho vam intentar per Sartari i el Ventolau, però també el diumenge el temps es va espatllar i feina vam tenir per saltar del refugi a les bordes d'Aurós, on teníem el cotxe. Finalment, en un cap de setmana esplèndid de l'abril de 2010, tot va anar com una seda i vaig poder culminar aquest cim tan bell. (Fotografies.)

Un bon circuit pel Moianès. El GR-3 i el GR-177 es troben a Moià i també a L'Estany. Això suggereix utilitzar-los per fer un excel·lent circuit pel Moianès consistent en anar de Moià a L'Estany pel GR-3 i tornar de L'Estany a Moià pel GR-177 completant, d'aquesta manera, un itinerari panoràmic, llarg i complet per aquesta zona de baixa muntanya. La visió de la nau montserratina i del massís de Sant Llorenç, dels cims nevats del Pirineu, contrasta i es complementa amb els relleus amables i humanitzats que tenim en primer pla. El camí passa ben a prop d'una sèrie de grans masies i d'altiplans de conreu: la Guantera, la Rodoreda, Mas Rovira, Rojans, Vilarassau, el Rourell, el Pla de Maria... Imprescindible dur aigua i escollir un dia fresc i transparent, preferiblement d'inici de primavera. El circuit és llarg (més de 30 km) però es pot fer a un bon ritme perquè la major part del temps caminarem per pistes. (Fotografies)

El massís de Sant Llorenç, per llevant. Un circuit molt agradable per introduir-se al magnífic vessant oriental del massís de Sant Llorenç. Sortim de Sant Llorenç Savall i pugem a la carena pel Marquet. Seguim el camí de carena tradicional entre el Coll d'Eres i el Morral del Drac i retornem pel Dalmau. En contra del que podria semblar a primera vista, si descomptem el tros de carena, una excursió força tranquila. (Fotografies)

Aproximació al Montsant, segona part. Dia de cel cobert, plugims i molt mala visibilitat, que em fan desistir del meu projecte original. En qualsevol cas, una volta pel Montsant molt clàssica però ben recomanable: pujo per l'exigent Grau del Carrasclet i baixo pel tradicional Grau de L'Escletxa. El millor del dia: Els arbres florits. (Fotografies)

Fred i neu a Sant Llorenç. De matinals al Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac n'hem fet moltes al llarg dels anys, però sempre hi ha un racó per descobrir o un paisatge diferent per conèixer. En una severa onada de fred, el gener del 2010, tot el parc va quedar blanc i gelat. Vaig gaudir molt fent l'itinerari que va de l'Alzina del Salari a Mura pel Coll de Boix i els Codolosos i retorna per La Roureda i el Collet de la Sabatera. Una matinal molt recomanable. (Fotografies)

L'extraordinari entorn del Pui de Lleràs. El Pui de Lleràs, al Pallars Jussà, és el vèrtex d'un massís fabulós, immens. Té tants racons feréstecs, tants espais i tantes roques, que el podríem recórrer durant dies sense exhaurir el seu cabal de sorpreses. A més, la vista des del cim és, en la meva modesta opinió, una de les millors i més àmplies que he vist mai. De totes les ascensions a aquest cim, potser la més espectacular és la que surt de Toralla i segueix l'aèria carena de Sant Salvador. El circuit es pot completar baixant pel barranc de la Boscarrera i tornant a Toralla per l'obaga de Serradell. Aneu-hi en un dia a l'inici de l'hivern, quan les ombres són fondes i denses i una fina capa de gebre dibuixa el contorn de les fulles. (Fotografies)

Aproximació al Montsant, primera part. Les possibilitat excursionistes que ofereix el massís del Montsant són gairebé il·limitades. A partir de la guia d'en Jaume Mas he dissenyat quatre itineraris circulars que, sense pretendre ser exhaustius, em permetin conèixer una bona part dels misteris d'aquesta serra inverosímil. La primera d'aquestes quatre excursions comença i acaba a l'ermita de Santa Magdalena, visita el mirador de la Roca del Llençol, puja al Collet del Parral pel grau de les Voltetes, passa per racons emblemàtics com la Cova del Parral, el racó del Madelenet, el Toll de l'Ou, el Pont Natural, l'Engolidor i el sublim congost de Fraguerau. En resum, una excursió remarcable, més llarga del que el mapa sembla indicar, degut al terreny tan complex que recorre. Sovint, els cingles, les balmes i els engorjats faran trontollar les lectures del gps. Per això, el trac que us adjunto només té un caràcter orientatiu. Cal parar esment en que la zona del pont natural està mal cartografiada al mapa de l'Alpina. (Fotografies)

Al voltant de Terradets. Feia molt de temps que volia pujar a l'enlairat santuari de Sant Salvador, a la cara sud del Montsec de Rúbies, però no acabava de trobar la manera de combinar aquesta pujada amb un itinerari apropiat. Finalment, vaig saber que s'havia assenyalat un camí pel Barranc del Bosc i vaig veure que ja tenia la solució: Sortint de Cellers, vaig pujar primer a Sant Salvador per continuar fins la carena del Montsec. Per la Portella Blanca, vaig baixar a Rúbies i vaig seguir fins la Font de les Bagasses. A partir d'aquí, remunto l'extraordinari Barranc del Bosc, salto un collet al costat de la Roca Regina i torno a Cellers. En resum, una gran excursió, plena de visions espectaculars, completament recomanable. (Fotografies)

El Cabo de Gata i la Sierra de Gádor. En una breu visita que vaig haver de fer a Almeria, vaig voler aprofitar per fer una ruta a alguna zona de muntanya d'aquell país tan fotogènic. En primer lloc, vaig fer una passejada pel parc natural de Níjar i Cabo de Gata. L'endemà, em vaig calçar les botes i vaig fer un itinerari més llarg i amb força desnivell per l'àrida Sierra de Gádor. Són uns paisatges que val la pena conèixer. Caminant per aquells terrenys tan durs, no pots deixar de pensar que tot indica que la Catalunya que viuran els nostres nets tindrà aquest mateix aspecte...(fotografies)

Santa Margarida de Vinyoles. Aquesta excursió (que segueix en part el GR-1) és un bonic circuit al voltant de Les Llosses, al Lluçanès, que ens permet gaudir d'uns boscos excel·lents i d'una panoràmica de primera qualitat des de la carena del Serrat del Castell, entre Santa Margarida de Vinyoles i el Collet de les Bruixes. Tampoc no cal oblidar que passarem per llocs molt notables, com Sant Martí de Vinyoles, Portabella, Santa Maria de les Llosses i l'enlairada masia de Campsó. Tot plegat, un itinerari excursionista magnífic. Només cal tenir cura d'escollir l'època adient, perquè si hi aneu en temps de boletaires, com vaig fer jo, difícilment tindreu un moment de solitud...

Montroig per Comamala. El Montroig pel barranc de Comamala és una excursió important i clàssica, una excursió que et deixa satisfet. Si a l'alegria del cim triple, aeri, voluminós i amb una vista de primer ordre, hi afegiu la bellesa d'un vivac meravellós a la vora de la bassa de Sobriu, com vaig fer jo, tindreu una activitat de les que es recorden força temps. Absolutament recomanable. (fotografies)

Cadí Oest. La Serra del Cadí és un bé de Déu. Els grans espais del vessant sud, els abismes del costat obac, els boscos, les canals, els mil i un racons màgics... Aquesta excursió, que feia molt que tenia planejada, és magnífica. Sortim d'Ansovell cap al Santuari del Boscalt i d'aquí anem a buscar el punt feble de la gran muralla, a l'oest de les Tres Canaletes. La pujada per les Tres Canaletes és, potser, la millor pujada al Cadí, perquè no cal barallar-se amb cap tartera i perquè els indrets per on transcorre la ruta (pràcticament no hi ha camí) són salvatges i bellíssims. A continuació, es segueix la carena fins a trobar la Canal Baridana i gaudim, en cada moment, del contrast fortíssim entre el costat solei, ample i dessolat, i els penyassegats farcits d'agulles i canals del costat obac. Baixem per la Canal Baridana enmig d'un món mineral i poderós. Aleshores, la meva intenció era retornar al Boscalt pel Cortal del Roig, però no vaig ser capaç de trobar un camí que alguns mapes indiquen i que, probablement, està perdut, i vaig haver d'arribar-me fins el Coll d'Oruga a buscar el GR. Aleshores, vaig seguir el GR fins a Cava i, d'aquí, fer el gran "sifò" fins a Ansovell. En conjunt, un dia ple de belles sensacions, i una excursió llarga, completa i excel·lent. (fotografies)

De Paüls a Fredes pel GR7. Quan a primer de maig del 2009 vaig anar de la Seu a Solsona pel GR7, sol, no em pensava pas que no trigaria gaire a fer les magnífiques etapes finals d'aquest mateix GR7, aquest cop acompanyat d'una colla de companys. La bellesa d'aquesta travessia clàssica del Port es ben coneguda i no cal que m'hi esplaï. Només diré que la vam fer en uns dies d'una lluminositat excepcional que les fotografies difícilment poden reflectir.

El bo i millor del massís del Verd. Sempre m'havia atret molt el vessant de la Serra del Verd que cau sobre La Coma, però no ha estat fins ara que he trobat l'ocasió de fer-hi un itinerari. És una zona molt complexa, amb prats verdíssims, fonts, cingleres i isards, una zona on els camins encara no estan sobre-senyalitzats. M'he inspirat en un article d'en Jaume Fruitós a la revista MUNTANYA (Desembre del 2001) i he aconseguit combinar un itinerari molt complet i molt recomanable, que visita tres o quatre indrets absolutament paradisíacs, com són l'entorn de la Borda del Pujol, el Prat d'Aubes o el Coll de Veís. L'itinerari comença a La Coma, puja als Tres Collets per la Borda del Pujol i la Canal Fonda, remunta el Cap del Verd, baixa al Coll de Veís per una canal vertiginosa, flanqueja Els Ordiars i retorna a La Coma per Cal Fiter. (fotografies)

De La Seu a Solsona pel GR7. Mai no he sigut allò que ara en diuen un "senderista", però en un moment determinat al llarg de la convalescència de l'operació de genoll, vaig imaginar-me a mi mateix recorrent un d'aquests GR, per exemple el famós GR7 que va d'Andorra a Fredes. No ho he dut a la pràctica, i potser mai no ho faré, però sí que m'ha vingut de gust, aprofitant un pont de l'u de maig, caminar de la Seu d'Urgell fins a Solsona seguint el GR. I no me'n penedeixo gens! He gaudit de solituds notables (fora dels nuclis habitats, no he vist absolutament cap ésser humà en els tres dies), de paisatges que no coneixia i de l'esclat d'una natura primaveral i exuberant. El petit preu que he hagut de pagar ha estat el d'haver d'acceptar un camí predeterminat que, en més d'una ocasió, no m'ha semblat que estés del tot ben trobat. Les fotografies parlen d'un món de flors i d'algun indret extraordinari, com ara la increïble Rasa de Vilamala.

Montsor i els misteris del massís de Collegats. A l'angle que formen la Noguera i el Flamisell, entre la Vall Fosca i Collegats, hi ha un massís mineral i feréstec, extraordinari i ple de racons salvatges. La Geganta del Pallars, el barranc de Sant Pere, els Emprius, la Roca Foradada, Sant Aventí... Molt de material per a l'excursionista amant de les grans solituds. Hi ha pocs camins, però recentment s'ha senyalitzat un itinerari molt interessant que comença i acaba a la Pobla, puja a Montsor per Les Marrades i baixa per la cresta de Gelat i el Salt de Llop, amb una mini-ferrada inclosa a la ruta. Com sempre passa quan que es visita un de tants pobles deserts que hi ha al nostre país, la contemplació dels senyals que la vida humana ha deixat a Montsor ens omplirà d'una fonda sensació de tristor. L'excursió us agradarà més en un dia fred, quan els cims estan blancs de neu i els horitzons són netíssims. Jo vaig tenir la sort de fer-la en un dia excepcional. Les fotografies parlen per elles mateixes.

El vessant nord de la carena de Milany. La recuperació d'una operació de genoll em va dur a redescobrir els racons magnífics del vessant nord de la carena que va de Milany al Coll de Canes. A la tardor del 2008 hi vaig fer tres excursions memorables que representen, en total, sis camins de la ribera de Vallfogona a la carena. Tots ells van ser sublims i el que recomano és fer-los tots un darrera l'altre. És el bo i millor que la tardor ens pot oferir.

Un tomb per la cara sud del Cadí. La cara sud del Cadí és immensa i potser té fama de ser monòtona. Però, si la sabeu apreciar, us oferirà unes sensacions d'espai, solitud i una certa desolació, molt interessants. Aquí proposo un circuit magnífic, que us pot satisfer plenament. Podeu començar a Josa del Cadí o bé al Coll de Josa. Passeu pel Collell, el Cortal dels Cortils i, pel Pas dels Cabirols, agafeu la carena principal, llarguíssima, que ja no heu de deixar fins Les Tres Canaletes. La baixada cap al Coll de Jovell és molt dura, però la visió del Pedraforca us compensarà dels treballs. Pel que fa al track, l'accés al Pas dels Cabirols no és gaire encertat. Cal tenir en compte que el traçat del camí de baixada cap al Coll de Jovell al mapa de l'Alpina no és correcte. Vaig divagar una mica (enmig de la boira!) fins que vaig trobar el camí senyalitzat al punt que s'indica.

Camins clàssics pel Tagamanent i el Bertí. En aquesta excursió us proposo un circuit circular molt bonic que inclou el Tagamanent, Vallcàrquera, el Sot del Bac i el Bertí. La idea és molt simple i suposo que deu ser ben coneguda. Comencem pujant al Tagamanent des d'Aiguafreda. A continuació, un camí discret i de mal trobar però molt bonic ens permet baixar cap a Vallcàrquera. Passem pel Figaró i entrem al Sot del Bac. Pugem a Ragidell pel Grau de la Trona i baixem pel Grau de les Avellanedes. Tornem a Aiguafreda per Sant Pere de Valldaneu.

El Carlit per Porté i Lanós. Aquest circuit a la Zona del Carlit és molt recomanable. Cal començar pujant a l'estany de Lanós per continuar cap al Carlit pel Coll dels Andorrans (atenció a la cresta: és fàcil embolicar-se). A la tornada, es segueix la carena fins els Pics de Coll Roig, des dels quals es pot baixar a la vall. És una excursió força dura.

Puig d'Esquers i Querroig. Dues excursions que vaig aprendre d'en Xavier Gregori, autor de guies imprescindibles d'aquesta i de moltes altres zones del nostre país. En la primera, sortim de Llançà cap a la Serra del Socarrador i en seguim la carena fins el Puig d'Esquers. A sota d'aquest Puig hi ha una petita joia: Sant Miquel de Colera, en un indret formidable. Baixem cap a Molinàs i seguim la vall fins a Colera. Aleshores, pugem el Coll de Sant Antoni i seguim el camí de ronda fins a Llançà. Una matinal de primera categoria! Feu-la en un dia fresc i clar i fruireu de valent. La segona excursió és tant o millor que aquesta: Amb sortida i arribada a Portbou, donem tota la volta a la vall, incloent l'ascensió del pic de Querroig.

El Montsent de Pallars amb esquís. Tot un clàssic: Bivac a Sallente, pujada per la canal de Pigolo (atenció!) per assolir les magnífiques pales NW del Montsent. Recomanable!

Matagalls per la Mare de Déu de L'Erola. El vessant nord del Matagalls és un pou de sorpreses gairebé inexhaurible. Aquesta excursió va a buscar la castanyeda de Can Gat per després enfilar-se a Sant Segimon i al Matagalls. La baixada és encara millor, pels feréstecs vessants del Turó Gros d'en Pujol.

La Calma. Aquesta excursió comença a Sant Martí, a la carretera de Coll Formic, s'enfila a La Calma pel GR-5, segueix fins el Puig Drau, el Sui i el Turó del Samon i a partir d'aquí emprèn una llarga baixada fins el fons de la vall. Per tornar al punt inicial, ens caldrà fer una remuntada. Una caminada llarga i satisfactòria.

Els Rasos des d'Espinalbet, per la Collada del Tagast. Sortim d'Espinalbet cap a la Mare de Déu de Corbera. Per Can Deu ens enfilem a la collada del Tagast i La Torreta. Un cop aquí, val la pena acostar-se a la Roca D'Auró, o bé passejar a pleret pels Rasets i els Rasos. La tornada pel Serrat de les Arades cap a l'Estany és perdedora i no vaig trobar un camí satisfactori.

Morou per Riells. Sot Llobater, coll de la Mosquera, els Passejadors, Vimeners... Que n'és de bonic el vessant NE del Turó de Morou! Hi ha tants camins extraordinaris per triar! És cert que és fácil desorientar-se enmig d'aquests torrents, però la proliferació d'indrets paradisíacs que podem trobar en aquestes fagedes sublims no té preu! Tan prop de casa i tan salvatge!

Pic de Rulhe i Coma de Varilles. Aquesta excursió és de les que es recorden. La vaig fer amb l'amic Lluís en aquella època en que els camins estan solitaris, els refugis estan tancats, l'aire és més fresc i més transparent i les pedres tenen, de vegades, una fina capa de verglaç que les fa més belles i més delicades. Pugem per la Val d'Incles a la Collada de Juclar i al Coll d'Alba. A partir d'aquí, entre pluja, boires i verglaç, busquem un accés al Pic de Rulhe, un accés que no és gens evident. Fem cim i arribem al refugi de Rulhe amb les últimes clarors del dia. El refugi és tancat i gairebé buit. L'endemà, després d'un esmorzar a la llum de les estrelles, travessem la Jaça de Pinet, remuntem la portella de Varilles, i baixem a la Vall d'Incles. Molt recomanable!