Garrofer (Ceratonia siliqua)

El garrofer �s un arbre de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'al�ada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marr� fosc, gaireb� negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors s�n de forma oval aplanada, de color marr� i n'hi ha de 15 a 20 per garrova. La polpa que les recobreix �s dol�a i en alguns casos consumida com a aliment hum� als pa�sos pobres (a la guerra i posguerra espanyoles se'n feia un succedani de la xocolata de p�ssima qualitat). A Balears ho va ser en �poques de fam. Normalment s'utilitza com a aliment del bestiar, b� directament pasturant d'enterra (porcs � ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls). �s un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. Monlau (1890) citant a Cavanilles diu que les gla�ades de 1789 van matar els que estaven a 40 lleg�es de la costa del Pa�s Valenci� sense afectar als del litoral.

Anterior (C�dec (Juniperus oxycedrus)) - Sortir de l��lbum - Seg�ent (Olivera (Olea europaea) )